Natàlia Segura / Nazaret Romero -Brussel·les – La Unió Europea mira amb impotència com la seva regió s’apropa al precipici de la guerra sense poder intervenir directament en les negociacions diplomàtiques que lideren els Estats Units per evitar una invasió russa d’Ucraïna. Dos experts consultats per l’ACN atribueixen l’absència del club europeu en les converses a la manca d’unitat entre els socis, al poc interès de Moscou a dialogar amb Brussel·les i als “errors” estratègics de l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, entre altres factors. Fonts diplomàtiques europees admeten que el president rus Vladímir Putin està centrat a parlar amb el president dels Estats Units, Joe Biden, però avisen que la UE haurà d’estar a la taula de diàleg en algun moment.
“(Els russos) són conscients que abans o després haurem d’estar presents”, asseguren les mateixes fonts. Des que Rússia va reforçar la seva presència militar a la frontera amb Ucraïna al novembre, el bloc europeu no ha participat en cap dels fòrums internacionals per abordar la crisi.
Els Estats Units estan al capdavant dels esforços diplomàtics, si bé en les darreres rondes de negociació s’hi ha afegit l’Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Aquesta setmana Alemanya i França també s’han implicat per intentar resoldre el conflicte reobrint un espai de diàleg entre Moscou i Kíev.
Brussel·les reivindica que està en contacte permanent amb Washington i els altres actors occidentals per assegurar que els seus interessos i preocupacions es tenen en compte. Tanmateix, no pot intervenir directament en una conversa cabdal per a la seguretat d’Europa.
L’investigador del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS) Zachary Paikin recorda que, de fet, la UE va tenir part de culpa en l’inici del conflicte el 2014 quan va proposar un acord d’associació a Ucraïna. El llavors president Víktor Ianukóvitx va caure, entre altres coses, per rebutjar aquest acord. Rússia va annexionar Crimea i es va iniciar una rebel·lió prorussa al Donbas, a l’est d’Ucraïna. Fins fa pocs mesos es considerava un conflicte de baixa intensitat, però ara s’han reactivat els enfrontaments en aquest territori i Rússia ha desplegat més de 100.000 soldats prop de la zona.
“(La invasió de Crimea) va ser el punt d’inici de l’inici de la degradació de la relació entre la UE i Rússia i ara estem en un punt en què aquesta relació és ja molt tensa i pot ser encara pitjor si no es troba cap solució a la crisi actual”, diu Marie Dumoulin, experta en Europa de l’est i Rússia del European Council on Foreign Relations.
Divisions internes
“En certa manera la UE va tenir un paper important en l’inici de la crisi (…), però ha estat incapaç de resoldre-la després”, assenyala Paikin, que es mostra pessimista sobre les possibilitats del club europeu per guanyar protagonisme en el conflicte per la manca d’una política exterior “coherent vis-a-vis Rússia”.
La falta de consens entre els socis europeus sobre com tractar Rússia dificulta al bloc parlar amb una sola veu. Les capitals estan d’acord que qualsevol agressió russa a Ucraïna comportarà “conseqüències greus” per al règim de Putin. Ara bé, no tots els estats coincideixen en l’estratègia a seguir.
Per a Paikin això està repercutint en la imatge internacional de la UE com a un “actor global creïble”. “És molt difícil per a la UE projectar-se com un poder en regions com l’Indopacífic quan ni tan sols pot jugar un rol decisiu en la seva pròpia regió”, remarca.
No obstant això, Dumoulin creu que els 27 han mostrat “molta cohesió sobre la crisi actual” darrerament, tot i que dubta fins a quin punt podran mantenir aquesta unió.
El paper de Borrell
Com a Alt Representant de la UE a l’exterior, Josep Borrell està limitat pel mandat que li atorguen els estats membre, dividits sobre Rússia. Tanmateix, Paikin creu que, malgrat el poc marge de maniobra que té, Borrell també ha comès “alguns errors”: “Ha jugat malament les seves cartes”.
Entre els desencerts de Borrell, l’expert destaca la trobada amb el ministre d’Exteriors Sergei Lavrov i el seu intent per reformular l’estratègia europea vigent. En una roda de premsa conjunta a Moscou ara fa gairebé un any, Lavrov, va retreure al socialista català l’empresonament dels presos independentistes per haver exigit l’alliberament de Navalni. Qüestiona que el responsable d’exteriors insistís tant a parlar de drets humans i de Navalni: “Rússia també forma part de la conversa i, per tant, hauria de tenir veu a l’hora de decidir l’agenda”.
“No va ser un èxit”, coincideix Dumoulin. Després d’aquell episodi, Borrell difícilment podrà tenir un paper rellevant en les converses amb Rússia, observa l’analista del European Council on Foreign Relations.
D’altra banda, Paikin veu “ambigu i poc clar” l’intent de Borrell per refer els cinc principis que regeixen l’estratègia europea per tractar amb Rússia creats durant el mandat de la seva predecessora Federica Mogherini. “El lideratge de la Comissió és més dèbil que l’anterior legislatura i ha tingut dificultats per gestionar el problema de Rússia”.
Menyspreu de Putin
Putin tampoc ho ha posat fàcil. Segons l’analista del CEPS, en els últims vuit anys el president rus pensa més en Pequín i Washington que en Brussel·les. Per al gust de Putin, la UE està massa centrada en reclamar canvis democràtics al seu país. “Rússia no està interessada a escoltar els líders europeus, especialment el que diguin sobre els seus afers domèstics i l’arquitectura de seguretat europea”, apunta Paikin.
L’eix francoalemany, al rescatSi bé la UE no seu a cap taula per negociar amb el Kremlin, Dumoulin i Paikin reconeixen que Brussel·les està “involucrada” en les converses través dels nord-americans. També destaquen els recents esforços de l’eix francoalemany per trobar una solució al conflicte.
En paral·lel a les converses liderades pels EUA, s’ha reactivat l’anomenat format de Normandia, on París i Berlín fan de mitjancers entre Rússia i Ucraïna.”Europa no està absent, però el principal canal és entre Rússia i els Estats Units”, conclou Dumoulin.
