Són ben coneguts els models de Ptolemeu i de Copèrnic, en canvi, el model de Tycho Brahe és poc conegut.
Ja varem tractar els models de Ptolemeu i de Copèrnic a eliris del 4 de juny de 2021.
El model geocèntric de Ptolemeu ja havia introduït modificacions no prou justificades per adaptar el model a les observacions. Amb els epicicles explicava perquè Mercuri i Venus sempre es veuen a les proximitats del Sol, a la sortida o a la posta.
El 1543 Copèrnic publicava la seua llibre on exposava en seu model Heliocèntric, que el 1616 seria inclòs a l’índex de llibres prohibits per la inquisició.
3 anys després de morir Copèrnic va néixer Tycho a Escània (Era de Dinamarca, després va ser de Noruega i ara és de Suècia).
En 1560, amb 14 anys, va veure un eclipsi de Sol que el va interessar per l’astronomia.
El 1563 es va produir una conjunció entre Júpiter i Saturn.
Quan tenia 20 anys (1566), en un duel, va perdre el seu nas i des de llavors va dur un nas d’or.
El 1572, amb 26 anys, va veure una supernova a la constel·lació de Cassiopea que ara és coneguda com la supernova de Tycho.
Entre 1576 i 1597 va fer observacions molt exactes de les posicions dels planetes sense emprar telescopi.
El 1587 i 1588 va publicar en dos toms l’obra Astronomiae instauratae progymnasmata (Introducción a la nueva astronomía).
En aquesta obra va introduir el seu model que mantenia la Terra immòbil amb la Lluna i el Sol al voltant de la Terra però amb els planetes en òrbites circulars al voltant del Sol.
Entre 1597 i 1601 Tycho i Kepler van treballar junts i finalment Kepler va poder disposar de les dades de les observacions de Tycho de més de vint anys.
Tycho defensava el seu model que explica millor el motiu pel qual Mercuri i Venus no es separen gaire del Sol, amb açò elimina la necessitat dels epicicles del model de Ptolemeu.
Finalment Kepler va adoptar el model heliocèntric de Copèrnic però introduint òrbites el·líptiques pel moviment dels planetes, el 1610, amb la primera llei de Kepler.
Al seu model li prodriem dir model de Kepler encara que no es coneix així. Seria com el de Copèrnic però introduint les òrbites el·líptiques.
Tycho té dedicat una cràter a la Lluna i un a Mart. També ha donat el seu nom a la supernova de 1572 i a l’asteroide 1677.
A Kepler també li han dedicat un cràter de la lluna i la supernova de 1604.
