La ciència no és fàcil i les observacions, l’experiència quotidiana, la intuïció , etc, … a vegades, ens fa equivocar.
Començarem amb unes definicions de diccionari per aclarir uns conceptes i després comentarem alguns errors dels científics.
Hipòtesi: Suposició feta a partir d’unes dades que serveix de base per iniciar una investigació o argumentació.
Exemple: Hipòtesi d’Avogadro.
(quan s’ha comprovat la hipòtesis s’hauria de dir llei d’Avogadro)
Llei científica: Descripció d’un fenomen observat.
En general, relaciona matemàticament dues magnituds.
Exemple: les lleis de Kepler descriuen el moviment dels planetes,
Les lleis, moltes vegades, no donen l’explicació del fenomen.
Model: Esquema teòric que representa una realitat complexa o un procés complicat i que serveix per facilitar-ne la comprensió.
Exemple: Model geocèntric de Ptolemeu
Teoria: Conjunt organitzat d’idees que expliquen un fenomen, deduïdes a partir de l’observació, l’experiència o el raonament lògic.
Exemple: “la teoria de la relativitat d’Einstein”
Aquests quatre conceptes a vegades s’empren de manera incorrecta, canviant un terme per un altre. També es poden donar opinions basades en les experiències d’una persona que no ha investigat prou el tema, no ha tingut en compte determinades observacions o …
Aristòtil: Va establir el model geocèntric de l’univers amb la Terra en repòs i el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles en moviment circular al voltant de la Terra. Realment així semblava. No notam cap moviment de la Terra i veim com el Sol i altres astres giren al seu voltant.
Aristarc de Samos (310 a. C.- 230 a. C.) ja va proposar en aquella època la teoria heliocèntrica molt abans que Copèrnic.
També deia Aristòtil que els cossos no sotmesos a cap força tendeixen al repòs i s’aturen i que els cossos de més pes cauen més ràpid cap a la Terra que altres més lleugers.
Feia falta més observacions i experimentació per descobrir les seues equivocacions.
Lamarck: Va formular una teoria de l’evolució anterior a la de Darwin amb una primera llei (s’hauria de dir hipòtesi fins a la seua comprovació) que deia: a tot animal que no ha acabat la seua etapa de desenvolupament, l’ús freqüent i sostingut d’un òrgan qualsevol el fortifica a poc a poc, donant-li una potència proporcionada a la durada d’aquest ús, mentre que el desús constant de tal òrgan el debilita i fins i tot el fa desaparèixer.
Segons aquesta «llei» els caràcters adquirits es transmeten a la següent generació. Una persona musculosa tindrà fills musculosos, les girafes estiren el coll amb exercici i si es treu un ull a un animal els seues descendent arribaran a néixer amb un sol ull.
Darwin va establir la selecció natural i la supervivència dels més aptes per explicar l’evolució de les espècies que després ha millorat encara amb els descobriments de genètica.
Cuvier:
Aquest naturalista, geòleg i paleontòleg, membre de l’acadèmia de Ciències negava el 1803 el fenomen dels meteorits dient: «És de necis creure que cauen pedres del cel, perquè al cel no hi ha pedres».
El 26 d’abril del mateix any queien a Normandia una pluja de meteorits de més de 3000 fragments. L’acadèmia enviava a Jean-Batiste Biot que va concloure l’origen extraterrestre de les pedres.
Newcomb:
Aquest astrònom va presentar el 1903 un treball on pretenia demostrar matemàticament de el vol d’un aparell més pesat que l’aire era impossible. El mateix any els germans Wright, Wilbur i Orville, demostraven experimentalment el contrari amb el primer vol d’un avió.
Einstein: A la seua teoria de la relativitat General del 1905 Einstein, pensant en un univers estàtic, va introduir una constant cosmològica per a contrarestar la gravetat (1917). El 1929 Edwin Hubble va descobrir l’expansió de l’univers i el 1931 Einstein va eliminar aquella constant de les seues equacions. Però el 1998 amb el descobriment de l’expansió accelerada de l’univers (premi Nobel de 2011) es va tornar a incloure una constant cosmològica.
La gran majoria dels treballs del científics esmentats són de gran valor i correcció, però tothom es pot equivocar. L’única manera de no tenir errors és no fer res.
