Glòria Sabaté, autora de ‘Bruixes’: “Encara es persegueix les dones que s’allunyen del cànon establert” Un nou conte de relats homenatja les encarregades de les cures que s'apartaven de la doctrina catòlica

 

ACN Barcelona – La doctora en filologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Glòria Sabaté ha publicat el conte de relats ‘Bruixes’ (Bindi Books). El treball és un homenatge a les dones encarregades de les cures i amb accés a coneixements que van ser menystingudes per no seguir la doctrina catòlica i esdevenir una amenaça per al poder. A partir de diferents relats i amb il·lustracions, l’autora aborda el paper de diferents dones que viuen l’espiritualitat i entenen el món des d’un punt de vista diferent. Un extrem que, per l’autora, encara es persegueix en l’actualitat quan una dona “s’allunya del cànon establert”. “És molt subtil. La persecució a la diferència ara es fa a través de la burla”, ha destacat en una entrevista a l’ACN.

‘Bruixes’ són 10 relats basats en les bruixes més conegudes de la història i els qui les van perseguir i ajudar. L’àlbum inclou il·lustracions d’Eva Sánchez. Per Sabaté, les il·lustracions són “molt importants” perquè pretenen “emocionar i impactar” el lector.

Segons Sabaté, haver fet un treball orientat a joves a partir de 9 anys i a adults ha estat “tot un repte”. “Està pensat inicialment per a un públic infantil però intentem fer una escriptura que pugui interessar els adults”, ha exposat. Sabaté busca amb el treball que el lector conegui la història de dones que van ser acusades “injustament” per creure en una realitat que no era l’establerta i que vivien de forma “diferent”. “Van ser considerades heretges i cremades”. “Van ser acusades injustament per posar en perill la religió catòlica”, ha comentat.

Un profund interès per l’edat mitjana

Sabaté és autora de diversos estudis acadèmics sobre literatura medieval. Entre els temes que més li interessen hi ha els elements “subversius, la crisi i els conflictes establerts” en l’època. En concret, aquelles dones que han intentat “trencar els esquemes al llarg dels segles”. Per això, les remeieres de l’edat mitjana, posteriorment anomenades bruixes, l’han “fascinat des de sempre”. “Les dones que tenien accés a uns coneixements i que van ser totalment menystingudes amb l’aparició de les universitats mereixien tota la meva atenció”, ha explicat durant l’entrevista.

Sabaté ha indicat que les remeieres van existir des de temps “immemorials”. “Eren les responsables de tenir cura de la salut de la família i el poble. Tenien coneixement de les herbes i un component màgic”, ha comentat. “Ajudaven a néixer, morir i a lluitar contra les malalties. Eren éssers importants dins la comunitat”, ha conclòs.

Però les remeieres, amb les seves creences especials molt lligades a la naturalesa, no eren exactament catòliques. Segons ha narrat, amb l’arribada de les universitats, els homes es formen en medicina “i no toleren que hi hagi dones remeieres”. A partir d’aquí, en ser societats molt lligades a la predicació, Sabaté explica que es va començar a estendre la por cap a aquestes dones.

A partir del segle XV en no estar alineades amb l’església catòlica aquesta les tracta “d’erràtiques”. Explica Sabaté que aquí neix el concepte de ‘bruixa’ que l’església alerta “que pot provocar mals”. “Durant el segles XVI i XVII hi va haver moltes èpoques de males collites i pluges. Va estar tot servit”, ha comentat Sabaté anomenant noves acusacions de l’església cap a aquelles dones.

“No hi havia feminisme a l’edat mitjana”

Durant l’entrevista amb l’Agència Catalana de Noticies (ACN), Sabaté ha considerat que no és gaire aplicable el feminisme en el cas de les bruixes. “No podem fer un discurs contemporani aplicat a l’edat mitjana”, ha sostingut. “Quan interpretem textos passats no podem pretendre aplicar els mateixos esquemes actuals”, ha afegit. “Em grinyola la campanya ‘No eren bruixes, eren dones’ perquè eren unes dones amb unes creences ancestrals”, ha conclòs aclarint el motiu de la persecució. “No dic que no es faci un discurs feminista però col·locant-lo a les bruixes, les buidem de contingut. No les podem considerar unes pobres dones acusades injustament, malgrat que n’hi va haver que van ser acusades injustament”, ha destacat.

“Encara hi ha dones que viuen l’espiritualitat”

Sabaté ha negat que les bruixes siguin personatges de ficció. “Hi va haver condemnes reals, van existir”, ha recordat. Pel que fa a l’actualitat, ha apuntat que hi ha dones que se’n senten en viure l’espiritualitat i el món d’una forma diferent. “Dones que són molt properes als cicles de la lluna, conscients del pas de les estacions de l’any i de certs rituals que s’allunyen del monoteisme patriarcal masculí”.

També ha indicat que en l’actualitat hi ha persones que tenen una “visió diferent de l’establerta”, aposten per la sororitat i per entendre que “som més fortes si vivim en comunitat”. Per Sabaté les dones que volen allunyar-se d’allò tradicional i marcat són les que encara pateixen certa persecució.
“A un home no li diuen mai que el millor que li pot passar a la vida és ser pare. A una dona, sí. Ens diuen que la regla i la maternitat són fantàstiques. I la regla és un rotllo i la maternitat és opcional” ha manifestat. “Hi ha persecució a la diferència. Quan et preguntes i et planteges coses fora del dia a dia és vist com a perillós”, ha dit. “Ja no es persegueix a través del discurs de la por sinó de la burla o de la superioritat científica”, ha opinat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.