El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha presentat aquest dimarts a l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), entitat dedicada al desenvolupament de la normalització i la certificació (N+C) en tots els sectors industrials i de serveis, el Decret de petjada de carboni que el Govern ha posat en marxa. Al seminari web han assistit empreses i membres d’altres comunitats autònomes interessats en el Decret balear.
En aquest sentit, Malagrava ha destacat durant el seminari web «Com registrar la petjada de carboni de les empreses? Cas pràctic segons el Reglament regulador de les Balears», organitzat per AENOR, la necessitat de registrar la petjada de carboni per tal de mesurar-la de forma objectiva i poder anar reduint aquesta petjada en els grans emissors com són les mitjanes i grans empreses.
«Ja vam ser pioners a Espanya amb la Llei de canvi climàtic i aquest Decret és una fita clau en el desenvolupament d’aquesta llei, que ens permetrà tenir dades fiables sobre aquesta petjada de carboni», ha dit, al temps que ha destacat que «gràcies a aquest element regulador, podrem seguir avançant en la descarbonització. Sabem que cada passa compta i la implicació de les empreses és fonamental, no només per a aconseguir els objectius climàtics, sinó també perquè repercutirà en la millora de la vida de la gent creant un espai més sostenible».
El Decret
Cal recordar que aquest Decret de la petjada de carboni va entrar en vigor el passat dia 1 de gener i permetrà involucrar mitjanes i grans empreses en la lluita contra el canvi climàtic i el procés de descarbonització, identificant els principals emissors i fent-los corresponsables d’aquesta lluita amb plans de reducció d’emissions i compensació per la seva petjada.
Aquest Decret té com a finalitat garantir el compliment dels objectius de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle de la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica, i determina que les organitzacions subjectes a l’abast del Decret han de calcular i verificar les emissions difuses de les seves instal·lacions per intervals temporals de tres anys, així com aportar els plans de reducció de les seves emissions difuses per complir els objectius de mitigació del canvi climàtic en el territori de les Illes Balears.
Així, aquest Decret estableix que, durant el primer any, el càlcul de les emissions difuses ha de ser verificat per un organisme verificador extern, mentre que en el segon i tercer any les dades de les emissions es reportaran sense verificació externa, mitjançant un informe de petjada de carboni validat per una declaració responsable de l’organització. Finalment, en el quart any, el càlcul i l’acreditació de la procedència de les emissions difuses comportaran una nova verificació externa tant de la petjada de carboni de l’any que s’ha d’inscriure com de la dels dos anys anteriors no verificats, i així s’ha de procedir successivament amb la inscripció de la petjada de carboni cada tres anys.
El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, va explicar, tant al Consell de Govern com a la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, que la inscripció de la petjada de carboni serà obligatòria per a les grans i mitjanes empreses que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears, en l’Administració autonòmica de les Illes i en el sector públic instrumental que en depèn.
A més, va informar que la inscripció serà voluntària per a la resta del teixit empresarial i la ciutadania, un fet que permetrà al Govern de les Illes Balears disposar d’una informació precisa sobre les emissions difuses que hi ha a les Illes, i iniciar els mecanismes necessaris per a la seva reducció a través de plans i de l’elaboració d’uns pressuposts de carboni que permetin establir compromisos de reducció per sectors d’activitat i illes.
Cal assenyalar que la Llei 10/2019 estableix uns objectius que s’han d’aconseguir, tant en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com en la millora de l’eficiència energètica, així com en la penetració d’energies renovables. En aquest sentit, la Llei estableix:
— Objectius de reducció d’emissions (prenent com a any base el 1990):
a) El 40 % per a l’any 2030.
b) El 90 % per a l’any 2050.
— Objectius d’eficiència energètica (prenent com a any base el 2005):
a) El 26 % per a l’any 2030.
b) El 40 % per a l’any 2050.
— Objectius de penetració d’energies renovables:
a) El 35 % per a l’any 2030.
b) El 100 % per a l’any 2050.
Aquest Decret dona compliment al punt 1 de l’article 28 de la Llei i estableix els mecanismes necessaris per garantir la compatibilitat del Registre autonòmic que es crea amb el Registre estatal, regulat en el Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registre de petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de diòxid de carboni, amb vista a la transmissió, la traçabilitat i la gestió de les dades de les emissions i el seu control.
Cal apuntar que l’estructura de la informació de la petjada de carboni emmagatzemada en el Registre balear serà plenament compatible amb la que conté el Registre estatal. Dit això, el Govern de les Illes Balears desenvoluparà amb més detall la inscripció de la petjada de carboni d’acord amb aquest Decret i sol·licitarà, després d’un període d’adaptació, una informació més àmplia i detallada del tipus i la procedència de les seves emissions. Perquè l’adaptació sigui progressiva, s’establiran una metodologia i un formulari d’inscripció per als tres primers anys de vigència del Decret, i una altra metodologia i un altre formulari diferent per a la inscripció de la petjada de carboni en anys successius.
Així, s’estableix que, durant els tres primers anys d’entrada en vigor del Decret, tant els subjectes que estiguin obligats a la inscripció com els que la facin voluntàriament han de registrar la seva petjada de carboni en el Registre balear mitjançant un formulari, el qual demana la mateixa informació que el formulari del Registre estatal per facilitar-ne la compatibilitat. D’altra banda, a partir del quart any de vigència, el Registre balear demanarà informació més precisa i detallada sobre la procedència de les emissions difuses, i els subjectes obligats a inscriure-s’hi hauran de registrar la seva petjada de carboni mitjançant un nou formulari.
