El projecte s’ha iniciat aquesta setmana al Centre Bit d’Alaior amb la participació d’un primer grup de vuit docents que han après els coneixements teòrics i pràctics necessaris impartits per dos professionals del SAMU 061 a Menorca, la doctora Laura Barrutia i el doctor Bachir Nsiri. A part d’aquestes pràctiques presencials, els docents hauran de completar la formació amb un curs en línia.
L’objectiu principal d’aquesta formació és disminuir la morbimortalitat de l’aturada cardíaca per mitjà de la identificació precoç, l’alerta primerenca i les primeres maniobres. Per part seva, els professors traslladaran els coneixements adquirits als alumnes dels cursos 1r i 2n d’ESO, sempre amb el seguiment i el suport dels professionals del SAMU 061 i de la Fundación MAPFRE.
El programa de la formació, elaborat per especialistes sanitaris, pedagogs i educadors fisicoesportius, posa a disposició dels professors materials diversos, que inclouen jocs i pràctiques simulades de casos reals adaptats a diferents edats, a fi que els alumnes aprenguin a telefonar correctament al 061, a distingir si una persona està inconscient i a fer una reanimació cardiopulmonar i maniobres de desobstrucció de la via aèria.
La reanimació cardiopulmonar bàsica és el conjunt de maniobres que permeten determinar si una persona està en situació d’aturada cardiorespiratòria i substituir les funcions respiratòria i circulatòria sense cap equipament específic fins que la persona atesa pugui ser tractada pels serveis d’emergència especialitzats. L’ensenyament d’aquestes maniobres a l’escola representa una oportunitat d’instruir un gran nombre de persones. A Europa, la reanimació cardiopulmonar bàsica està inclosa en el currículum escolar de Noruega, Dinamarca, França i el Regne Unit, entre d’altres; de fet, en pocs anys l’impacte d’aquesta formació en el model nòrdic i en el japonès ha obtingut bons resultats, atès l’augment de la supervivència en els casos d’aturada cardiorespiratòria.
La formació primerenca de la reanimació cardiopulmonar a l’ escola ha demostrat que es tracta d’una mesura de gran impacte, perquè permet que a mitjà termini moltes persones adquireixin coneixements sobre com actuar en una aturada cardiorespiratòria. Segons nombrosos estudis, a partir dels tretze anys una persona té prou capacitat física per fer maniobres de ressuscitació i la maduresa cognitiva necessària per entendre la importància d’actuar en una situació com aquesta.
