L’altre dia parlant amb la meva germana vàrem recordar algunes coses insòlites sobre el monument més emblemàtic de França que és la Torre Eiffel anomenada “La Dama de ferro”. Qualsevol francès, tant de la capital com de les províncies, es mostra orgullós d’aquesta Torre inaugurada dia 31 de març de 1889. Alguns dels seus aspectes em semblen interessants i dignes de menció.
Va ser construïda en motiu de l’Exposició Universal de 1889 i només havia d’ésser una instal·lació provisional. Els veïns del barri del Champ de Mars on està ubicada inclús varen fer una petició formal per a què fos desmuntada.
Els primers visitants oficials de la Torre foren els membres de la família real anglesa i Buffalo Bill aquell militar americà caçador de bisons. Durant els mesos que va durar l’Exposició, el diari “Le Figaro” imprimia cada dia una edició especial al primer pis de la Torre que venia per 15 cèntims de franc de l’època, un preu econòmic.
Dia 4 de febrer de 1912 hi trobà la mort Franz Reichelt, un sastre francès d’origen austríac, inventor i pioner del paracaigudisme sovint anomenat “el sastre volador”, en saltar del primer pis de la Torre per provar un paracaigudes que havia confeccionat.
El 1925 un estafador molt brillant, Victor Lustig, després de maquinar amb un còmplice la venda de la Torre, va fer-se passar per un alt mandatari de l’ajuntament de Paris (propietari del monument). Un jove i important ferroveller de província atret per les 7.300 tones d’acer proposades va caure a la trampa i en adonar-se de l’engany, l’estafador havia fugit amb els seus doblers. No s’ha sabut mai què n’havia pagat aquell jove perquè avergonyit i humiliat no va denunciar aquesta estafa. Victor Lustig intentà de nou aquesta juguesca però el nou comprador no va fiar-se’n i el denuncià a la policia. Va fugir als Estats Units on continuà les seves malifetes però el Servei Secret americà l’arrestà i el 1935 Victor Lustig fou empresonat a Alcatraz on va morir el 1947.
De 1925 a 1934, la marca Citroën s’anunciava damunt la Torre amb el seu nom escrit amb 250.000 bombetes i 600 km de cables elèctrics. La instal·lació va ser feta per l’enginyer Fernand Jacopozzi, “el mag de la llum” de Paris.
Durant l’hivern, la Torre minva entre 4 i 8 centímetres. Quan les temperatures pugen, torna a la seva estructura original. Quan fa molta calor, la dilatació del metall fa moure el monument, amb un record d’inclinació de 18 centímetres el 1976.
Hi ha l’equivalent de 16 tones de pintura damunt la Torre que s’ha tornat a pintar 18 vegades. Cada vespre, 20.000 bombetes hi centellegen cada hora durant cinc minuts fins a la una de la matinada.
Amb 7 milions de visitants cada any, la Torre Eiffel és el monument de pagament més freqüentat del món. El 2012 la Cambra de Comerç de Monza (provincia llombarda de Monza i Brianza, a Itàlia) va estimar el valor de la Torre Eiffel en 434 mil milions d’euros, l’equivalent a una cinquena part del PIB francès.
Cada dia, quatre tones de “souvenirs” i entre sis i vuit tones de menjar pels bars i restaurants que s’hi troben ubicats són transportats a la Torre que no disposa de lloc d’emmagatzematge suficient.
Unes dades i històries que contribueixen a engrandir la fama d’aquest monument emblemàtic, admirat i reproduït en diverses mides a nombrosos països del món i que enguany celebra els 133 anys.
