El Govern de les Illes Balears ha presentat el pla d’acció de la Comissió de les Illes d’Europa per a l’actual període 2022-2023 sota la presidència de les Illes Balears davant el Buró Polític d’aquesta comissió de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM). Aquest pla d’acció té com a objectiu avançar cap al desplegament d’una estratègia específica de la UE per als territoris insulars, atenent també a les especificitats de les illes de la Mediterrània, i planteja una nova estructura en grups de treball amb enfocaments geogràfics i sectorials, tal com ha exposat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, durant la reunió.
El pla d’acció, el qual serà debatut per a la seva aprovació a la propera assemblea de la Comissió de les Illes a principis del mes de maig, exposa les prioritats polítiques i accions clau d’aquesta comissió per a conscienciar els estats membres i els diferents òrgans europeus sobre els efectes de la insularitat i la necessitat d’aprovar mesures que tinguin en compte la realitat i les necessitats de les illes. La consellera Sánchez ha destacat la importància del desenvolupament d’una estratègia de la UE per a les illes.
Entre les accions de la Comissió de les Illes, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors ha manifestat que “és imprescindible aconseguir una millor consideració de les especificitats de les illes, tal com preveu l’article 174 del Tractat de Funcionament de la UE”, el qual estableix que la UE ha de prestar una especial atenció a les illes pels desavantatges naturals permanents que pateixen les regions insulars, entre d’altres.
En aquest sentit, tal com ha assenyalat la consellera, també és clau l’informe que elabora la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu sobre la situació de les illes i la política de cohesió. El mateix pla incideix també en la importància d’aquest treball, juntament amb els esforços de la Comissió de les Illes per exercir influència i sensibilització per al desenvolupament d’una veritable estratègia de la UE per a les illes.
A la presentació del pla d’acció també ha intervingut el director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears, Antoni Vicens, per aprofundir en el full de ruta polític per a aquest període 2022-2023, i la secretaria executiva de la Comissió de les Illes, Claudia Guzzon, qui ha presentat els nous enfocaments geogràfics i sectorials del pla d’acció.
En aquesta línia, el nou pla proposa un enfocament geogràfic que reconeix les especificitats de les diverses conques marítimes i inclou la creació d’un primer grup de treball pilot sobre les illes mediterrànies amb l’objectiu de coordinar d’una manera més estructurada el treball a nivell tècnic de la conca en qüestió. A més, també es plantegen nous grups de treball per temàtiques, amb noves carteres específiques sobre cohesió, transport, afers marítims i energia i clima.
D’altra banda, com ha exposat la consellera Sánchez, la proposta remarca la necessitat d’aprofitar al màxim els nous instruments de la UE, com el pla de recuperació i el nou marc financer plurianual, i les polítiques de la UE vinculades al pacte verd, en benefici dels sectors econòmics clau de les regions insulars per fer front als reptes derivats de la insularitat i d’altres relacionats amb la pandèmia de la COVID-19.
El nou pla d’acció presentat davant el Buró Polític de la Comissió de les Illes ha de ser aprovat a la assemblea que es celebrarà a Gotland (Suècia) els propers 12 i 13 de maig amb l’objectiu que els òrgans europeus aprovin mesures que tinguin en compte la realitat insular i les seves especificitats, amb una millor consideració de la dimensió insular a nivell de la UE, referint-se a l’article 174 del Tractat de Funcionament de la UE.
La Comissió de les Illes és una de les sis comissions geogràfiques que formen part de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa, inclou 19 regions de nou estats membres i representa una població d’uns 15 milions de persones. Aquesta comissió, creada fa quaranta anys, té actualment i per primera vegada una dona al capdavant, la presidenta del Govern, Francina Armengol, i es troba sota la presidència de les Illes Balears per un període de dos anys, des del mes d’abril de l’any passat.