Des de fa anys l’Associació Empresarial de Comerciants de Menorca (ASCOME) defensa els habitatges turístics com una activitat econòmica que distribueix la renda turística de forma inclusiva entre tots els menorquins i dóna suport a altres sectors productius i industrials locals.
La tipologia d’habitatges turístics que es lloguen a l’illa beneficia un gran nombre de sectors i empreses menorquines turístiques, ja que els seus hostes són, en general, un tipus de client que demana amb molta més assiduïtat altres serveis turístics (lloguer de vehicles , restaurants, turisme actiu, comerços,…).
A més en el cas de Menorca per al desenvolupament dels habitatges turístics de vacances (que representen avui dia al voltant del 32% de les places turístiques de Menorca) mai ha calgut comptar amb grans inversions públiques, ni privades, ni sobreexplotar recursos naturals, sinó simplement posar en valor les petites edificacions disponibles. Cases que generalment estan en mans de particulars i/o gestionats per pimes locals.
A ningú se li escapa que, com a conseqüència social i econòmica de l’actual pandèmia de la COVID, si no haguessin existit els habitatges turístics de vacances, Menorca no hauria pogut tenir temporada turística ni el 2020 ni el 2021.
Des d’ASCOME es sumen a les advertències realitzades ja per PIME Menorca i altres gremis empresarials, sobre les greus conseqüències que comportarà la suspensió a l’illa de Menorca de l’inici de noves activitats turístiques d’allotjament dictada pel Govern de les Illes Balears, i que compta amb el vistiplau del Consell Insular de Menorca. L’aprovació exprés del Decret llei 3/2022 de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat amagava una moratòria turística que ningú no coneixia i que els sectors afectats no havien requerit.
Ja ho va indicar públicament el president del Consell Econòmic i Social (CES) d’Espanya, Antón Costas, fa uns dies. Els nous principis inspiradors de la nova normativa marc del turisme a les Balears “no poden implicar decreixement, sinó que és possible aconseguir créixer de manera sostenible mediambientalment i socialment”. El dictamen del CES de les Balears de 2020 també presentava un full de ruta d’un creixement que exigia sostenibilitat i justícia social.
Els pilars d’una Reserva de la Biosfera, com Menorca, també parlen d’harmonitzar la conservació de la diversitat biològica i cultural i el desenvolupament econòmic i social a través de la relació de les persones amb la natura, no pas de decréixer.
La inseguretat jurídica generada amb un abrupte nou canvi de les normes de joc al mig de la partida, sense haver-nos recuperat encara de les conseqüències econòmiques i socials del coronavirus, afectarà també de ple les inversions en habitatges ja existents que beneficiaven indirectament sectors industrials i relacionats amb la construcció de Menorca. Això estimulava el sector comercial amb la compravenda a l’illa de productes de parament, mobles, materials de construcció, electrodomèstics, equipament de la llar,…
Al final, les rendes d’aquests lloguers obtinguts pels particulars i pimes locals reverteixen sens dubte al propi territori de Menorca, i les inversions en aquests habitatges són executades per industrials menorquins, per la qual cosa el repartiment de la renda turística es realitza de forma inclusiva a la mateixa illa.
Sí, sí, ho heu dit «tot» de lo meravellós que és el lloguer turístic. Tot menys les molèsties que provoquen aquests lloguers als veïns, especialment al nucli antic de Ciutadella. Si tens la desgràcia de ser veí de pati amb una casa llogada a turistes, tindràs soparets, festeta, ji-ji-ja-ja, dia sí, dia no, tots els mesos d’estiu, fins la 1 o les 2 de la matinada. I si proves de cridar-lis l’atenció encara et miren malament o s’enfoten de tu, perque «hemos pagado mucho para estar aquí». I jo què n’he de veure del que hagin pagat ells? O quan hi ha un canvi d’inquilins, haver d’aguantar que venguin a netejar un diumenge a les 7 del matí a fer renou de moure llits i cadires, que a les cases entre mitgeres es sent TOT com si sigui dins ca teva.
Clar que ja us heu curat en salut posant una foto d’un grup d’apartaments on és difícil que es mesclin residents i lloguers turístics, però impossible no és. També és cert que el lloguer turístic dins nuclis urbans està prohibit des de fa anys per la zonificació, però aquest lloguer s’ha seguit realitzant igualment donat que està insuficientment perseguit i les denúncies no es tradueixen en sancions que desincentivin aquesta activitat.
Per no dir el perjudici que ha provocat aquesta activitat en el lloguer de tot l’any. Ara qualsevol lloguer de «tot l’any» ja s’assumeix de novembre a maig. Els altres mesos et fan plegar i cercar-te una altre lloc on viure. I avam on vas en juny a cercar un lloguer que no sigui a preu turístic!