L’obra més polèmica de Galileu que li va suposar la condemna de la inquisició a l’any següent (1633).
Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món és una de les principals obres escrites del científic italià Galileo Galilei. Va ser publicada a Florència l’any 1632.
Primer va venir la polèmica, després una acusació per “sospites greus d’heretgia” davant la Inquisició i finalment condemna de l’autor el 1633. El llibre de Galileu va ser inclòs a l’Índex de publicacions prohibides fins a 1822.
L’obra de Copèrnic (De Revolutionibus Orbium Caelestium) s’havia publicat el 1543 i l’any 1616 també s’havia inclòs a l’index.
Aquesta obra la va escriure en italià, per una major difusió i no en llatí com es feia amb les obres acadèmiques.
Galileu utilitza tres personatges que dialoguen sobre les visions ptolemaica i copernicana de l’Univers.
Els protagonistes del diàleg són:
* Salviati, representa la visió de Galileu en defensa sistema copernicà. El nom correspon a un amic seu, Filipo Salviati.
* Simplicius, defensa el sistema de Ptolemeu i Aristòtil. El nom és d’un filòsof grec Simplicius de Silicia (490-560), defensor dels fonaments aristotèlics.
* Sagredo representa una visió imparcial de qui cerca la veritat sense acceptar dogmes. El nom és un altre amic de Galileu, Giovanni Francesco Sagredo.
L’obra debat principalment sobre una explicació per a les marees i el tema principal és si la Terra es mou o no.
A l’any 1632 Galileu ja coneixia el model proposat per Tycho però Galileu defensava el moviment real de la Terra per explicar les marees. Recordem que el model de Tycho mantenia la Terra sense moviment.
Alguns fragments de l’obra tenen certa dificultat però en general els diàlegs són prou clars. Aquí reproduïm un petit fragment on es tracta del moviment de caiguda d’un cos des d’una nau aturada i en moviment i també de l’experimentació en front del dogmatisme.
FRAGMENT DEL «DIALOGO»
SALVIATI. Ara digueu-me, si la pedra abandonada des del cim del pal, en el cas que la nau avanci amb gran velocitat, caigués precisament al mateix lloc de la nau on cau quan la nau està quieta, quina utilitat us aportaria aquesta caiguda de cara a assegurar-vos de si el vaixell està quiet o si avança?
SIMPLICIUS. Absolutament cap. Igual que, per exemple, a partir del batec del pols no es pot saber si un dorm o està despert, perquè el pols batega igual en els que dormen que en els desperts.
SALVIATI. Molt bé. Heu fet mai l’experiència de la nau?
SIMPLICIUS. No ho he fet. Però crec que els autors que l’addueixen l’han observat diligentment. D’altra banda, la causa de la diferència es coneix tan clarament que no deixa cap dubte.
SALVIATI. Vós mateix sou un bon testimoni que és possible que els autors l’addueixin sense haver-la fet, ja que sense haver-la fet la teniu per segura i us remeteu a la bona fe de la seva afirmació. Així també no només és possible, sinó necessari, que també ells hagin fet el mateix, vull dir remetre’s als antecessors, sense arribar mai a algú que l’hagi fet. Perquè qualsevol que la faci trobarà que l’experiència mostra tot el contrari del que s’ha escrit. Això és, mostrarà que la pedra cau sempre al mateix lloc de la nau, tant si està quieta com si es mou amb qualsevol velocitat. Per això, per ser la mateixa l’argumentació referent a la Terra que a la nau, del fet que la pedra caigui sempre perpendicularment al peu de la torre no es pot inferir res sobre moviment o repòs de la Terra.
—————————————————————-
Encara hauríem d’aprendre bastantes coses de l’obra de Galileu.
