Aquests dies que vivim angoixa al cor per la guerra que pateix Ucraïna, he anat escrivint i enviat a amics i amigues:
Sempre sentim a dir: “Aprenguem del passat!”. Si el coneixement objectiu del passat ens fa persones sàvies, la humilitat en l’assumpció de les responsabilitats actuals, ens fa grans persones. Albert Camus deia: “Serem generosos amb el futur si ens entregam totalment en la construcció del present”. Tenint present el passat que ens importi el present! Millorem-lo!!
Quant reconeixem qui som ens adonam que no tot ho feim bé ja que som imperfectes, però no som uns malvats, normalment. No tenim intenció ni explícita ni secreta de fer mal. Si la privació de bé és fàcil de comprendre, no ho és la maldat, la intenció de fer mal a persones i pobles. Sentint la necessitat de conviure comprenguem imperfeccions i refusem la maldat, la guerra, el poder contra els altres.
Avui som milions de persones que sentim una angoixa profunda al cor per la situació que viu Ucraïna. No hi ha dret que algú creï escenaris tan cruels. La fam de poder o de grandesa d’algú sempre crea víctimes innocents. No hi ha dret! Em fa pena, molta pena, viure situacions com aquestes que ens demostren que estem anys llum d’aconseguir progrés humà. Que la maldat d’alguns ens incrementa molt més les ganes de viure en pau i respectar-nos.
Molts ens demanam avui: Fins quan la pau del món estarà en mans dels matons que actuen i negocien a base d’armes i guerres? Fins quan creurem que tenim el dret d’exercir el poder acabant amb els més febles en tots els sentits? Fins quan? Obrim el cor a ser més humans! Preg perquè sigui així.
Todo el mundo habla de paz pero nadie educa para la paz, la gente educa para la competencia y éste es el principio para cualquier guerra. Cuando eduquemos para colaborar y ser solidarios unos con otros, este día estaremos educando para la paz (Maria Montessori)
Sòcrates deia: “L’orgull crea el tirà”. Front un orgullós és difícil la pau. Un bon amic em recorda aquests dies una expressió de Georges Clemenceau: “Tots els cementiris estan plens de gent que es considerava imprescindible”. El que diu el meu amic és cert, però també és cert que a causa dels orgullosos, dels qui es creuen imprescindibles, els cementeris estan plens de persones innocents”. L’orgull és un corc venenós que ens mata l’ànima! “Detest l’orgull i els seus palaus” (Am 6,8). Bon final de febrer, ho desitj en bé de la pau.
Quina angoixa sent/ quan es converteix en realitat/ la paraula guerra./ El color del cel/ parla de la cendra/ que s’estén arreu;/ de la mort del cor/ que l’ha declarada;/
del fosc que viuen/ ulls que just abans/ traspuaven vida/ i la festejaven/ gratuïtament/ entre infants i pares,/ famílies i pobles./ Quina angoixa sent/quan en tost d’oir/ cants plens d’alegria/ sent olor de cendra,/ olor de cors morts/ que oprimeixen pobles/ i els neguen el dret/ a la llibertat.
El Papa Francesc ens crida a viure, dimecres (dimecres de cendra), un dia de dejuni a favor de la pau. Els signes sempre ens ajuden a enfortir la nostra solidaritat i el nostre desig d’educació, en aquest cas. I el Bisbe Francesc ens suggereix viure la pregària del “Via crucis” divendres, 4 de març. El Bisbe el celebrarà a la Catedral a les 19h. A la Parròquia de st. Esteve el celebrarem a les 18,15h., després viurem a favor de la pau la celebració de l’Eucaristia. Siguem portadors de sanes inquietuds essent pacífics.
