Un dels pilars de la política energètica de la UE i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, és la integració de la participació de la ciutadania en tot el cicle d’aprofitament de l’energia, des de la generació fins a l’ús final. Amb la iniciativa Clean Energy for all Europeans es pretén obrir la porta a què els ciutadans passin de consumidors passius a ser “prosumidors”, que en definitiva és el d’assumir el paper d’agents actius en la transició energètica que els hi permeti prendre decisions sobre com produir, emmagatzemar, vendre o compartir la seva pròpia energia. Aquesta democratització de l’energia s’ha de traduir en una millor de la qualitat de vida i una millor situació financera, contribuint a l’alleujament de la pobresa energètica i la protecció dels ciutadans més vulnerables. Per a 2050, s’espera que el 50% de les llars de la UE produeixin energia renovable. L’autoconsum i les comunitats d’energia local i renovables seran claus en l’assoliment d’aquest objectiu.
La Unió Europea, conscient de la debilitat que suposa l’alta dependència dels combustibles fòssil, i de les greus conseqüències que per al clima i el medi ambient suposa el seu ús, ha anat definint diferents estratègies i paquets d’actuació per tal d’accelerar la transició energètica i assolir una economia baixa en carboni a l’any 2050. Com a fita intermitja, s’ha fixat l’objectiu d’una reducció d’emissions del 40% en 2030.
La necessitat d’aquesta transició energètica, i el fet que la Unió Europea és conscient de la vulnerabilitat de les illes front al canvi climàtic, i la seva situació d’alta dependència energètica de l’exterior, va motivar la creació de la iniciativa “Clean Energy for EU Islands” (Energia neta per a les illes europees) amb la idea que les illes europees poden servir de model i exemple, com a petits laboratoris que són, en el procés de transició energètica del continent europeu.
En la mateixa línia, la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears contempla la participació local en les instal·lacions de generació renovables i que sigui obligatòria amb un mínim del 20% d’inversió local en les instal·lacions de més de 5 MW de potència.
També lligat a l’anterior, el Ple del Consell Insular de Menorca el 15 d’abril de 2019 va aprovar l’Estratègia Menorca 2030, com el seu full de ruta per guiar el procés de descarbonització del sistema energètic de l’illa de Menorca, basat en el fet de ser transició a un model energètic de baixes emissions, perfectament adaptat a les condicions de l’illa.
Per la seva banda, l’Estat Espanyol ha definit una estratègia de descarbonització a llarg termini per a una economia espanyola, moderna, competitiva i climàticament neutre en 2050. Aquesta estratègia es concreta al Pla Nacional Integral d’Energia i Clima (PENIEC), tenint l’actual PNIEC 2021-2030 els següents objectius:
- 23% de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990.
- 42% de renovables en l’ús final de l’energia (xifra que duplica el 20% de l’any 2020)
- 39,5% de millora d’eficiència energètica.
- 74% de presència d’energies renovables en el sector elèctric, en coherència amb una trajectòria cap a un sector elèctric 100% renovable en 2050.
En consonància amb aquesta idea que a les illes el procés de descarbonització pot realizar-se de manera més àgil que a la resta de territoris del continent europeu, els objectius establerts a l’Estratègia Menorca 2030 van més enllà que els establerts al PENIEC, aquests serien:
- 50% de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990.
- 85% de cobertura de la demanda elèctrica amb renovables.
- 50% de reducció del consum de combustibles fòssils al transport terrestre.
- 30% de reducció de combustibles fòssils en els sectors serveis, residencial i industrial.
- 10% de reducció del consum de gasoil B en els sector primari.
- Però per a l’assoliment dels objectius anteriors, és un factor clau la progressiva electrificació de la demanda dels diferents sectors i un increment significatiu de la capacitat de generació renovable d’energia elèctrica, factor que ha de tenir-se en compte en els plans sectorials i la planificació específica de les xarxes de transport i distribució que s’han d’acoblar a les necessitats recollides a l’Estratègia:
- 261 MW d’energia fotovoltaica en plantes de generació en sòl.
- 16,5 MW d’energia eòlica.
- 30 MW d’energia fotovoltaica i microeòlica d’autoconsum en entorns urbans. 4 MW d’energia renovable d’altres fonts.
- 400 MWh d’emmagatzematge elèctric.
- Segon enllaç elèctric amb l’illa de Mallorca.
En el cas de Menorca, un dels aspectes limitats en el desenvolupament de l’Estratègia Menorca 2030, és la poca flexibilitat en la planificació de la xarxa de transport, que es revisa cada cinc anys a proposta de l’operador del sistema, de Eléctrica de España, elevada al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La planificació es fa pública per a què es puguin presentar al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva (és habitual que la planificació quinquennal s’aprovi amb retard, un cop ja iniciat el període per al qual s’ha previst).
Amb l’evolució actual de la instal·lació de renovables, aquests períodes tan llargs de planificació són una important barrera, ja que no permeten modificacions substancials en la xarxa de transport en funció de les necessitats de cada moment. Això s’agreuja encara més si tenim en compte que qualsevol instal·lació de més de 0,5 MW amb possibilitat de connectar-se a la xarxa de distribució, als sistemes extrapeninsulars, com és el cas de Menorca, es considera que té afectació a la xarxa de transport i, per tant, està subjecta a les restriccions causades pel retard en la planificació.
Finalment hem d’esmentar la malaurada situació de la guerra d’Ucraïna, que de retruc està fent-nos encara més evident la greu dependència dels combustibles fòssils que patim els països europeus. La dependència d’un recurs que no tenim, que comença a ser cada cop menys abundant i cada dia més car, ens debilita i ens llastra a nivell econòmic, ambiental, social i estratègic amb conseqüències que poden arribar a ser molt greus.
Ja hem vist com des de finals d’estiu la pujada del preu del gas, quan encara no havia esclatat el conflicte Ucraïna-Rússia, ha afectat de forma molt sensible al preu del mercat majorista de l’electricitat, repercutint directament en la capacitat econòmica de la ciutadania i les petites empreses. El mes de juliol el preu mitjà mensual de l’electricitat va superar els 100 €/MWh, una situació mai vista al nostre país. En el moment d’escriure aquesta proposta ja hem superat els 380 €/MWh de mitjana amb puntes de més de 700 €/MWh en moments puntuals, tot motivat per una volatilitat del preu del gas, combustible que en un principi havia de servir per facilitar la transició energètica, que demostra que es tracta d’un recurs escàs, molt valuós i d’interès estratègic.
A la vista de tot l’anterior queda clara la urgència d’accelerar el procés de transició energètica, evitant en la mesura del possible l’ús de fonts energètiques de caràcter geoestratègic que no tenim a la nostra illa, implicant en el seu desenvolupament a les institucions i administracions competents.
Pels motius exposats presentem al Ple del Consell Insular les següents propostes per a la seva aprovació:
PROPOSTES:
PRIMERA: Instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a intensificar la promoció de les accions necessàries per a permetre un model de generació distribuïda a Menorca, prenent com a eix la participació de la ciutadania, que inclogui:
a) Mesures que afavoreixen la implantació de petites plantes de generació renovable de diferents tipologies: Autoconsum; petites plantes de generació renovable de fins a 500 kWp repartides pel territori, sempre que sigui possible en sòl urbà; plantes promogudes per comunitats energètiques (no basades únicament en l’autoconsum compartit); i que en general, aquestes instal·lacions preferentment disposin també de sistemes d’emmagatzemable gestionable.
b) Mesures que afavoreixin la implementació de sistemes necessaris per permetre la integració d’aquestes instal·lacions de generació a la xarxa elèctrica. Exemples d’aquestes serien: la millora de la xarxa de distribució existent (introduint sistemes de xarxes intel·ligents (Smart Grid) que facin possible la integració de tota l’energia renovable distribuïda optimitzant la xarxa, i sense haver de sobredimensionar la xarxa existent; i la implenmentacio de sistemes de gestió de la demanda i flexibilitat, mitjançant la figura de l’agregador, que ens aquests moments no compta amb un marc de regulació a l’estat espanyol.
c) Sandbox regulatori a Menorca per permetre una prova de Mercat Local d’Energia que integri les interaccions entre tots aquests sistemes i que permeti les retribucions econòmiques a tots els actors per arribar a l’objectiu últim d’una energia més barata per al consumidor final.
SEGONA: Demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i a Red Eléctrica de España l’inici dels estudis de sòl marí per avançar en la planificació del segon enllaç submarí Mallorca-Menorca i assegurar que aquest es comenci a construir com a molt tard al principi del proper període de planificació de la xarxa de transport 2027-2032.
TERCERA: Demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que promogui una modificació del Reial Decret 244/2019 de 5 d’abril pel que es regulen les condicions administratives tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, per permetre que es considerin instal·lacions de producció properes a les de consum quan la distància entre elles sigui inferior als 2000 metres, en lloc dels 500 metres actuals.
QUARTA: Demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència la modificació de la Circular 1/2021, de 20 de gener de la CNMC, per la que s’estableix la metodologia i condicions de l’accés i de la connexió a les xarxes de transport i distribució de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica, concretament del punt 3 de la disposició addicional segona. Valor dels paràmetres, percentatges y ratis continguts als annexos.
En aquesta circular es preveu que en els territoris extrapeninsulars es consideri que instal·lacions a partir de 0,5 MW connectades a la xarxa de disbribució, tenen afectació sobre la xarxa de transport i per tant s’ha d’obtenir l’autorització del seu operador.
Es proposa indicar expressament que els 0,5 MW corresponen a la potència d’abocament i no a la instal·lada, així com flexibilitzar aquest criteri en funció del punt d’accés a la xarxa de distribució tenint en compte els consums que podran dissipar l’energia generada abans d’arribar al node de la xarxa de transport.
CINQUENA: Instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i a la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de les Illes Balears que en la planificació energètica assumeixin com a propis els objectius de descarbonització marcats en l’Estratègia Menorca 2030.
