Aquest dissabte han acabat les I Jornades de Transició Agroecològica de Menorca, que s’emmarquen dintre de les Directrius Estratègiques de Menorca, de l’Institut Menorquí d’Estudis. Un debat entre assistents i ponents ha posat les bases de les conclusions de 3 dies de ponències, que han anat a càrrec tant d’experts menorquins com de fora.
Quines característiques ha de tenir un territori agroecològic, com ha d’evolucionar Menorca per arribar a ser-ho i quines són les polítiques que podrien ajudar a aquesta transformació. Aquests són els tres eixos a través de les quals s’han volgut resumir les I Jornades de Transició Agroecològica de Menorca, que s’han celebrat des de dimecres fins a aquest dissabte.
El punt en comú de totes les ponències és la necessitat i la urgència de fer un canvi cap a la gestió agroecològica sostenible del territori, en un context global amb efectes locals de crisi climàtica, de biodiversitat i de recursos. Açò implica posar la societat i l’entorn en el qual es desenvolupa al centre del canvi.
Pel que fa a al primer eix, des de les Jornades s’ha establert que un territori agroaecològic s’ha d’entendre i gestionar com un tot, des de la concepció de paisatge com a una globalitat i no com a una connexió de parcel·les. Poder alimentar la societat amb la pròpia producció del territori, preservar la biodiversitat, la gestió curosa dels recursos naturals disponibles -especialment l’aigua- i la implicació de la societat en el sistema alimentari són termes que defineixen un territori agroecològic. Que, a més, s’ha d’entendre no només com un conjunt de bones pràctiques, sinó que ha d’englobar tota la cadena alimentària, des de la producció fins al consum i els residus. I que afecta tot el context social, polític i de gestió dels recursos biofísics.
Per aconseguir que Menorca arribi a fer un canvi real, les conclusions s’han centrat en aspectes com la preservació dels coneixements ancestrals de la gestió de la terra i en la integració de les noves generacions en la producció agroalimentària. La qual cosa implica valorar i reconèixer la feina de la pagesia i el coneixement associat a la gestió agroalimentària.
Dintre de les polítiques que podrien ajudar a impulsar aquest canvi, s’ha parlat de temes com la compra verda i local per part de l’administració i les institucions públiques, especialment en els menjadors públics. Una altra eina fonamental que s’ha comentat ha estat l’existència d’una política fiscal que incentivi les bones pràctiques i penalitzi els impactes damunt el medi ambient, la salut i l’aigua. Una via pot ser la reinversió dels impostos que arriben a través d’altres sectors productius -sobretot el terciari, en el cas de Menorca- cap al primari. També s’ha parlat d’impulsar programes de formació destinats tant als professionals com a la societat en general.
Una idea bàsica que també s’ha posat damunt la taula és que només s’aconseguirà arribar a un territori agroecològic i real quan es faci un canvi de mentalitat a la societat i un canvi d’hàbits de consum. I abandonar la falsa idea que el model agroalimentari industrial s’ha de mantenir perquè és l’únic capaç de generar riquesa, oferir llocs de treball i alimentar la societat. En aquest sentit, s’ha posat de rellevància que comunicar, informar i fer arribar a la societat els exemples agroecològics ja existents, és cabdal per provocar aquest canvi.
El coordinador de les Jornades, Jesús Cardona, ha esmentat que amb l’intercanvi d’experiències de fora de l’illa, s’ha vist que Menorca té un punt de partida molt interessant per propiciar el canvi cap a un territori agroalimentari sostenible. I que amb la feina d’aquests dies, l’IME ha reforçat la línia de treball de les Directrius Estratègiques de Menorca-Agro. A més, s’ha generat una base de coneixement que permetrà establir les principals línies de recerca cap a les quals s’ha de dirigir la feina de la institució.
