Ens ha deixat Xavier Carbonell, un dels artistes que més profunda ha deixat la petja en la Fundació Musical ACA. A tots els nivells. Carbonell ha estat un patró destacat durant molts anys. Des dels anys vuitanta, ja va tenir contacte amb la Fundació. Ha estat un nostre compositor, organitzador, pensador…
De fet, en la propera edició de l’Encontre Internacional de Compositors ja estava previst fer un homenatge a Xavier Carbonell, amb la programació de la peça organística Ceiola al concert d’orgue que volem fer amb Raúl Prieto, en el qual també sonaran obres de Ligeti inèdites a Mallorca.
Carbonell ha estat essencial per a la fundació a molts dels nivells: orgues, encontres, fonoteca i discografia. A la dècada dels noranta va ser molt prolífica quant a activitat per i amb Xavier Carbonell. Fou un dels impulsors (juntament amb A. Reynés i Mn. Joan Parets) de les Capvuitades de Pasqua (1994), l’embrió segon del Simpòsium sobre els orgues històrics de Mallorca, que ja du desset edicions. Enguany, si tot acompanya, farem la 18ª edició, com acordàrem amb mossèn Parets.
Quant als Encontres Internacionals de Compositors, la figura de Xavier Carbonell és molt important per entendre la trajectòria d’aquest segon festival més antic de l’Estat espanyol de música contemporània. Com a seguidor, ho fou des de la primera edició que arribà a Mallorca (1982) i començà les col·laboracions el 1989 amb l’icònic Concert de campanars, orquestrat per Llorenç Barber, en el qual ja participà.
A més a més, des de 1996 fins a 2007, la presència als Encontres a ser continuada, cosa que mostra la seva clara implicació amb el projecte d’ACA.
Per això, el 2016, en el marc del XXXVII Encontre Internacional de Compositors se li va fer un concert monogràfic i la Fundació li otorgà el IX Reconeixement 14 de Novembre.
Entre les seves col·laboracions amb la Fundació, a part de la resta, voldríem destacar les que va fer amb el projecte de l’Entorn Natural (Homenatge a la Trapa, s’Obac…) en el seu cas, el concert de l’Avern, a les Coves de Campanet, on va oferir un concert en plena simbiosi amb l’entorn natural Perquè era això que el definia: original i autèntic.
En aquest període, a més, impulsà i fou part del jurat del Concurs Internacional de composició, (Les convocatòries foren guanyades per Eberhard Eyser —Suècia— Agustí Charles —Catalunya—, Massimo Botter —Itàlia— i Massimo Lauricella —Itàlia—. I entre els membres del tribunal hi va haver: Tomás Marco, Joan Guinjoan, Lluís Remartínez, Xavier Carbonell, Albert Sardà, Romà Alís, Salvador Brotons, Javier Pérez de Arévalo, Bartomeu Artigues i Agustí Aguiló, que representaven la pluralitat i internacionalitat que pretenia tenir el premi).
I, de la mateixa manera, la seva col·laboració amb les edicions fonogràfiques de la Fundació Musical ACA fou igualment intensa i productiva. És un dels impulsors de la col·lecció discogràfica Contemporanis de la Mediterrània, vint volums de gran valor. I, a més, ha participat a nombroses edicions d’Unió de Músics. N’exposam algunes:
CD-3 “Compositors de l’Illa de Mallorca 1” 10. Xavier Carbonell (1952): Serè.
CD-33 “Contemporanis de la Mediterrània 1” (Xavier Carbonell)
CD-61 “CONJUNT INSTRUMENTAL ENCONTRES”
CD-69 “MÚSICA PIANÍSTICA BALEAR” Ulls per a piano, 1ª L’esguard de l’òliba (1990), Mª Victoria Lassalle (piano).
CD-82 “Conjunt Instrumental Contemporani de lOrquestra Simfònica de les Illes Balears Xavier Carbonell: L’Esfera Translúcida.
CD-88 “COMPOSITORS DE L’ILLA DE MALLORCA 2” Xavier Carbonell (1952): …des de l’escàpola claror de les cuques.
CD-96 “CONTEMPORANIS DE LA MEDITERRÀNIA 13 Massimo Lauricella. Obres de: PETER BACCHUS (flauta), MARI CARME POCH (piano
Intèrprets: SERGEI PROKOFIEFF, HENRI DUTILLEUX, PETER BACCHUS, XAVIER CARBONELL, JOAN SERRA, BARTOMEU ARTIGUES, CARLES GUINOVART.CD-99 “CLÀSSICS I NOVETATS MEDITERRÀNIES DEL S.XX” Cap de Canto per a flauta i piano (1998)
CD-115 “PES FORAT DES MOIX, PACO VICEDO” Xavier Carbonell: Pes Forat des Moix (2001)
Acabam amb un envit seu de 1994: “Cal doncs que els Encontres es consolidin definitivament sense perdre un bri de la pròpia i singular identitat. Cal millorar i racionalitzar l’ organització del festival. Cal ampliar l’ámbitat de procedència dels compositors i potenciar la seva presència artística sense que el perfil dibuixat pel servei a la cultura local s’ esvaeixi i sense perdre-seduits pel reste múltiple del Poder els fonaments ètics bastits en la recerca del Coneixement”.
