Newton va estudiar la refracció.
Galileo moria de 8 de gener de 1642 i Newton va néixer el 4 de gener de 1643 ( del calendari gregorià / 25 de desembre de 1642 del calendari Julià que encara empraven els britànics).
Ja hem tractat sobre Newton en aquesta secció el 8 de febrer de 2019 (Inducció de la llei de Gravitació) i el 6 de març de 2020 amb el telescopi de Newton, així com també sobre la refracció de la llum el 27 de setembre de 2019 i la naturalesa de la llum el 8 de maig de 2200.
Igual que Galileo, Newton donava importància a l’experimentació per avançar en el coneixement de la naturalesa. A l’experiment de la descomposició de la llum en colors Newton li deia Experimentum crucis (Experiment crucial)
A una carta de 1672 Newton deia:
Per donar compliment a la meva anterior promesa a vostè, sense cap més cerimònia li faré saber que l’any de 1666… em vaig procurar un prisma de vidre triangular per intentar amb ell produir els celebrats fenòmens dels colors. I havent amb aquesta finalitat enfosquit la meva càmera i practicat un petit orifici als porticons per permetre el pas d’una quantitat convenient de raigs de Sol, vaig col·locar el prisma a la seva entrada perquè així fossin refractats contra la paret oposada. Va ser al principi un agradable divertiment veure els colors vius i intensos produïts.
Els primers experiments amb el prisma i la llum els va fer durant els anys de confinament per la pesta a la casa de camp de Lincolnshire on també va descobrir la Gravitació Universal, les òrbites dels planetes, el càlculs en matemàtiques, etc. Eren els anys miraculosos (annus mirabilis, 1665-1666)
Altres treballs sobre òptica i la naturalesa de la llum els va fer entre 1670 i 1672.
Va descobrir que la llum blanca quan passava per un prisma es descomposava en colors. Així va descobrir que les lents alteraven els colors de les imatges, fenomen conegut amb el nom d’aberració cromàtica. Per evitar aquest problema dels telescopis refractors construïts amb lents (com el de Galileo) va inventar el seu telescopi reflector (1671).
A partir dels seus estudis amb la llum va proposar la teoria corpuscular de la llum en contra de la majoria dels seus contemporanis.
Huygens (1629-1695) i Hooke (1635-1703) defensaven la teoria de la propagació de la llum com a ones (Experiències de difracció, 1660 i teoria ondulatoria de Huygens, 1679).
A la seua obra Opticks de 1704 hi ha estudis sobre refracció, reflexió i dispersió de la llum.
També hi ha estudis sobre la descomposició de la llum en colors que serien els inicis de l’espectroscopia
També tracta sobre l’arc de Sant Martí.
Es mostra una pàgina del seu llibre amb les figures de la trajectòria de la llum dins una gota d’aigua (Fig. 14), la formació de l’arc de sant Martí (Fig. 15) i en dos prismes i una lent (Fig. 16).
Posteriors experiments d’interferència de Young (1803) van estalonar encara més la teoria ondulatòria, però altres estudis de la mecànica quàntica (efecte fotoelèctric, 1887) han confirmat que la llum és a la vegada ona i partícula. (Dualitat, De Broglie, 1924)
Les dues teories han resultat certes i compatibles quan en un principi semblaven oposades i totalment incompatibles.
