Itziar Lecea/Ciutadella – Asseguts a taula, amb amics o família, és habitual veure a algú amb el mòbil a la mà. No perquè sigui necessari. Potser sí que hi ha alguna conversa al WhatsApp que s’hagi d’atendre. Però, si tothom amb qui has de ser en aquell moment ja és present, per què sentim aquesta necessitat d’estar davant la pantalla mirant missatges? Emprem l’aplicació de missatgeria per qualsevol cosa: des d’enviar una fotografia a un amic llunyà, a prendre decisions de feina en un grup més o menys caòtic. I aquí és quan es desdibuixa un ús no regulat que ens manté enganxats a qualsevol hora del dia. O de la nit.
Un 86% dels espanyols amb mòbil tenen l’aplicació de WhatsApp instal·lada al seu dispositiu. I moltíssima gent també en té activades les notificacions, aquells avisos que fan que automàticament mirem qui ens ha escrit, deixant de banda el que estem fent en aquell moment. Siguin les 6 del matí o les 6 del capvespre. Si bé és cert que és una gran eina per comunicar-nos a distància i de forma menys invasiva que el telèfon, les aplicacions de missatgeria instantània s’han expandit sense fronteres en la vida diària de moltíssimes persones. Quan no existien, administràvem els diners que ens costaven els missatges escrits de telefonia d’una manera molt més racional -havíem de pagar pel servei-, i ens pensàvem si el missatge en qüestió era realment necessari o podia esperar o enviar-se d’altres maneres. Però amb l’aparició de les aplicacions gratuïtes, els missatges s’envien i es reben a qualsevol hora i en qualsevol situació. També, dintre de l’àmbit laboral. I aquí és quan comencen certs problemes.
Missatges instantanis per feina: una bona idea?
Durant el confinament i després de la pandèmia s’ha generalitzat l’ús d’eines de comunicació digitals, que ens permeten tenir reunions des de casa i a qualsevol hora. El teletreball, com s’ha vist, té els seus avantatges, però no està absent d’inconvenients. I un d’ells, pot ser l’ús de la missatgeria instantània al mòbil per treballar. L’aplicació de WhatsApp va ser concebuda com una eina de comunicació personal, però són moltes les persones que també l’empren per assumptes de feina. Fins a quin punt una empresa pot emprar WhatsApp com una eina de comunicació amb els seus treballadors?
Amb el canvi de costums obligat pel confinament, el govern estatal va aprovar el Decret Llei 28/2020 de 22 de setembre, que regula les condicions del teletreball. I dintre d’aquest decret es contempla el dret del treballador a la desconnexió digital. Així, per llei, una empresa no pot enviar missatges de feina als seus treballadors fora del seu horari laboral. I per enviar-los durant la jornada, l’empresa ha de tenir un consentiment del treballador, a banda d’un compromís respecte a la confidencialitat i seguretat de les dades del treballador, perquè detalls com la foto del perfil de WhatsApp es consideren àmbit privat de la persona.
Bons usos i mals usos
Hi ha estimacions que diuen que s’arriben a enviar uns 100.000 milions de missatges instantanis al dia. La hiperconnexió digital envaeix la nostra vida personal i laboral. I moltes vegades es fa de manera incorrecta. Però, com escapar d’una eina que s’ha convertit en imprescindible en el dia a dia que moltes persones? Com es pot posar fre i com podem millorar-ne el propi ús? Experts en la matèria, com el professor de la Universitat de València, Francisco Trujillo Pons, assegurava a una publicació del diari El País que una de les eines que poden millorar la relació amb l’aplicació de missatgeria és desactivar la doble notificació blava, que ens avisa que la persona a qui hem escrit ha rebut i llegit el missatge. Segons comenta Trujillo, autor del llibre “La desconexión digital en el ámbito laboral”, desactivar la doble notificació converteix l’eina en “un mitjà asíncron i no síncron, de manera que es trencaria l’expectativa de resposta i aquesta fatiga i sensació d’urgència que, eventualment, pot patir el treballador”.
A banda dels usos més o menys respectuosos amb els horaris dels treballadors, WhatsApp s’ha convertit en una eina per compartir informació de manera indiscriminada. I un niu on les “fake news”, els “memes” i les fotos es tornen virals en qüestió de minuts. Però no tot val, tampoc a l’aplicació de missatgeria instantània.
Il·legalitats diàries
En aquest cas, entra en joc una altra llei, la de Protecció de dades. Ja sigui amb missatges d’àmbit laboral o personal, hi ha pràctiques esteses que, en realitat, són il·legals. Però que s’han establert en el dia a dia de moltes persones. Una d’aquestes pràctiques és la d’enviar captures de pantalla de converses que podrien revelar dades personals de terceres persones. Anant una passa més enllà, l’enviament de converses alienes pot acabar en una denúncia per delicte de descobriment i revelació de secrets, sigui quin sigui l’origen de la conversa difosa.
Enviar fotos, missatges o vídeos de terceres persones sense el seu consentiment, també es considera una vulneració de la llei de Protecció de dades. Són especialment greus els casos en què es comparteixen imatges íntimes d’una persona o es difonen imatges d’actuacions policials sense esborrar dades.
