El dinàmic, savi i popular llibreter Éric del Arco assegura que presentar un llibre s’assembla al bateig d’una criatura. Hi ha convidats, s’han enviat invitacions, existeix un ritual, un presentador exercint de súmmum sacerdot -o sacerdotessa- i flota en l’ambient del temple del coneixement un aire festiu de novetat, retrobament i d’alegria. Quin serà el recorregut del llibre presentat o de la criatura que ha rebut la sagrada aigua del baptisme? No ho sabem. I açò ho fa encara més excitant. Obertes totes les possibilitats. Dia lleig. És dissabte i a Barcelona ha plogut tot el dia. Com que per aquests verals no som britànics, la pluja ens sol espantar i ens fa quedar a ca nostra. No obstant açò, hi ha una teoria. Només vénen a les presentacions un vint per cent dels convidats. Barcelona té en el mateix moment de la presentació de La malaltia del cor a la llibreria Documenta del carrer Pau Claris milers d’esdeveniments de totes les castes (el consol és que avui no juga el Barça). Competeixes amb la flor i la nata de la cultura i de l’espectacle i sempre hi ha una presentació que actua com a referent. Una vegada vaig assistir a la posada en escena de la novel·la d’un amic que es va haver de suspendre perquè, editors i agents literàries a part, no havia vingut ningú; després va ser el llibre de ficció en català més venut de Sant Jordi. Ho confirma la llibretera de guàrdia: una gentada. Retrobaments. Bon ambient. I, com en tots els batejos, fins i tot regals: l’artista Jaume Geli ens obsequia amb una lletra pedra -la te- en homenatge a les pedraules. Igual que en la cerimònia del baptisme hi ha gravació de la presentació i així poden veure-la en directe o en diferit les persones interessades que no han pogut venir. Presentar un llibre és delicat. No pots desvetllar la trama -no pots fer un spoiler– ni tampoc pots entrar en contradicció amb l’autora o autor. Bea Porqueres fa una presentació espectacular. Historiadora prestigiosa em va ajudar a l’hora de la reescriptura del llibre que havia iniciat al castell de Montjuïc gràcies a una de les vint beques internacionals Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona i de la Unesco. Em va fer treure els arbres de la muntanya. Montjuïc és el parc natural arbori de Barcelona. A l’època inicial de la novel·la la muntanya estava pelada, no hi havia cap arbre a les seves faldes. Bea Porqueres és agosarada i provocadora. A pesar de ser una de les historiadores feministes més importants de l’estat amb conferències arreu del món i molts de llibres publicats, diu que tot el que sap d’història ho ha après de les novel·les. La història a través del joc. Assegura, no obstant açò, que La malaltia del cor no és una novel·la històrica com sí que ho era Barba-rossa. Parla, diu, de la memòria. No només la memòria de la ciutat, del castell sinó també la memòria de les pedres, dels animals que hi fan niu o que s’arrosseguen per les llambordes, dels calabossos, dels fossats, de les cisternes; memòria, sobretot, de l’aigua. I en destaca un paral·lelisme que m’impressiona. La novel·la l’ha traslladada -o a l’inrevés- als esdeveniments que succeeixen ara a la guerra d’Ucraïna. I què dic jo? La malaltia del cor és una analogia imperfecta de l’estada al castell durant la primavera de 2018 amb l’atmosfera impossible de Pedro Páramo i Hamlet. I la festa delitosa continua a Menorca, el lloc de partida del protagonista. Divendres 25 de març a les 20,00 hores presentació de la novel·la a la Biblioteca Municipal de Ferreries. Ensoldemà, dia 26 a les 19,30 hores, a la també imbatible vaDellibres de Ciutadella dels temperamentals i genials Cris Juanico i Dolors Boatella. Hi esteu tots convidats. Al bateig, vull dir.
DELIT. Viu plaer de l’ànim o dels sentits. Del llatí, amb el mateix significat.
