Itziar Lecea – Recentment es van dur a terme les I Jornades de Transició Agroecològica de Menorca. Organitzades per l’IME, aquestes trobades s’emmarquen dintre de les DEM, les Directrius Estratègiques de Menorca. Però, què són i per a què serveixen. Aquesta setmana en rallam amb el seu coordinador, Jesús Cardona.
Què són les Directrius Estratègiques de Menorca?
Les DEM són un procés obert i continu que va abordant diverses temàtiques relacionades amb la sostenibilitat i els recursos de la nostra illa; però que abasta altres conceptes relacionats, com el territori, la cultura, etc. És un ventall molt ampli. El que intentam és promoure un canvi dels aspectes que es van abordant per definir un horitzó de cap on ha d’evolucionar Menorca per ajustar-se a un model compatible amb el concepte de Reserva de Biosfera. Les DEM les vam iniciar l’any 2016 dintre de l’IME, i les vam posar en marxa el 2017 L’any 2018 vam començar a fer feina amb el primer tema, que es centrava en el model energètic.
I què té a veure la reserva de Biosfera amb les DEM?
Interpretam aquesta declaració de Reserva de Biosfera no només com una distinció que reconeix un passat, sinó com una responsabilitat que ha de fer aflorar polítiques i maneres de fer que, a més, siguin reproduïbles a altres indrets del món. Per açò noltros xerram de la Reserva de Biosfera no només des de la perspectiva d’una distinció, d’una marca. Si no des de la visió de Menorca com un laboratori viu de sostenibilitat que, juntament amb tota la xarxa de reserves, haurien de ser territoris pilot en temes de sostenibilitat.
Com actua l’IME amb aquestes DEM?
Intentam actuar de pont entre el coneixement i l’aplicació d’estratègies pràctiques. En situam en un posicionament de transferència científica, no actuam ni des de l’activisme ni des de ONGs, sinó que som un grup d’estudis. Establim una connexió necessària entre ciència i societat. Entenem que el canvi primordial per conduir la societat cap a pràctiques més sostenibles, alineades amb la Reserva de Biosfera, és propiciar un canvi cultural. Per exemple: com vam aconseguir preservar el territori i no hàgim sofert la balearització urbanística? Amb una societat que va entendre que açò no era un camí a seguir, i que va aconseguir que les polítiques anessin en concordança amb aquesta visió -a través de la redacció del PTI de 2003- en un moment en que a Espanya va esclatar una bombolla urbanística.
Però ara es veu que, en l’exemple que has posat, altres territoris miren ara cap a Menorca
El temps ens ha donat la raó. Si bé és cert que podríem estar millor, les decisions preses en aquest sentit -el d’urbanització desmesurada- ens situen en una casella de sortida molt més bona que altres territoris de les Illes per arribar a ser sostenibles. Així és com a Menorca i Mallorca encara tenim un 50% de territori destinat a ús agrícola, aproximadament. Mentre que a Eivissa només es dedica el 10%.
Has mencionat que les primeres DEM es van centrar en el tema energètic
Sí, a través de dos documents. El primer va ser el de La primera transició energètica de Menorca, on fèiem una diagnosi del sistema energètic actual. I el segon document va ser La segona transició energètica de Menorca, a la qual vam extreure conclusions del primer estudi. Sabíem que primer havíem de veure on érem per saber cap a on partir. I va ser amb aquest segon document que la conselleria de Medi Ambient i l’Agència de Reserva de Biosfera, amb l’ajuda d’un grup de treball especialitzat, va elaborar el full de ruta conegut per tot com l’estratègia de descarbonització de Menorca 2030.
El context social, polític i econòmic mundial ens duu cap a una major independència energètica, fet que es contempla al document.
El context ens està obligant a transitar ràpid i reduir les necessitats energètiques. La mateixa Agència Internacional de l’Energia ja avisa del col·lapse del petroli i de què de cap manera la societat industrialitzada basada en combustibles fòssils pot ser igual al que hauria de ser una societat que funcionés amb energies renovables. El que vam establir és que s’ha d’emprar el mínim d’energia possible i que sigui s’empri de la manera més eficient possible. Amb la pandèmia hem sabut fer reunions a distància i evitar desplaçaments. També tenim el sol per eixugar la roba enlloc d’una eixugadora. D’açò es tracta: reduir i optimitzar el consum d’energia ha de ser un canvi cultural.
I aquesta setmana passada vau entrar en unes noves DEM: les agroecològiques. Cap a on s’enfoquen?
Vam passar de la qüestió energètica a l’agroalimentària perquè és la font d’energia humana i animal. Sabem, pels informes de l’IPCC -l’organisme que monitoreja el canvi climàtic- que un dels factors que més lligats a aquest problema és la gestió del territori. L’agricultura i els sistema agroalimentari són els responsables de la tercera part de les emissions d’efecte hivernacle. Per açò vam pensar que era urgent abordar aquest aspecte, per lluitar contra el canvi climàtic des de tots els focus.
La diferència és que, així com amb l’energia ens vam trobar un full en blanc, tot i les dades recollides des de l’OBSAM, amb el sistema agroalimentari tenim pràctiques ja en marxa i sobre el terreny. En són exemples l’Estratègia agrària del Consell, el Carb, etc. Hi ha un fonament al qual volem aportar la visió científica.
I com aportau aquesta visió científica?
Amb el projecte de recerca principal, que és el SAFRA-Menorca, i que dirigeixen Enric Tello i Roc Padró. El SAFRA és un model que permet aplicar damunt tot el territori cultivable de Menorca les millors pràctiques agroecològiques que es donen actualment a l’illa, perseguint un sistema productiu aprofitant la infraestructura verda gestionada amb pràctiques agroecològiques. Ja hem recollit un catàleg de millors pràctiques agroecològiques de Menorca: des de pràctiques ramaderes, d’horta, fruiters, etc. I amb aquest model podrem veure què passa si entenem Menorca com una gran parcel·la agrícola, simulant els resultats si s’implantessin aquestes pràctiques a tota la infraestructura verda. A més, tenint en compte les limitacions geogràfiques, climatològiques, d’aigua, etc. És un model territorialitzar. Podríem saber quina producció tindria Menorca tancant tots els cicles materials i energètics en el mateix sistema agroalimentari. Podrem veure el nivell d’autosuficiència alimentària que podríem tenir. Aquí també podem introduir quina dieta volem, més mediterrània o més idònia acord a les capacitats de l’illa.
Hem de pensar que, tal com vam arribar al pic del combustible fòssil l’any 2018, el 2030 està previst el pic dels fosfats, imprescindibles per l’agroindustrial tal com la coneixem ara. Per tant, ens hem d’avançar al canvi.
Quan en podrem conèixer els resultats d’aquest projecte SAFRA?
Dins enguany hauríem d’haver tret model i conclusions del SAFRA. La intenció és fer una segona trobada per validar el model ja construït, que ara està en marxa. Les I Jornades de Transició Agroecològica que hem organitzat des de l’IME aquests dies han anat molt bé per posar idees sobre la taula i veure altres experiències, amb conferenciants de molt alt nivell. L’objectiu del SAFRA és que sigui un instrument de decisió política per triar el camí a seguir en matèria d’agroecologia damunt Menorca.
