Miriam Triay (Ciutadella) – Maria Àngels Gornés (1955, Ciutadella de Menorca), és una cantautora menorquina que va entrar al món de la música de ben petita, per passar a convertir-se en un pilar fonamental de la cultura de l’illa i del seu testimoni. De fet, gràcies als poemes musicats que ens ofereix als illencs, s’ha transformat en un dels referents més importants de la història musical de Menorca. Autora dels discs Menorca, et dec… (1982) i Entre boires (2002), el 8 d’abril, dues dècades després de l’últim, traurà Les ales obertes.
ALES OBERTES
“Està fet des del cor, cap al cor de la gent”. Així és com Maria Àngels Gornés defineix el seu nou disc, sense més adjectius, sense parafernàlies, simplement, amb ganes de transmetre el que, per ella, signifiquen les diferents lletres que ha musicat. Un disc que, complint amb la seva “tasca, com li dic jo, de posar música a poetes”, consta de 12 poemes de 5 autors. Aquests són Gumersind Gomila que, com ella mateixa admet, “és el poeta que més he musicat, i el que més abunda, també, en aquest disc”, Francesc Florit Nin, Joan F. López Casasnovas, figura important en la seva trajectòria, Damià Borràs i, com a sorpresa i gran novetat, Carme Cloquells. “Aquesta vegada hi ha un poema d’una dona. Ho tenia pendent. Per mi, de fet, es tracta d’un poema molt femení, molt dolç”.
I, encara que sense voler desvetllar moltes coses, ja que s’explicarà tot el 8 d’abril a la presentació, Maria Àngels Gornés ens confessa que, en aquest nou disc, trobarem poemes inèdits, “cançons, moltes, que tenia guardades, i que ara, gràcies a en Guiem Soldevila, han recobrat vida, i he decidit treure-les”. Cançons que no ha cantat gaire, i que s’acompanyen d’una atmosfera “molt especial i única”, sota el títol Les ales obertes, nom que rep del poema de Gumersind Gomila, encarregat també d’obrir el disc. “Tenia aquest títol que em rondava pel cap, i vaig pensar que era l’adient. Aquestes ales obertes són molt metafòriques. Quan publiques una nova obra, estens una vegada més les ales i reprens el vol”.
Les ales obertes és un projecte de cançons en essència on la perspectiva és àmplia i expansiva. Segons el que ens ha explicat l’autora, cada tema d’aquest nou disc es percep com un viatge que et fa recórrer diferents paisatges sonors. “Hi ha un univers que envolta tota l’obra, amb una estètica sonora que connecta amb la mediterrània sense deixar de ser íntim i proper”.
PREPARAR EL VOL
Però, com fa la tria dels poemes que vol musicar? “Vaig cercant fins que en trob un que em diu alguna cosa. Hi ha un diàleg entre el poema i jo, una connexió”. Quan l’autora ha de decidir a quina lletra posar música, ho fa a través de l’amor a primera vista, com es diu popularment. Després d’aquest primer moment, en paraules de Maria Àngels Gornés, “ja m’imagin el poema, ja hi veig la musicalitat que té, els valors que pot transmetre. Perquè jo, el que vull expressar amb el cant, és la bellesa de les coses de la vida”.
Una idea cabdal per a la cantautora, ja que, en èpoques dures com aquesta, és molt important, també, adonar-se de les coses bones. Arran d’això, l’artista ha volgut, necessitat més bé, dedicar unes paraules de suport al poble ucraïnès, davant la invasió russa, desitjant que “tant de bo, la meva petita aportació, la del disc, serveixi per caminar cap a la pau”. Una de molt necessària en aquests moments de desastre.
Aquests valors i aquesta bellesa vital, per Maria Àngels, es troben en els poemes que parlen de la vida en general, del que podem sentir i pensar la majoria. “Sempre he cercat una poesia que sigui extensible a la majoria de persones, que tothom s’hi senti reflectit”. Per tant, l’autora pretén donar veu, sobretot, als poetes que pensen i expressen en global.
Per ella, la naturalesa amb això hi té molt a veure, ja que és la musa de molts, la que permet i facilita la inspiració. “Vaig llegir una frase que deia que si observes la natura entendràs més la poesia. I jo crec que va molt lligat; la naturalesa de la vida en si, amb la naturalesa humana. Hi ha una connexió que fa que la persona pugui expressar tot el que duu dins”. I és que l’element natural té un pes cabdal en la seva vida, ja no professional, sinó també personal: “Haver nascut a Menorca per jo és una sort. Estem envoltats del que jo més necessit per viure, que és estar a prop del medi natural”.
CANVIAR D’AIRES
D’aquí, la importància i l’amor cap a la cultura i, concretament, la poesia, de la seva terra. Tanmateix, l’autora no es planteja aquesta connexió, entre música i poesia menorquines, com una meta cercada, sinó que va sorgir de forma natural. Amb 21 anys, i després d’un concert al Seminari, en el marc dels Festivals de Música d’Estiu organitzats per Joventuts Musicals de Ciutadella, en el qual versionava cançons, parlant amb el seu cosí, Joan López Casasnovas, “li vaig demanar si tenia cap llibre de poemes d’algun autor de Menorca i ell me’n va deixar un de Gumersind Gomila. Quan vaig tenir aquesta obra, La sorra calenta, en les meves mans, se’m va obrir un nou horitzó musical”. Després d’aquest fet, l’autora va veure clar que per l’estructura d’aquests versos podia anar complint el seu desig de “crear la seva pròpia música”. “I a poc a poc vaig anar fent, sense frissar, fins a arribar al primer disc”.
Així mateix, si ens centrem en les influències de l’artista que, d’alguna manera, l’han guiada durant aquest camí de canvis, la seva música beu de les fonts de la Mediterrània, però també de la tradició folk més europea, on podem sentir ressonàncies de Loreena McKennitt, de la cançó catalana amb noms destacats com Lluís Llach, i del folk americà, especialment de la seva admirada Joan Baez.
ARRENCAR EL VOL
Així, i quatre dècades més tard del primer disc, Maria Àngels Gornés torna a publicar un nou treball. Però, per què ara? “Perquè ara era el moment adequat”. La vida musical de l’autora ha transcorregut sempre sense proposar-se grans objectius. De fet, ni s’havia adonat que entre cada disc hi havia 20 anys exactes, això és, més bé, una anècdota que ara observa riallera. “No m’hi vaig fixar, m’ho van dir. El primer el 1982, el segon el 2002, i el tercer ara, el 2022, ni fet a posta. Però bé, ha vingut així”.
Igualment, confessa que, en gran part, ha sigut gràcies a l’estímul i suport del músic i compositor Guiem Soldevila, el seu fill, que ha pogut enregistrar aquest nou disc. “És un músic molt rigorós i metòdic i gran coneixedor de les meves cançons. Les creacions que faig prenen noves atmosferes amb els seus arranjaments”.
OBRIR LES ALES
Ara bé, i com un disc és sinònim d’equip i feina, Maria Àngels Gornés també ha volgut donar el protagonisme, que tenen i mereixen, a la resta de persones que han fet possible aquesta nova entrega. A part d’en Guiem, en la producció, arranjaments, mescles, i darrere la majoria de l’instrumental, trobam en Toni Pastor en la masterització, en Pacífic Camps com a l’autor de la pintura de la portada, titulada El país de l’or i de l’argent, i en Manel Soldevila en el disseny gràfic i la fotografia.
A més de Lluís Gener en el baix elèctric de Les ales obertes i Dansa, Violant Menorca als violins de L’oreneta extraviada, Nicolau Espinosa en la guitarra clàssica solista de Vora el penya-segat, Litus Arguimbau en el saxo soprano de Veles/Barca, Moisès Pelegrí en les percussions de Dansa, Veles/Barca i Cançó d’estiu, i Josep Lluís Pons en la trompeta de Tots els miralls em tornen una imatge… Tot, enregistrat a Ciutadella, i editat per la discogràfica Produccions Blau.
Gràcies a tot aquest equip, i a les seves ganes naturals de mostrar, musicalment, la poesia menorquina, la reconeguda cantautora ciutadellenca torna davant el gran públic amb el seu tercer disc, Les ales obertes. Aquest divendres, 25 de març ja es podrà trobar a les plataformes digitals l’avançament d’una cançó en format single i el disc sortirà oficialment en CD el pròxim 8 d’abril.
