Eduard Riudavets – Intriga i corrupció, conspiracions i paranys, avarícia i ambició, enganys i xantatges, aliances i traïcions, crim i sexe, poder i diners. Un còctel fascinant.
Múltiples veus narratives, barreja d’estils, canvis de ritme… i faig curt.
Tots els mecanismes, de Melcior Comes. Una veritable torrentada literària que t’arrossega sense remei. Una novel·la social, costumista, negra, psicològica…
No en sé prou per treure’n el net, almenys no del tot. Només puc fer-vos avinent el meu entusiasme i, sens dubte, donar-vos a conèixer l’argument.
La compra fraudulenta d’uns terrenys desferma l’enfrontament entre dues famílies: els Torrus, propietaris d’una depredadora immobiliària barcelonina que vol desembarcar a Mallorca, i els Súbac, empresaris mallorquins vinculats al turisme, autèntics cacics acostumats a prendre el que volen i que pretenen participar en el negoci. Els Torrus, però, es resisteixen a cedir, i més si poden fer servir els innumerables draps bruts de la família Súbac…
Em permetreu la gosadia de fer una comparació, possiblement errònia, però que de qualque manera explica com he llegit aquesta novel·la tan exuberant com acurada.
Recordeu les pel·lícules de mafiosos novaiorquesos en què els capos es reparteixen els barris de la ciutat com a preludi de l’inevitable enfrontament? Teniu present els westerns en què amos de grans ranchos entren en sagnant conflicte amb els promotors del ferrocarril? Llavors, amb aquests mateixos fils, gairebé èpics, està teixit l’ordit de Tots els mecanismes. La diferència és que no som ni a Brooklyn ni a Missouri, sinó a una Mallorca ben real i propera.
Melcior Comes ens introdueix en una història fictícia, esclar, però totalment versemblant, fins al punt que hi podem reconèixer llocs, pautes i situacions.
Com ja sabeu els que seguiu aquesta secció setmanal, durant vuits anys vaig ser diputat al Parlament de les Illes Balears i us puc assegurar que vaig conèixer, amb noms diferents, els fets que engeguen aquesta gran i terrible tragicomèdia que és Tots els mecanismes. I més encara.
Precisament aconseguir dibuixar amb tanta precisió l’escenari, situar-hi uns personatges del tot creïbles i immergir-los en una trama absolutament engrescadora és segurament el motiu perquè una novel·la més aviat extensa es llegeix amb tanta ànsia i sense aturall. Però parlant de personatges, no me’n puc estar d’advertir-vos que hi esteu atents, l’aparició d’un o altre fa donar tombs inesperats a la trama. No puc dir-ne més, no obstant us assegur que la sorpresa rebla el clau de la narració.
Però bé, ara mateix de tant com vull explicar no sé ben bé com seguir. Potser la història és massa gran per als meus migrats coneixements, així i tot quan us hi endinseu -com esper que faceu- hi trobareu crònica periodística, monòlegs, resolucions judicials, reflexions introspectives, fórmules teatrals, esborranys, reportatges… Una allau de recursos narratius que gairebé t’engaten alhora que van fent créixer l’interès i el desig de saber-ne el desenllaç.
Tanmateix, no puc cloure la ressenya sense fer almenys dues observacions més. Per una part l’important paper que hi tenen les relacions familiars en l’argument, i per l’altra l’ambició afamada dels capitosts mallorquins de la indústria turística. Són dos ingredients cabdals en aquesta història, dos ingredients que amaren tota la narració i que, inevitablement, són generadors del conflicte. Esdevenen, de qualque retorçada manera, els únics indicadors de l’èxit o el fracàs personal en una societat malalta.
Ara em permetreu una cita textual. Possiblement defineix, millor que tot el que us he explicat fins ara, l’essència de la novel·la.
“La majoria de les vides comencen com a fantasies (…) evolucionen cap al romàntic, continuen com a comèdies i acaben com a drames amb tocs de terror.”
Ja he de deixar-vos, però no sense recomanar-vos que abans de començar la lectura repasseu les cançons dels Antònia Font, escolteu Mecanismes. Us anirà bé per encetar el plaer de llegir aquesta gran, gran novel·la.
