El Govern de les Illes Balears ha defensat que les ajudes al transport de mercaderies en totes les illes de la Unió Europea, independentment que tinguin consideració de regió ultraperifèrica o allunyada, deixin de ser considerades ajudes que alteren la lliure competència de mercat entre els països de la UE. És a dir, que les ajudes al transport no quedin subjectes al futur règim de minimis.
La presidenta Armengol, acompanyada de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha remarcat que l’objecte de les ajudes al transport de mercaderies en regions insulars és compensar un desavantatge competitiu derivat de la discontinuïtat territorial que caracteritza la insularitat, tenint en compte la importància cabdal del transport marítim i aeri a les illes.
Per aquest motiu, i d’acord amb l’especial atenció a les regions insulars (per la seva pròpia condició permanent de discontinuïtat territorial amb el continent) a la qual es refereix l’article174 del Tractat de Funcionament de la UE, el Govern defensa una flexibilització de la regla europea de minimis per tal de superar el límit de 200.000 euros en tres anys a les ajudes a les empreses de les illes, una reclamació unànime i molt rellevant per a les empreses de les Balears.
“Negociam aquestes mesures per poder ajudar a les empreses de les Illes i que puguin ser igual de competitives que les empreses dels territoris peninsulars”, ha destacat Armengol, qui ha recordat la feina conjunta en aquest sentit amb el Govern d’Espanya i ha valorat la “gran receptivitat” de la comissària europea de Transport a incorporar “la visió insular” a les polítiques europees, una de les prioritats de les Illes Balears durant la seva actual etapa en la presidència de la Comissió d’Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes.
Durant la trobada, la presidenta del Govern també ha agraït la predisposició de la comissària europea de Transport i ha donat “l’enhorabona” a les institucions europees per “l’enfocament de la política europea” per fer front a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, ja que “la UE ha treballat intensament aquests anys per activar els nous fons europeus i per garantir la vacunació a tothom”, entre d’altres aspectes.
En relació amb els fons europeus, el Govern ha emplaçat a la comissària a mantenir noves reunions per continuar treballant en aquest sentit, davant el plantejament de la possibilitat d’accedir a més fons europeus, per a diversos projectes en matèria de mobilitat sostenible a les illes. També ha recordat que les Illes Balears són la comunitat amb major nivell d’execució dels fons FEDER i REACT i que més està avançant en els projectes dels fons Next Generation.
Reconeixement europeu a les Illes Balears
Durant la reunió mantinguda a Brussel·les, la comissària europea de Transport, Adina Valean, ha donat la enhorabona a les Illes Balears per ser una “referència europea” per polítiques i projectes, com la planta de Lloseta, amb la qual Balears és el primer territori del sud d’Europa en produir hidrogen verd, un projecte lligat al transport públic, i d’altres, com la Llei de canvi climàtic i la seva aposta pel transport sostenible, tal com també ha explicat la presidenta.
Aquest dimecres, la presidenta també mantindrà trobades amb la Confederació Europea de Sindicats i amb Entitats Ecologistes per explicar els aspectes socials i mediambientals de la nova llei de turisme de les illes balears.
Prèviament, la titular d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, s’ha reunit amb els directors de Cohesió i Transport de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM), Francesco Molina i Lucas Bosser, per reclamar una millor consideració de la dimensió insular a nivell de la Unió Europea, principal prioritat política de la presidència de la Comissió de les Illes de la CRPM que encapçala Francina Armengol amb l’objectiu d’avançar cap al desplegament d’una estratègia específica de la UE per als territoris insulars.
Aquest dijous, Armengol i Negueruela també es reuneixen amb el comissari de Treball i Drets Socials, Nicolas Schmit, per a tractar el Pacte per les habilitats en l’ecosistema turístic, una iniciativa de la Comissió Europea iniciada en 2021 i llançada de manera oficial al gener de 2022. El Pacte neix de la necessitat de mantenir la posició d’Europa com a principal destinació turística i de millorar la seva resiliència en els àmbits de digitalització, canvi climàtic i sostenibilitat, i té com a objectiu invertir en el desenvolupament d’habilitats laborals dirigides a les activitats econòmiques turístiques.
