El Projecte Arqueològic Sant Agustí Vell ha tancat la seva cinquena campanya d’excavacions amb la presentació divendres, 8 d’abril, dels últims avenços. L’excavació l’ha duit a terme l’Associació Arqueologia i Patrimoni sota la direcció de Damià Ramis, Montserrat Anglada i Ismael Moll Pelegrí; i ha tingut el suport del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament des Migjorn i la Fundació ASMAR-Catalina Seguí. Ramis i Moll han estat els encarregats d’exposar els resultats, amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i la batllesa d’Es Migjorn Gran, Antonia Camps, entre d’altres autoritats.
Sant Agustí Vell està situat al Component 4, que conformen els assentaments talaiòtics de la zona de barrancs del migjorn de l’illa. De les nou àrees territorials o components que articulen la nova candidatura de Menorca Talaiòtica, aquesta és la que té una major densitat de jaciments. Durant els mesos d’octubre i novembre de 2021 les feines es van centrar en l’excavació de l’habitació adossada a l’Edifici Sud del Conjunt Est del jaciment, on trobam el gran talaiot amb cambra que encara conserva l’embigat d’ullastre de més de 3.000 anys d’antiguitat.
En la situació actual del projecte, es poden avançar algunes conclusions sobre l’excavació en curs:
- És clar que l’espai al voltant de l’Edifici Sud va patir una ocupació tardana durant l’edat del ferro, que es va perllongar fins al 300 BC, aproximadament, d’acord amb la tipologia de les ceràmiques d’importació recuperades tant al corredor d’accés al talaiot com als nivells d’enderroc de l’habitació exterior que s’adossa a la façana de l’Edifici Sud.
- El caràcter d’aquesta ocupació és clarament domèstic, d’acord amb els materials recuperats. La funcionalitat del corredor de l’edifici donava accés a l’interior del talaiot, tot i que encara no es pot definir de manera precisa. Per la gran quantitat de fragments d’àmfora trobada, principalment d’Eivissa, és possible que fos femer un cop l’espai està amortitzat de la seva funció original. L’altra hipòtesi és que les restes descobertes provinguin de l’interior del talaiot o de les altres habitacions de l’edifici, on se situarien possibles llocs d’emmagatzematge.
- Per altra banda, s’han recuperat diferents fragments de molons, així com un morter de pedra, que junt amb la quantitat de llavors de cereal recuperada durant el garbellat del sediment de l’excavació, ens pot fer pensar en el treball relacionat amb el processament d’aquestes llavors per transformar-les en aliment, potser un treball comunitari. Manquen encara els resultats de les analítiques tant de llavors com de carbons, així com l’estudi de fauna entre altres. Tots aquests estudis aportaran noves dades que ens ajudin a comprendre millor com eren les comunitats humanes que van habitar el poblat de Sant Agustí a finals de l’època talaiòtica.
- També s’està preparant un model 3D de l’àrea de l’excavació.
L’excavació d’aquests espais de l’edifici, el corredor d’accés al talaiot i l’estança anterior, està posant de manifest la seva majestuositat amb estructures arquitectòniques de gran monumentalitat. La factura de la façana resulta impressionant: situat al bell mig d’aquesta façana s’hi troba un corredor central que encara conserva la coberta. Aquesta entrada està avançada respecte a la línia de façana amb una construcció a manera de porxo, que suposa una solució arquitectònica desconeguda fins ara a la prehistòria balear.
Aquest any finalitza el primer projecte quinquennal. Però el més interessant de l’excavació arqueològica es realitzarà en els anys vinents: excavar a l’interior de l’edifici, el qual sembla que podria conservar la coberta. Caldrà primer excavar des de l’exterior per poder accedir-hi i descobrir els possibles accessos.
