Ana Sagrera, de 50 anys, actualment està en procés de recuperació d’un càncer de mama, després del tractament que va començar just ara fa un any. Del març de l’any passat al passat novembre va passar per quimioteràpia, la reconstrucció del pit i la radioteràpia. «Quan em diuen: “triple negatiu, és molt agressiu i hem de ser molt agressius amb ell” i demanes el percentatge de possibilitats d’èxit i veus que és diferent al d’un altre tipus de càncer de mama, tens un trauma, t’enfonses».
«El càncer s’associa inevitablement a la mort. De fet, som vídua, als 33 anys, per un linfoma no Hodgkin, quan el meu fill tenia un any», explica aquesta palmesana a qui el tractament agressiu de quimioteràpia, a més, li ha causat altres conseqüències doloroses com neuropatia perifèrica, que és el conjunt de símptomes causats per dany als nervis i ganglis nerviosos que formen el sistema perifèric nerviós, fora del cervell i la medul·la espinal.
«Tot t’afecta, sobretot la part física, però també has de descarregar emocionalment. Necessites suport professional. Afecta la teva estructura familiar», explica. «Em considerava una persona forta, que podia amb tot, aventurera, autosuficient, i de cop te n’adones que necessites suport i has d’aprendre a demanar ajuda. Quan tens un diagnòstic així tens també una dissociació, estàs com a fuit». I afegeix, «era reticent a venir a l’associació perquè tenia com a por d’estar més en contacte amb la malaltia, amb malalts, que fos un lloc obscur, em feia por veure la boca al llop».
Entre els múltiples serveis de l’atenció integral que ofereix l’associació a les Balears, l’atenció psicològica n’és un dels pilars. El seu responsable, José Manuel Jiménez, diu que el procés per la persona amb càncer i també del seu entorn «és llarg i tediós, a vegades circular, a vegades sense possibilitat de control o amb possibilitat de control, o fins i tot quan es controla la malaltia hi ha tots els comportaments que requereix que dugui a terme la persona per ajustar-se a un entorn en què havia interromput la seva vida».
«En alguns casos el pacient no es podrà curar però almenys haurà aconseguit un alleujament i un acompanyament», explica la treballadora social de l’entitat, Yanina Paglioni. En el centre de l’atenció que ofereix l’associació hi ha el suport a la persona malalta. «A vegades es pensa que l’acompanyament només ha de ser físic i té a veure amb una telefonada, una informació sobre la baixa laboral, de la condició d’autònom, dels recursos en el seu barri, de la seva comunitat, de seu centre sanitari… L’acompanyament també té a veure amb detectar cap altra necessitat, per exemple d’un voluntariat que puguem oferir perquè pugui passejar i estar acompanyat del voluntari, té a veure amb valorar la situació econòmica i social del pacient», detalla Paglioni.
Per a Ana Sagrera, «és fantàstic poder tenir suport professional per poder descarregar emocionalment i que t’orientin sobre com recuperar-te i poder continuar endavant en aquest procés, en aquesta malaltia».
L’Associació Espanyola Contra el Càncer a Balears compta amb un total actual de 744 persones voluntàries, entre les quals s’han sumat 117 noves incorporacions durant el 2021.
