El quart edifici, després de l’església parroquial de Sant Bartomeu, de les Cases Consistorials, tots dos alçats al pla de l’Església, i la Sala Multifuncional o Auditori, més importants de Ferreries és la Biblioteca Municipal situada als baixos del carrer Guillem Coll nombre 20. Encara que l’edificació no cridi l’atenció des del punt de vista arquitectònic o de patrimoni el contingut que atresora i serva és important a nivell local. I, si ho és a nivell local ho és també a nivell insular, a nivell de l’arxipèlag o de la comunitat, a nivell català, a nivell espanyol i a nivell global ja que només allò que és local pot esdevenir universal. Una biblioteca amb un important fons literari però també amb un circuit de novetats difícil de veure en d’altres llocs que el sexuplica en població. Ens ho confirma en Manel Puig Cuxart, estimat visitant català amb casa a Ferreries des de fa un munt d’anys i que viu a Cornellà de Llobregat després de fer la comparança entre la població d’origen i la vila d’adopció. I, per arrodonir el modest conjunt -a Ferreries tot té una intensa proporció modesta- el Club d’Escacs de Ferreries que fa una gran tasca esportiva i social i l’Arxiu Municipal de la localitat. Després de tres sessions del programa de Salut Jove del Consell Insular de Menorca “Els llibres de la meva vida” celebrats a la Biblioteca Municipal de Ferreries ve la sorpresa a mans de la bibliotecària Paqui Pons Truyol. Com si d’un truc de màgia es tractés em treu dels prestatges plens de carpetes i documents antics un curiós llibre. És el llibre del Batle de Bens de l’any 1914. En aquest volum secret i misteriós hi ha escrits tots els noms, en un bell tampó de tinta blava, dels llocs del municipi de Ferreries. No només es queda així, és clar. També hi ha el més important i essencial. Aferrats al paper blanc i amb taques d’humitat els caps retallats en cartró prim o en un altre material, que no puc identificar, caps de bens amb els senyals a un dels dos pavellons auditius que corresponen al lloc perquè propietaris, pagesos i el jutge anomenat Batle dels Bens, Batle de les Ovelles o Batle de les Orelles o Batle d’Encorralar. Què era, aquesta autoritat? Era un funcionari encarregat de dur el registre dels senyals que cada propietari feia a les orelles dels caps de bestiar de llana, de recollir les ovelles aperduades i tornar-les al seu amo. Un dibuix bidimensional retallat de manera entre ingènua i exacta vinculat als animals de llana d’un lloc que eren propietat d’un amo i tot sota la figura d’un funcionari, d’una autoritat major que controlava l’anar i venir de les bèsties. Ara, les ovelles estan marcades amb un xip i, la figura del batle dels bens ha desaparegut. El que em fa esborronar és que aquell llibre, aquell quadern era del meu avi patern, en Joan Pons i Pons, es Sereno Vell. Un altre projecte que queda obert davant els meus ulls i que, tal vegada, mai no duré a terme. Un Diccionari d’Alfabets Perduts que inclouria aquest llibre modest i meravellós i que contindria totes les escriptures desaparegudes i que ben aviat oblidarem si ningú abans no en deixa constància. Em ve al cap les osques que feien els fumadors de pipa i que duien un missatge cruel i sectari ocult o els fonaments enrunats de les casetes de vorera que s’havien alçat tot aprofitant una bauma. “Dia 1 de gener de 1906, en Joan Pons Pons rebia es xutxo i es fanal d’es sereno que es retirava, en Francesc Al·lès Florit. En Joan Pons va fer de sereno municipal, batlle de bens i fosser durant es transcurs de 14 formacions municipals diferents. Quan en va prendre possessió, va rebre una llauna de petroli per omplir es fanals des carrer, un sabre amb es seu cinturó, una capa de macer, una gorra i dues fundes, un capot, un vestit de guàrdia municipal, un revòlver, ses claus des cementiri, dues caixes grans per enterrar morts, i dues de petites per als albadets. Més endavant li van comprar un tambor per tocar abans de llegir ses proclames a tots es caps de cantó d’es poble”. La seva filla Juanita Pons Barber no diu res del Llibre del Batle de Bens al seu deliciós recull d’anècdotes Pouant curiositats del passat.
