Recordem que era un dijous, 24 de febrer de 2022, quan l’exèrcit rus va entrar en territori ucraïnès i va començar una guerra que no tenim paraules adients per poder-la qualificar justament: guerra cruel, totalment inhumana… Una guerra que ha provocat fins al moment una “passió d’escàndol”: milers de morts i ferits, molts dels quals civils, innombrables destruccions de béns públics i privats, fam i fred en milions de persones, particularment ancians que malviuen o moren en ciutats bombardades de les quals no han pogut sortir, fugida forçada de milions d’ucraïnesos cap als països limítrofes, separació de famílies amb els homes lluitant al front i dones i criatures convertits en pròfugs, fins i tot perills de deflagració nuclear amb centrals atacades i l’amenaça de l’ús d’armes atòmiques per part del govern rus. Una guerra, que fent-nos reviure en aquesta setmana santa, i a flor de pell, la creu de Jesucrist, ens recorda a autors com Diògenes, Lord Byron, Antonio Gala, com accentuava Juan Luís Hernández al Diari Menorca de dia 5 d’abril, i que expressen: “Quan més conec l’home més apreciï al meu ca” . I és que, els humans som els únics animals capaços de posar en perill la supervivència del nostre propi hàbitat sense tenir-ne cap altre de recanvi.
La guerra a Ucraïna està convertint aquest país en un territori devastat. Ucraïna és la viva imatge d’aquella afirmació, tantes vegades repetida: «La guerra és la mare de totes les pobreses». L’any 2015, el papa Francesc digué: «La guerra és sempre una cosa terrible». I continuà: «La guerra és una gran depredadora de vides, d’ànimes i dels afectes més sagrats i més estimats». “Els desastres de la guerra”, els va representar amb vehemència Goya en la col·lecció d’aiguaforts que porten aquest nom. És una sèrie de 82 aiguaforts del pintor espanyol Francisco de Goya, realitzada entre els anys 1810 i 1820. L’horror de la guerra de la independència espanyola es mostra amb especial cruesa en aquesta sèrie. Les estampes detallen les crueltats comeses pels soldats napoleònics en la lluita amb el poble espanyol, en armes contra l’ocupació francesa.
El mateix papa Francesc va encunyar, l’any 2014, una expressió profètica que corre el risc de convertir-se en realitat: «Ens trobem davant una Tercera guerra mundial a trossets (a pezzi)». En el món global, una guerra on hi intervingui una gran potència militar, tendeix a ser un conflicte global. Conflicte que implica tot el planeta i en el qual es dirimeixen canvis geoestratègics enormes. A les moltes globalitzacions que s’han posat en marxa en els darrers anys (econòmiques, socials, polítiques), s’hi afegeix ara la globalització de la guerra.
El conflicte d’Ucraïna ha passat a ser mundial perquè té unes conseqüències que afecten molts països de la terra i impliquen milions de persones. Els efectes econòmics d’aquesta guerra a Europa són devastadors: en els països de la Unió Europea, productes de primera necessitat es venen doblats o triplicats de preu; a Rússia, les greus sancions comercials dictades pels països occidentals, afecten greument la pobra gent. Devastadors són també els efectes de la guerra a l’Àfrica, on una tona de gra que costava l’any passat 180 euros, ara s’ha enfilat fins als 440. En una guerra, els qui hi surten guanyant són únicament els fabricants d’armament. Espanya mateix és el setè estat del món en producció d’armament. Com podem pronunciar, sense vergonya, preciosos discursos sobre la pau i al mateix temps incrementar el negoci de la guerra?
Com som d’analfabets quan, oblidant el que som, ens creiem que som eterns i que no ens tocarà, també a nosaltres, la sentència de la nostra feblesa personal i la necessitat de sentir-nos acompanyats per mans oberts que abracen i no per armes que ens ridiculitzen i ens allunyen els uns dels altres.
