Com va dir Oscar Wilde: “la millor manera d’alliberar-se de la temptació és caure en ella”. I jo he de confessar que no puc resistir-me davant un quadrat de xocolata: un quadrat o un pastís o un bombó o un gelat. Quin gust i quina delícia! Crec que és una llepolia que pot dir-se que ha conquerit tot el planeta.
Produït a partir de grana de cacau assecada, l’origen de la xocolata remunta als pobles precolombins d’Amèrica Central. Els asteques i els maies consumien la grana assecada, torrada i capolada mesclada amb aigua, on afegien especies i picant. Aquesta beguda amarga i tonificant fou introduïda a Espanya el 1527 per Hernan Cortés. Endolcida amb sucre de canya i de vainilla, va seduir els aristòcrates espanyols. Més tard és gràcies a Anne d’Àustria, infanta d’Espanya i esposa del rei de França Luís XIII que la xocolata va arribar a la Cort de França el 1615. No obstant, la primera xocolata per mastegar va néixer a Londres el 1674. Fou el principi de la seva democratització.
Hem d’afegir que més enllà del plaer gustatiu, la xocolata és un excel·lent anti-estrès, antioxidant, antiinflamatori i antidepressiu. Ajuda a lluitar contra els efectes del envelliment. El seu important contingut de magnesi ajuda a la gestió de l’estrès, equilibrant el sistema nerviós. La presència de teobromina, una molècula propera a la cafeïna, la converteix en un estimulant cardíac natural. Per tal d’aprofitar tots aquests beneficis, els professionals de la salut recomanen consumir cada dia només dos quadrats de xocolata negra de més de 70% de cacau.
Una dosi no sempre fàcil de respectar per una persona com jo que adora aquesta autèntica delícia. Jo pens que la vida seria menys plaent sense aquests petits vicis fàcils de satisfer però que procuren grans i saborosos moments de felicitat.
Quan a l’hivern les excursions del nostre grup acaben al magnífic poble de Valldemossa, és de rigorós costum assaborir una tassa de xocolata calenta acompanyada d’una saborosa coca de patata típica d’aquest lloc. Un plaer ambrosíac dins el marc incomparable del pati d’un bar amb vistes a la majestuosa Cartoixa que ens recorda haver acollit aquells dos amants que foren Georges Sand i Frederic Chopin! .
Raymonde Calbo Laffitte
