L’Inma Orquín, una de les voluntàries de l’associació, afirma que l’ambaixada espanyola al Pakistan els hi ha denegat 27 de les 30 últimes peticions de visats que han fet. Segons Orquín, l’ambaixada argumenta que “no s’han aportat proves suficients”. “És com una plantilla, no et diuen exclusivament quines proves no s’han aportat, diuen que no hi ha proves suficients”, apunta.
Tot i això, des d’Un gest de calor asseguren que abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna, amb el mateix perfil de gent i amb el mateix tipus de proves, Espanya sí que aprovava els visats. “Si fa dos mesos s’aportaven les mateixes proves, per què ara no donen els visats? Aquesta és la pregunta”, denuncia la voluntària. Entre les proves aportades, explica que hi ha cartes d’amenaça dels talibans.
Tal com declara Orquín, des de l’entitat treballen amb persones “molt vulnerables”. “És gent que ha venut tot el que té per poder pagar-se el visat”, expressa. A més, la majoria d’aquestes dones són periodistes i activistes en contra del règim talibà.
És el cas de la Sweeta, una periodista afganesa que forma part d’un col·lectiu activista del país que, segons detalla a l’ACN, ha estat amenaçat de mort diverses vegades per part dels talibans. Des que el règim talibà es va instaurar el poder, la Sweeta i un grup de noies van començar a protestar. “Volia ser la veu de les dones afganeses”, declara.
Ara la Sweeta es troba a Islamabad, capital del Pakistan. El passat mes de gener, després de perdre la seva feina i de rebre diverses amenaces per part dels talibans, va sortir de l’Afganistan per demanar un visat a Espanya des de l’ambaixada espanyola a Islamabad. Tal com explica, per poder pagar-se el visat va haver de vendre part dels mobles de casa seva. El passat 6 d’abril va rebre un correu electrònic de l’ambaixada espanyola on li deien que la seva sol·licitud havia estat denegada.
La Sweeta assegura que a algunes de les companyes amb qui ella havia organitzat protestes en contra del règim talibà estan ara empresonades, i han patit “pallisses” i “assetjament sexual”. “Si estigués a l’Afganistan, definitivament em passaria això”, afirma. Malgrat que li hagin denegat el visat, no tornarà a l’Afganistan. “Els talibans no tenen cap valor en drets humans, en especial cap a les dones”, lamenta.
Les dones sota el règim talibà
En l’Informe Global del 2022 de Human Right Watch (HRW), l’organització va alertar que la presa del poder per part dels talibans el 15 d’agost del 2021 havia fet retrocedir els avenços en els drets de les dones i la llibertat dels mitjans. Entre algunes de les observacions, l’HWR va destacar les dures restriccions imposades pels talibans quant al dret de les dones a treballar, la prohibició de l’educació secundària per a les nenes a la major part del país, i les pallisses a manifestants pacífiques.
El retrocés no era nou. L’any 2019 l’Índex de Desigualtat de Gènere (GII) de les Nacions Unides va situar l’Afganistan en el lloc 157 d’una llista de 162 països. Així mateix, l’ONU Dones assegura que l’any 2020, només es van poder monitorar el 38% dels indicadors necessaris per fer un seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’una perspectiva de gènere.
És precisament aquesta regressió en els drets de les dones el que va portar la Parwin, refugiada afganesa, a sortir del país. Ella va arribar sola a València l’agost del 2021, a través d’un vol d’evacuació proporcionat des del govern espanyol. Ara viu en un centre de refugiats amb la seva mare i les seves germanes, que fa un parell de mesos van poder sortir de l’Afganistan. Segons explica a l’ACN, la situació de les dones sota el règim dels talibans és “molt difícil”.
“Amb els talibans, les dones no tenen futur”, assegura, i afegeix que, ara com ara, les dones i nenes afganeses no poden estudiar, decidir per elles mateixes, ni viure com volen. “No poden sortir de casa, no poden posar-se la roba que volen, no poden treballar, no poden sortir al carrer sense home”.
La resposta de la comunitat internacional
El repunt sobtat en les denegacions dels visats és el que ha portat a associacions com ‘Un gest de calor’ a alçar la veu. Segons l’Inma Orquín, el motiu rere aquest repunt és que des de l’inici del conflicte a Ucraïna “hi ha refugiats de primera i de segona”. “Europa s’ha tancat a la resta de refugiats”, lamenta.
En la mateixa línia s’expressa la Parwin, que denuncia que els afganesos ara no poden sortir del país “perquè ara hi ha altres refugiats”. “Crec que [Ucraïna] és la raó per la qual ara no s’accepten els afganesos aquí Espanya, a Europa”. Amb això, demana que Occident presti atenció a “tots” els territoris que estan malament, “no tan sols els que ens queden a prop”.
Sigui com sigui, per la Parwin, la prioritat és “que no es reconegui els talibans” i que no es deixi l’Afganistan “en les seves mans”. “Ells no són humans. El seu cos, el seu cap, els seus ulls són humans. Però, els seus cors, i els seus pensaments, no són humans”, sentencia.
