José Luis Linares torna als escenaris amb més força que mai. Aquesta vegada ho fa de la mà de ‘El Linares’, el seu nou projecte musical, que el passat divendres, 22 d’abril, va fer vibrar l’Orfeó Maonès en un concert sense precedents. Els assistents, a més de ballar i saltar al ritme de la rumba flamenca que tant caracteritza el repertori del grup, va deixar al descobert, per primer cop des de l’inici de la pandèmia, el seu somriure; un factor molt significatiu pel sector de la cultura després de dos anys cobert per les mascaretes.
A les 21 hores, José Luis Linares i els components de la nova formació: Nacho Olivar (guitarra elèctrica), José Montes (baixista) i Pere Moll a la bateria; saltaren amb el seus instruments sobre l’escenari de l’Orfeó Maonès sonant els primers acords de les melodies alegres i festives “Contigo al alba” i “Un día fantástico”, que arrancaren el concert amb gran emoció entre els espectadors.
“És un autèntic plaer actuar per primer cop amb aquesta formació en un escenari tan emblemàtic com és l’Orfeó Maonès, un espai amb molta història i amb més de 130 anys d’antiguitat; agraïm a tots els presents i a l’entitat per fer-ho possible, gràcies” – manifestava el líder de la banda a continuació.
Els integrants del grup vestiren colors vius i estampats divertits, un vestuari propi molt representatiu de la banda menorquina. La il·luminació, a càrrec de Sonia Pachon i el so, del tècnic Fel Casasnoves (Acústic Menorca) varen exaltar amb succés l’energia que transmet la rumba flamenca davant d’un públic que es va mostrar molt entregat durant tota l’actuació.
Després d’hora i mitja d’espectacle,
la vetllada va ser conclosa amb una de les cançons més emblemàtiques del quartet: “Que no pare la fiesta”, encarregada d’acomiadar a un públic heterogeni i nombrós que amb el seu somriure va omplir de nou l’Orfeó Maonès d’autèntica alegria.
la vetllada va ser conclosa amb una de les cançons més emblemàtiques del quartet: “Que no pare la fiesta”, encarregada d’acomiadar a un públic heterogeni i nombrós que amb el seu somriure va omplir de nou l’Orfeó Maonès d’autèntica alegria.
