La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, han presentat els resultats de la darrera enquesta, que es du a terme de manera biennal i que promou i finança la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues amb la col·laboració de les comunitats autònomes. Els consellers també han explicat les iniciatives que promou el Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.
Els han acompanyat la directora general de Salut Pública i Participació, Maria Antònia Font; la directora de Convivèxit, Aina Amengual, i la coordinadora del Pla d’Addiccions de les Illes Balears (PADIB), Elena Tejera.
La consellera Gómez ha destacat que els resultats de l’enquesta ESTUDES contribueixen a generar l’evidència necessària per poder prendre decisions envers la prevenció i envers la promoció de la salut i els hàbits saludables entre la població més jove.
En aquest sentit, ha manifestat que la disminució del consum que s’ha constatat en la darrera edició, la qual ha coincidit amb la pandèmia de coronavirus, pot haver estat motivada per les mesures protectores que s’han adoptat amb l’objectiu de frenar la COVID-19. Aquest fet demostra que les mesures de prevenció ambiental, com disminuir l’oferta i la disponibilitat, són eficaces per reduir el consum, sobretot entre joves i menors.
Així mateix, ha recalcat que és important que tota la societat i les administracions siguin conscients que per aconseguir objectius en aquesta direcció s’ha de fer feina conjunta, des de la base. En concret, ha destacat la feina estreta i conjunta que fa el PADIB amb Educació per posar a disposició dels centres diversos programes de prevenció de les addiccions.
Per part seva, el conseller March ha esmentat la importància d’actuar en la prevenció de les addiccions des de les escoles i ha destacat el paper que els centres educatius assoleixen en aquesta matèria, no només amb l’alumnat sinó també amb les famílies. Aquest factor de punt de trobada per a tota la comunitat educativa converteix els centres educatius en llocs molt adequats per aplicar els programes que actualment es tenen en marxa conjuntament amb la Conselleria de Salut i Consum, i també per detectar problemes i establir línies d’orientació i millora.
L’alcohol, la substància més prevalent
En aquesta darrera edició de l’enquesta —en la qual han participat 864 persones— s’ha vist un descens del consum respecte del 2018-2019. No obstant això, en tota la sèrie històrica l’alcohol continua sent la substància psicoactiva amb més prevalença de consum entre els estudiants. Aquesta prevalença és més gran en les dones que en els homes.
El 78,0 % dels enquestats reconeix haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, el 73,1 % el darrer any i el 50,2 % el darrer mes.
Al llarg del 2020-2021 han disminuït les prevalences de consum intensiu d’alcohol (binge drinking), gateres i botellots. El 25,7 % d’estudiants diu haver consumit alcohol de forma intensiva els darrers trenta dies (enfront del 34,2 % el 2018-2019).
El 19,4 % d’estudiants manifesta haver-se engatat el darrer mes (davant el 28,2 % el 2018-2019). El 38,2 % dels estudiants afirma haver fet botellot el darrer any (contra el 52,2 % el 2018-2019).
El tabac continua en segon lloc
El tabac es col·loca en segona posició quant al consum, si bé registra un descens respecte del 2018-2019 i representa les prevalences més baixes de consum des que es monitora.
El 35,8 % de l’alumnat de 14 a 18 anys afirma haver fumat tabac alguna vegada a la vida. El 27,0 % el darrer any, el 17,5 % els darrers trenta dies i un 6,3 % diàriament el darrer mes. La prevalença de consum de tabac és més gran en les dones.
Un 39,3 % ha manifestat haver consumit cigarretes electròniques alguna vegada a la vida; aquesta prevalença el 2018-2019 va ser d’un 43,3 %. El valor és superior en homes (44,5 %) que en dones (32,8 %).
El 17,1 % d’estudiants afirma haver consumit hipnosedants (amb i sense recepta mèdica) alguna vegada a la vida, l’11,2 % els darrers dotze mesos i un 5,9 % el darrer mes.
Entre les substàncies psicoactives il·legals, el cànnabis és la substància més consumida per estudiants, després de l’alcohol i el tabac. Un 31 % de joves declara haver consumit cànnabis alguna vegada a la vida, el 24 % el darrer any i un 15,6 % els darrers trenta dies.
S’observa un descens en comparació amb les dades de 2018-2019, en què un 35,9 % va manifestar haver consumit aquesta substància una vegada a la vida, un 30,4 % el darrer any i un 21,9 % els darrers trenta dies. La prevalença de consum de cànnabis és més gran en els homes.
Els estudiants comencen a consumir més prest les substàncies legals que les il·legals. L’edat d’inici se situa en els 14 anys per a l’alcohol, 14,2 anys per al tabac, 14,1 anys per als hipnosedants, 14,8 anys per al cànnabis, 15,4 anys quan es tracta de la cocaïna i 15,5 anys en el cas dels al·lucinògens.
Percepció del risc
Pel que fa a la percepció de risc davant el consum, l’alumnat de 14 a 18 anys té la creença que certs comportaments poden dur molts o bastants problemes. S’observa la percepció de comportaments perillosos en el fet de fumar un paquet diari de tabac (81,2 %) i en el consum habitual de substàncies com cocaïna en pols (80,7 %), heroïna (79,8 %) i cànnabis (74,4 %).
Quant a la disponibilitat percebuda, un 91,8 % considera que pot aconseguir l’alcohol fàcilment o molt fàcilment, i un 89,2 % el tabac, seguit per un 59,7 % del cànnabis.
En relació amb les mesures que es podrien prendre per solucionar el problema de les drogues, la més valorada és l’educació als centres educatius (87,5 %), seguida del tractament voluntari de les persones consumidores (78 %). La mesura menys valorada fa referència a la legalització de totes les drogues (21,6 %).
Addiccions comportamentals: internet, videojocs i joc amb doblers
Ha augmentat l’ús compulsiu d’internet: 19,9 % el 2020-2021, contra un 17 % en 2018-2019. S’observa més prevalença en les al·lotes (23,4 %), enfront dels al·lots (17 %).
Un 88 % ha jugat a videojocs els darrers dotze mesos. L’any anterior, 2018-2019, aquesta dada fou del 81,2 %. La prevalença és superior en els al·lots, que representen un 98,5 %, respecte de les al·lotes, que suposen un 75,1 %.
Respecte del joc amb doblers a internet, un 7,4 % manifesta que hi ha jugat els darrers dotze mesos (davant el 2018-2019, que va ser un 11,6 %). Un 11,4 % van ser homes i un 2,7 %, dones.
Un 15,2 % manifesta que ha jugat amb doblers presencialment el darrer any (enfront del 2018-2019, que va ser un 21,8 %). Un 17,7 % van ser al·lots i un 12,3 %, al·lotes.
Recursos per a la prevenció de les addiccions
El Pla d’Addiccions de les Illes Balears posa a disposició dels centres educatius diversos programes preventius dirigits a educació infantil i primària, com ara «Bon dia, salut», «Controla’t» o «esTIC», i programes per a estudiants de secundària, com «Decideix», «Respir@ire» o «THC – Supera el repte», dirigits a la prevenció.
Així mateix, la Plataforma per a un Oci de Qualitat és una eina de participació comunitària, liderada per la Direcció General de Salut Pública i Participació i altres entitats i administracions públiques, que té com a propòsit impulsar estratègies preventives col·laboratives dins l’àmbit de l’oci, i des de tots els sectors, que comportin millores en la salut pública, com la prevenció del consum d’alcohol en el col·lectiu dels menors d’edat.
Igualment, Salut Pública disposa del telèfon CRIDA (971 17 78 48) per donar una resposta i una atenció personalitzades a qui les sol·liciti des de qualsevol punt de les Illes Balears. És un servei telefònic atès per professionals que vol anar més enllà de la simple informació puntual sobre drogues, addiccions o recursos sociosanitaris.
Així, les característiques específiques —fàcil accessibilitat, immediatesa de la resposta, confidencialitat i atenció personalitzada— el converteixen en un mecanisme eficaç d’informació i orientació directa i instantània de la ciutadania.
Finalment, també s’ha posat en marxa EinaSalut, una plataforma digital revolucionària dirigida a millorar la salut individual i col·lectiva de la població balear i que té un apartat dirigit a centres educatius i altres apartats específics per ajudar a deixar de fumar i reduir el consum d’alcohol.
