Els meus ulls ja avesats a la pulcritud de Ciutadella han tornat a retrobar la brutor dels carrers i les pintades vandàliques dels murs dels edificis de Palma. Quin xoc! Després d’una estada plena d’una quietud calmant em teniu de nou cabussada en el renou d’un trànsit infernal culpable d’una pol·lució creixent on unes marees humanes mai vistes omplen tots els espais d’aquesta, malgrat tot, bella capital mediterrània.
Lluny ha quedat aquell temps on m’agradava passejar per aquests carrers del centre antic de la ciutat de Palma que com deia el escriptor Llorenç Villalonga a la seva magnífica obra “Mort de dama” : “El barri és venerable, noble i silenciós, amb carrers estrets i cases que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L’herba creix entre les juntes de les pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes.”
Ara aquest món fet de silenci s’ha omplert d’hotels, bars i renous de rodetes de maletes de visitants de cada dia més nombrosos. Quina llàstima! Pot ésser una visió massa idealitzada i elitista d’un temps passat on viatjar era el privilegi d’una minoria. Però el turisme de masses pel què va apostar l’illa de Mallorca, ens ha abocat a una massificació que avui s’ha demostrat insostenible a un territori de recursos limitats. Tothom té dret a viatjar però es fa palès que implica una planificació més racional i mesurada per part de les nostres institucions polítiques que tenen el deure de gestionar els doblers públics per aconseguir una millor cohabitació entre els visitants i els residents que, al meu parer, han perdut la qualitat de vida que tenien. Sovint record les paraules de la meva sogra felanitxera que em deia : “ Totes ses masses fan mal. “ Quanta raó tenia!“
Per això quan torn a la meva llar em plau recordar el que fins ara trob a Ciutadella, un recés de pau i de nous descobriments que em permeten assaborir i compartir el seu batec. Em va sorprendre la tradició del dia de Pasqua on cremen els “bujots”, un fet al que vaig trobar un toc “faller”. La gent gaudeix d’aquell senzill espectacle compartint impressions. Quina meravella! Jo tenc molt clar que quan un visita un indret forà al seu, ha de fer l’esforç de saber mirar i escoltar per poder entendre i apreciar els matisos de la diversitat existent a tot arreu en aquell cas, dins la mateixa comunitat, d’una riquesa cultural molt propera i sovint desconeguda. Prou vegades la gent es queda només amb una propaganda monotemàtica que fomenta l’allau massiu a determinats llocs i dates deixant de banda l’essència de la idiosincràsia d’un país, d’una regió o d’una ciutat. També trob gratificant passejar pels carrers silenciosos i impol·luts poblats de cases ben endreçades on sempre em crida l’atenció algun detall, espigolant aquí i allà, avui el nom d’un carrer “Carrer de la Curniola”. Aleshores consultant el DCVB, Alcover-Moll, vaig poder llegir: “ Curniola: Nom d’una alqueria del terme de Ciutadella. Etimologia; diminutiu romànic de l’àrab Kunia (llinatge) V. Cunia). Cunia: “possessió en el terme de Selva a Mallorca. Etimologia: de l’àrab Kunia “llinatge mal nom”.
Quantes coses interessants es poden esbrinar si som capaços de descobrir motius mereixedors de la nostra mirada i ens esforçam en cultivar l’art dels detalls! Consider que la curiositat intel·lectual i l’esforç són uns dels secrets de la felicitat. Pens que és als llocs més petits i propers on es més fàcil descobrir les coses més grans, com per exemple realitzar una visita al poble talaiòtic de Montefí tranquil·lament que vaig trobar impressionant o poder gaudir d’uns concerts de gran qualitat i de repertoris diversos al teatre del Born o a l’església del Socors. I al final d’una jornada ben aprofitada no perdre l’ocasió d’assaborir un coc de formatge asseguda a l’Imperi, aquell bar d’ambient càlid i de decoració exquisida, punt de trobada diària d’algunes persones entranyables que habiten el poble i amb qui mantenir converses entretingudes.
Però ai las! tot lo bo acaba aviat i no puc evitar sentir una certa tristesa quan deix Ciutadella i el seu ritme de vida sense pressa on contemplar i gaudir d’un entorn idíl·lic compartint moments inoblidables amb la família i la gent que l’habita.
