Com que la nit anterior havíem anat al Teatre Lliure de Montjuïc a veure l’estrena de Lengua madre de la directora i dramaturga Lola Arias i havíem fet unes cerveses a la terrassa després de sortir de la Sala Fabià Puigserver i, tot seguit, havíem acabat al curiós bar Les Golfes de l’Esport que regenta, sí, ella tota sola, l’energètica Helena, infermera de professió, cantinera de vocació, em va fer vessa, a pesar que havia confirmat assistència i havia quedat amb l’escriptora i professora Carla Gracia i amb la resta d’autos d’Univers Llibres, davallar fins a la plaça Sant Jaume i participar en el berenar -esmorzar en diuen per aquí- dels autors que participàvem enguany en aquest Sant Jordi. Ja havíem d’haver intuït el que passaria durant la resta del dia només amb el canvi d’ubicació del Palau de la Virreina al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Cap a les dotze del migdia va caure la primera calamarsada després d’un matí prou assolellat. Primer de tot una intensa pluja. Tot seguit pedres diminutes d’una blancor simbòlica fosca que van deixar el pati de ca nostra emblanquinat. Mal averany. Vaig davallar a peu fins a l’hotel Mimosa del carrer Pau Claris -la festa de Sant Jordi a Barcelona es produeix al voltant de ca nostra- amb el paraigua dins la bossa. Sol, somriures i bones sensacions. Conversa agradable amb Àngel Casas, autor de L’agonia de Bakunin, que manté el bon humor a pesar de moure’s en cadira de rodes i tenir les dues cames amputades. Esther Pujol, editora del grup, destil·la optimisme. Sembla contenta per com està anant Sant Jordi. El dinar s’havia de fer al jardí de l’hotel i, degut a les previsions de noves pluges, es trasllada al menjador interior. Les personalitats ocupen la taula rodona central. Jordi Sierra i Fabra, autor amb una quantitat increïble de premis i llibres publicats, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, els directius del grup Enciclopèdia Catalana o la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Izaskun Arretxe. Pilarín Bayés arriba a mitjan dinar i sembla una aparició màgica sorgida del calabruix i de la pedregada amb els colors del bosc. A les quatre he de ser a la llibreria Punt i Apart del carrer Comte Borrell i som dels primers en marxar. No trob cap taxi i m’agafa la pedregada. El paisatge és dantesc. Els llibres són molt fràgils i l’aigua és un dels seus principals enemics. Pluja, pedra però també vent. El paraigua que vaig trobar a Lisboa m’ha salvat. El responsable del grup Enciclopèdia Catalana que m’han assignat em diu que és impossible signar al carrer i haurem d’entrar dins la llibreria. He de firmar entre Núria Amat i Joan de Déu Prats. L’autora de Deja que la vida llueva sobre mí no es presentarà i farà que la metàfora es faci realitat. No plou quan sortim a bon pas en direcció a la Casa de Menorca del carrer Diputació. Les presentacions de les novetats es fan també de dins. Està xerrant l’admirat i estimat Guillem López Casasnovas i ho fa, com és el seu costum, a peu dret. Després toca presentar el seu llibre el també estimat i admirat Gabriel Subirats amb qui vaig coincidir jugant a futbol amb el CE Migjorn. Per rematar aquest bon ambient creat em ve a saludar Carles Minuchín. Tres autors de gran qualitat i una immensa condició humana. He d’anar-me’n a mig presentació de l’autora Ana Gomila que ens parla del seu comissari Caravaggio. Ho fa a través del telèfon mòbil ja que la companyia aèria ha extraviat la maleta i, per tant, els seus llibres (podria ser un cas del seu comissari si no fos un fet habitual de les companyies aèries). Ha deixat de ploure però la pedregada de les quatre ha fet estralls. Antoni Gelonch, autor de l’assaig Camus versus Sartre ja és a Passeig de Gràcia firmant a la caseta d’Enciclopèdia Catalana. Després aniré a la parada de Calambur Editores a firmar exemplars de Barbarroja però m’agrada aquesta casualitat: signar sota l’atenta mirada del novel·lista i filòsof descendent de menorquins i criat per menorquins, més aviat menorquines, al centre de Barcelona. I a Menorca, com deu haver anat? Tota la meva solidaritat amb els llibreters i amb els paradistes, els autèntics herois de la festa de Sant Jordi.
PEDREGADA. Acte de caure pedra o bocins de gel; calamarsada.
