La setmana passada Ciutadella va acollir la primera edició de l’Open Chess Menorca, un campionat internacional d’escacs que va conglomerar a més de 200 participants procedents de més de 30 països a les instal·lacions de l’Hotel Princesa Playa del Grup Sagitario Hotels, a Cala’n Bosch. Alumnes, mestres i experts del món dels escacs es varen reunir a un torneig únic sense precedents. Entre els convidats d’honor trobem Carlos Martínez, psicòleg de la Federació Espanyola d’Escacs que a més d’assistir al campionat, va oferir una conferència a la Sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic dirigida a pares i tècnics; va proporcionavar eines als més grans per afavorir el desenvolupament psico-social dels més joves.
– Des de quan et dediques al món dels escacs i de la psicologia?
– Els escacs sempre han estat presents a ca meva. El meu pare hi jugava i tenia un club al meu poble, a Alfafar (València), que ell mateix va formar. Jo vaig començar a jugar quan era un fillet, però no va ser fins als 14 anys que vaig endinsar-me dins la competició. En els campionats veia que passaven coses que no es podien explicar des d’un punt de vista tècnic, si no que anava més enllà, on la ment jugava un paper molt important. La psicologia sempre m’havia interessat tant com la filosofia i l’antropologia. A la universitat vaig decidir estudiar psicologia i especialitzar-me en Terapia Gestalt. D’aquesta manera vaig descobrir el lligam tan fort que existeix entre la psicologia, les emocions i els escacs. El 2013 vaig proposar un projecte a la Federació d’Escacs de València; tot seguit vaig començar a fer feina amb ells i a l’any següent vaig començar amb la Federació Espanyola.
– Quines són les necessitats més comunes entre els practicants més joves?
– Les necessitats més comunes entre els més joves són el control de l’estrès i la concentració. De vegades, sembla que una partida d’escacs sigui feta per dos jugadors que només decideixen els moviments de les seves peces i res més; i no tenim en compte que el partit emocional que viuen aquests jugadors amb ells mateixos influeix en la partida fins al punt de poder determinar el resultat. És necessari treballar aquesta part impulsiva entre els joves com també és important treballar el control de la concentració i la confiança. A diferència d’altres esports, la vida personal influeix molt en els jugadors d’escacs, ja que durant la partida, que pot arribar a durar 4 o 5 hores, la psicologia és necessària per ajudar a enfrentar-se amb problemes o pensaments negatius del jugador relacionats amb factors externs d’un campionat.
– Quin és el seu paper?
– Amb la federació, afront aquestes necessitats de manera grupal però també individualment amb més profunditat. Primer faig una avaluació i una sèrie de sessions per estudiar el que està passant entorn de la competició i després comencem a fer feina. Donam eines per afrontar aquestes necessitats, però gran part del treball l’ha de fer el jove, és important la seva entrega, la seva constància i el seu esforç per poder combatre contra aquestes adversitats dins d’una partida.
– En la conferència comentaveu que alguns estudis confirmen que jugar als escacs du a un major desenvolupament de les habilitats cognitives i socials respecte als qui practiquen esports en equip. Com és possible?
– Un d’aquests estudis que comentava relaciona la part social i emocional entre aquells que juguen als escacs i aquells que juguen al futbol o al bàsquet. De vegades, considerem els escacs com un esport individualista practicat per persones tímides i introvertides i els estudis i també l’Open Chess Menorca, confirmen que no és així. En una competició d’escacs, la relació social entre els participants és constant. El rival és també un company i junts interactuen abans, durant i al final de la partida, analitzant els moviments, compartint les seves impressions… Durant la partida els jugadors han de ser conscients dels seus moviments, però també preveure els moviments del rival, una interacció social de la ment en silenci que a través de les peces, es converteix en un diàleg. Crec que aquests estudis serveixen per obrir camp i deixar de pensar que els que practiquem escacs som gent introvertida i molt intel·ligent. Els escacs fa intel·ligents a les persones, però no és necessari ser molt intel·ligent per jugar a escacs.
– De quina manera pot influir el comportament dels pares i de les mares en el desenvolupament d’un jove esportista?
– Per una part, els pares són un suport econòmic, ja que són ells els que fan possible que els nostres joves puguin viatjar i participar en concursos com l’Open Chess Menorca. Per altra banda, en l’àmbit emocional, els pares són també una peça fonamental És positiu que els pares acompanyin als seus fills als campionats i a les partides, però el seu comportament és molt important.
– Quins són els errors més freqüents que cometen els pares en una competició?
– Els pares de vegades intenten fer de monitors, corregir el que ells consideren errors durant la partida i acostumen a focalitzar-se massa en el resultat, sobretot si no ha estat l’esperat. Els pares haurien de deixar de banda aquestes conductes i obrir pas a la part més emocional del seu fill, preguntar si s’ha esforçat i si s’ho ha passat bé. El resultat és rellevant, però no ho és tot, s’ha de tenir en compte el camí, si s’han complert els objectius durant el procés o hi han hagut millores en l’actitud, l’esforç o la confiança.
– Quines adversitats han d’afrontar els més joves en un campionat mundial d’escacs com és l’Open Chess Menorca?
– En primer lloc, he de felicitar a David Pons i la seva associació pel seu gran treball en la organització d’aquest gran campionat que ha acollit a grans figures dels escacs reconegudes entre les millors del món. En un campionat com l’Open Chess Menorca, els participants tenen la sort de competir contra grans mestres. El nivell mitjà d’aquest campionat ha estat molt alt. A mesura que anaven passant les rondes, un dels majors reptes per als participants ha estat lluitar amb el cansament i amb l’esgotament mental i compaginar-lo amb l’ansietat, l’estrès o la confiança. Els menorquins també tenien més tensió perquè han jugat a ca seva i senten la pressió dels amics i la família que els acompanyen.
– Els grans campions d’escacs de la història han estat sempre els homes. Les dones estan presents en aquest esport?
– La figura femenina es va introduir al món dels escacs fa 40 o 50 anys; abans les dones no jugaven, ja que normalment els escacs era un esport que es practicava dins els bars o cafès i, per tant, era seguit tan sols per homes. Avui dia, la dona juga i participa en el món dels escacs de manera normalitzada, però la proporció de dones en un campionat continua sent molt reduïda i considero que és necessari conèixer les causes i afrontar aquest repte.
– Fa uns dies, una esportista olímpica espanyola, ara retirada, criticava que als esportistes els preparaven per competir durant anys, però en canvi ningú els entrenava pel moment en què decidien deixar la competició i l’esport. Passa el mateix en el món dels escacs?
– En general, en tots els esports és necessari treballar aquesta “jubilació” de l’esportista, sobretot abans que tingui lloc. En els escacs tenim un avantatge, i és que és difícil que els practicants professionals es retirin completament d’aquesta pràctica. Molts es retiren de la competició, però continuen vinculats als escacs, a través de l’ensenyament, altres continuen jugant i competint entre amics, però la diferència és que ja no ho fan a escala mundial. És important dur endavant un bon treball psicològic durant el camí de l’esportista, sobretot quan aquest es vol convertir en el número 1 del món.
