Itziar Lecea/Ciutadella – Les darreres setmanes han estat intenses al Consell Insular, però s’ha reconduït una crisi que amenaçava rompre un pacte de govern d’esquerres que ha hagut de gestionar un programa amb una pandèmia pel mig. El motiu: la proposició de llei de Reserva de Biosfera, un text que, per les competències que preveu delegar al govern insular, no sembla que hagi agradat de primeres al govern autonòmic. La primera passa, tanmateix, era treure un text consensuat entre l’equip de govern illenc, que s’ha resolt aquest dilluns amb el vistiplau dels tres partits que governen al Consell Insular. Amb la crisi ja resolta, el conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, ens explica les claus de la proposició de llei i els reptes que queden per complir amb els acords de govern per aquesta legislatura.
Una proposició de llei que donaria més autonomia a Menorca
“Hem plantejat un text que es sustenta en quatre pilars”, comenta el conseller. “El primer és el de la capacitat de presa de decisions des de Menorca, que és el títol que xerra del traspàs de competències, dient quines són aquestes competències. I fent referència al fet que aquest traspàs s’ha de fer a través de l’Estatut d’Autonomia. La proposició de llei el que fa és dissenyar el marc competencial que Menorca hauria d’assumir per poder gestionar la Reserva de Biosfera amb coherència, partint de la base que no té res a veure gestionar una reserva de biosfera que és un parc natural o un territori sencer, amb la seva societat. És una proposició de llei que té un caràcter molt transversal, que proposa la gestió de l’illa des de diferents aspectes socials”.
El segon pilar del text, comenta Juaneda, és el que fa referència a la gestió directa i diferenciada de temes que tenen molt a veure amb els recursos naturals i propis de l’illa. “Temes com el model turístic, la gestió de l’aigua, el model de mobilitat, etc. Són àrees que s’han de gestionar de manera diferent perquè som una illa amb un entorn molt diferent, com així es va establir amb la declaració de Reserva de Biosfera”.
“El tercer pilar és, possiblement, un dels més atractius”, comenta el conseller, que explica que es centra en “enfortir l’economia de l’illa, fomentant una economia més diversificada, reforçant l’impuls del sector primari, l’artesania, la indústria i donant molta importància al producte local i de proximitat. Però també apostant per sectors com la digitalització, adaptant el model econòmic als reptes del segle XXI. I fer-ho tot en coherència amb un model d’economia sostenible”.
El darrer pilar és el que fa referència al finançament. Un finançament comenta Juaneda, que es preveu en un mínim de “5 milions d’euros per gestionar, perquè també preveu que la part de transferència competencial pugui venir dotada econòmicament i també de recursos”.
La valoració de la sortida de la crisi
Tan ràpidament com va començar, s’ha saldat aquesta crisi de govern. Malgrat tot, Juaneda demana disculpes “a la ciutadania i també al personal tècnic de la casa, perquè la incertesa que es va crear no era agradable per ningú. Des del primer que va començar moment el procés de la proposició de llei, per Més per Menorca hi ha un contingut mínim i irrenunciable, que és el marc jurídic que dona potestat al Consell per prendre decisions des de Menorca. I fer una gestió diferenciada de la nostra illa en tant que és una reserva de biosfera”.
Tanmateix, i a pesar de la gravetat a la qual va arribar la crisi, amb la renúncia dels càrrecs de Més per Menorca, Juaneda assegura que la relació amb els companys del PSOE i Podem “no s’ha vist afectada, en el sentit que personalment tenim bona relació amb els companys de l’equip de govern. Els problemes polítics els hem resolt amb decisions polítiques. I la part humana ha quedat intacta. Entenem que les discrepàncies s’han de resoldre amb ganes d’arribar a acords, i així ha estat. Les ganes i la il·lusió són les mateixes per poder acabar amb els acords de govern que ens vam marcar a principi de legislatura”.
Demanat pel possible posicionament com a partit de cara a les eleccions de l’any que ve, Juaneda té molt clar que “tot i que des del PP ens digui que és una jugada electoral, en cap moment hem pensat en electoralisme, perquè sinó no hauríem estat disposats a deixar els càrrecs. Hem pensat en un dels objectius, que era aprovar una proposició de llei amb els continguts que havíem acordat amb partits polítics i entitats socials. I era una fita irrenunciable. Per açò vam arribar tant al límit. No crec que hi hagi ni guanyadors ni vençuts en aquest procés. L’objectiu era arribar a un acord, no hauríem tornat si no s’hagués reconduït garantint els mínims canvis que, en tot cas, acabaran de polir en tramitació parlamentària”.
Els acords de govern que s’han d’assolir abans d’eleccions
Amb les ganes de seguir endavant intactes, Juaneda té clar que cal seguir amb el full de ruta marcat. Per part de Més per Menorca, apunta que els queden encara temes per tancar abans que acabi la legislatura. “Des de la meva àrea, per exemple, estem en ple procés de transformació del model de recollida de residus amb la recollida porta a porta. També queda treure els ajuts pels ajuntaments per elaborar plans sostenibles d’aigua. I, per suposat, seguir amb la implantació del full de ruta de la descarbonització de Menorca. Tant administracions com ciutadania estem fent els deures, i ho veurem reflectit en les dades de finals d’aquest 2022”, assegura.
Pel que fa a les altres àrees que gestiona Més per Menorca, Juaneda apunta a la feina que s’està fent amb el nou model de transport públic. I confia a poder tenir la resolució de la candidatura de la Menorca talaiòtica, encara sense data després que la UNESCO decidís pausar la 45 edició de la Llista de Patrimoni Mundial, abans que acabi la legislatura.
