Miriam Triay/Ciutadella- Marina Vinent de la Fuente (1998), és una ciutadellenca que actualment estudia al Taller de Músics, un dels tres centres de música més top d’Espanya, juntament amb l’ESMUC i el Liceu. Compositora i guitarrista, fa gairebé quatre anys que va fundar, juntament amb alguns dels seus “col·legues” músics, el quartet de jazz amb el seu nom, Marina Vinent Quartet.
LA CREACIÓ D’UN GRUP DE JAZZ
– Com neix Marina Vinent Quartet?
A partir d’un dia que vam quedar tots per tocar i ens ho vam passar molt bé. Jo ja havia quedat per tocar a trios, amb contrabaix i bateria. I un dia, com el bateria era amic d’un saxofonista, em va comentar que el volia convidar a tocar amb nosaltres. Així, i veient que havia funcionat molt bé, va néixer el quartet, sumant un saxo a un contrabaix, una bateria i una guitarra.
Però és un grup format o són col·laboracions? Hem observat que alguns músics han anat canviant. És un grup format. Té membres fixes. Però sí que hem anat canviant de músics, per diverses raons, com la disponibilitat de temps. El fet és que quan un no pot, hem de cridar a l’altre. Però som un grup format, no funcionam amb col·laboracions com sí que fan altres grups de música.
Així, un dia la ciutadellenca Marina Vinent va quedar amb alguns dels seus companys músics per versionar cançons de jazz, i passar una estona divertida gaudint de la música. Però, i encara que no fos la idea inicial de cap dels participants, d’una trobada informal va sorgir un quartet de jazz que, fins a l’actualitat, encara segueix. Un quartet, però, que porta el nom i llinatge de la guitarrista menorquina.
– El quartet és teu llavors?
Sí. Tota la gestió de management la faig jo. Són hores d’estar davant l’ordinador enviant correus, telefonant, etcètera. Diguéssim que jo en som la directora i la coordinadora. Per això el grup porta el meu nom i, es podria dir que sí, que és el meu quartet.
EL NAIXEMENT D’UNA GUITARRISTA DE JAZZ
– I, na Marina Vinent guitarrista, quan neix?
Des que era així [davalla la mà fins a gairebé tocar a terra]. Vaig començar fent solfeig a l’Escola Municipal de Música de Ciutadella, amb la guitarra clàssica, durant sis anys. Fins que, arran d’un problema que vaig tenir amb una professora del centre, vaig deixar la música durant dos anys. No podia ni agafar la guitarra. Aquest rebuig va continuar fins a un dia d’estiu que, estant a una caseta amb la família, va venir en Pere Arguimbau, amb els Sis de Ponent. En aquest moment vaig necessitar tornar a tocar. Va ser a partir d’aquí que, i gràcies a en Pere, em vaig tornar a introduir en la música i, sobretot, en el món del jazz.
– Què significa per tu la música i, concretament, el jazz?
És la forma més fàcil que tenc d’expressar-me. De primeres, quan em coneixes, no parl gaire. I amb la música em resulta molt fàcil. És l’eina que he trobat per mostrar el que sent. I el jazz en concret, perquè a dintre d’aquest estil hi ha diferents subgèneres, com la balada, bossa nova, blues… i això em permet expressar diferents emocions.
– Però només et centres en el jazz o t’agraden més estils?
M’agrada quasi tot. Però el que sempre m’ha cridat més és el jazz, des que el vaig descobrir. De fet, va ser a una classe de llatí, amb el professor Ignasi Mascaró, que ens va posar el Summertime, un estàndard de jazz, tocat per Miles Davis. Aquest dia em vaig quedar al·lucinant. No entenia com podia improvisar d’aquella manera sense que li costés gens. I, a partir d’aquí, gràcies a ell i a en Pere, em vaig encaminar cap al jazz.
L’artista es va anar formant en diferents centres i nivells musicals. Igualment, el fet d’abandonar la música i, concretament, la guitarra, durant dos anys hagués pogut significar la seva desaparició. Per sort, van aparèixer referents que la tornaren a encaminar. De fet, és gràcies a la influència de diversos músics i professors que Marina Vinent Quartet, podríem dir, existeix en l’actualitat. Tanmateix, i com tot músic, beu de més influències i més estils que no únicament el jazz.
– Quins referents musicals tens?
En tenc molts. Començant per la cançó menorquina, que l’he escoltada gairebé des que vaig néixer. Seguint pels artistes preferits del meu pare, que de petita sempre em posava, en Mike Oldfield, Pink Floyd i Dire Straits. O els de la meva mare, Il Divo o Andrea Boccelli. D’altra banda, també m’agrada molt la música de les bandes sonores, com n’Ennio Morricone. O la música clàssica, que normalment és el que més estudies, com Chopin o Bach. Supòs que les meves influències són una mescla del que he escoltat, del que escolt i del que escoltaré. Cada artista té referències de diversos estils. Però, vulguis que no, el folklore de casa teva t’influencia molt, perquè és el que escoltes des de petita, i directament o indirecta se’t notarà.
– Però, si ens centram en el jazz, quin és el músic amb el qual voldries tocar?
En Peter Bernstein. Per jo és el millor guitarrista que hi ha. Que jo, ni que fos que em toqués dues notes, ja seria feliç. No em fa falta tocar a jo. Però si hagués de triar-ne només un, perquè a la història n’hi ha hagut tants… i dones, que normalment ningú les anomena, però hi són. Com n’Emily Remler, per exemple, una gran guitarrista.
Així, Marina Vinent, l’artista, es forma a base d’influències molt diferents, des de la música que sempre ha escoltat a casa seva, fins als estàndards apresos en els centres educatius. Sigui com sigui, l’artista està formada, i un cop aquesta formació li permet tenir certa llibertat, és quan decideix crear Marina Vinent Quartet, i passar de versionar cançons a, actualment, i amb el llançament de quatre nous temes, començar el camí cap a l’original.
DE LA VERSIÓ A L’ORIGINAL
– Heu tret quatre temes amb el que va d’any, composts per tu. Com va sorgir la idea de cada un? Menorca hi és molt present.
El primer que vam gravar és el tema que tenim per a quintet, Hivern a Macarella. La idea ve de quan jo, fa dos o tres anys, vaig venir de vacances de Nadal i, amb la meva mare, vam anar a Macarella. No hi havia ningú. A més, aquell dia havia glaçat; de les fulles encara queien gotes. I es respirava clarament l’olor dels tarongers florint. En definitiva, un ambient que només trobes quan estàs sola i a l’hivern. Un altre tema és Nura, la bossa nova – samba, que és un dels noms antics de Menorca. Aquest va sorgir de la voluntat de fer un tema més mogut, que fos més fàcil que agradés a la gent, ja que els ritmes llatins solen entrar més fàcilment.
El tema de Moixonies està dedicat a tres personatges, en Floc, n’Ayax i n’Aquiles. Amb aquest joc de paraules, parlam de carícies i de moixos. Tothom que ha tingut moixos sap que cada un té el seu caràcter, se semblen molt als humans. I va sorgir un matí d’assaig, que em faltava un tema propi per gravar; així que vaig agafar un dels estàndards més coneguts i el vaig destrossar, de tal manera que no s’hi sembla gens. I, el quart tema, és un blues que es titula Dianthus Caryophyllus, el nom en llatí, científic, de clavellina, la flor preferida de la meva àvia paterna.
– I, a més d’aquests temes, teniu projectes futurs?
Sí. Actualment estem en contacte amb diversos festivals de jazz de la península. Sobretot anam cap als centres cívics, que és on es cobra més. Perquè la facturació és un gran problema. De fet, el que a mi realment m’agradaria és portar el quartet aquí, però és bastant difícil.
– Això t’anava a demanar. Si teníeu pensat venir aquí, perquè ara també es fa el festival de jazz.
Al festival de jazz, deu fer tres anys, els Novíssims ens van portar a nosaltres i al quartet d’en Pere Moll. Va anar molt bé, fins i tot vam fer SOLD OUT. Enguany, si sortís alguna cosa, nosaltres encantats. Però, en principi, és bastant difícil. Ens han de pagar el vol, l’estança, i el bolo. I quan s’ha de fer una factura d’aquest tipus, prefereixen portar a gent més coneguda de la península. Que està molt bé, però també se’ns hauria de donar més suport als joves músics.
Això és el verdader problema a Espanya. Té una gran escena de jazz. Hi ha persones molt top que venen aquí, o professors d’aquí que han anat als Estats Units, Suïssa i Holanda. Però no es paga bé ni es donen moltes oportunitats als nous. Hi ha grans músics al país, als quals no se’ls dona la possibilitat de brillar.
ELS PLANS DE L’ARTISTA
– Quins plans de futur tens, individualment?
A part del quartet, estic a la Big Band del Taller, amb la qual tenim dos bolos el mes de juliol a la Pedrera, a un festival de música clàssica. I el Treball de Final de Grau que presentam el juny, amb en Pere Arguimbau, en Lluís Gener i en Guiem Pons, dedicat a temes propis. Hivern a Macarella serà un d’ells. De fet, el treball es titula Cartes a Menorca, i cada tema en serà una. I no sé, a part d’això ens anem movent amb el quartet per Barcelona, o a duet amb cantants o el que sigui. Tot el que ajudi a poder tocar és benvingut.
– Què significa per tu Marina Vinent Quartet?
És la llibertat de tocar les composicions pròpies; d’expressar-me i mostrar diverses emocions a través de diferents estils, subgèneres, tons i instrumentacions. No és el mateix preparar un tema per a quartet, que per a quintet. És anar provant coses diferents que serveixin per aprendre i canviar.
Marina Vinent Quartet és la Jazz-Band dirigida per una menorquina, però també és una via cap a l’original, cap a la composició i la creació, d’artistes de jazz joves. És la forma que tenen quatre músics estudiants de sortir dels estàndards i poder-se expressar. I, sobretot, és la llibertat de Marina Vinent de la Fuente, de poder fer i mostrar, davant el gran públic, el que vol i el que sent. Tant de bo tenguin la possibilitat de tornar a Menorca, i de poder gaudir professionalment del que els agrada.
