Mary Moro / Ciutadella – Molta ha estat l’expectativa que la notícia de la reobertura de la Torre de Papel ha generat. En el seu moment, en començar una nova etapa, Mae va baixar la persiana d’aquesta llibreria independent, com la defineix Cora, la seva filla i actual propietària d’aquest singular espai; singular i viu que està en constant transformació. Amb aquesta darrera hem estat parlant sobre què trobarem a la renovada La Torre de Papel.
– Què és La Torre de Papel?
-Crec que cada persona a qui li facis aquesta mateixa pregunta pot donar una versió diferent; moltes vegades lligada a un moment concret de la seva vida. Però crec que tothom la descriurà com un lloc especial. Per a mi La Torre és ca meua, és la meva mare, és totes les persones que han passat per aquí.
– Dues etapes diferents d’un mateix lloc. Qui hi ha hagut i qui hi ha ara darrere? Quins eren l’objectiu i la filosofia en ser creada?
– La Torre va néixer el 1990 – encara que l’acadèmia d’idiomes, que estava a dalt, on ara vivim nosaltres, va començar un any abans -. Sempre explico que quan Mae va agafar el local era només una cotxera de ciment; tot allò que us ve al capdavant en pensar en La Torre – la decoració, l’ambient- és obra de la meva mare. Al principi el nom havia de ser La Torre de Babel però ja estava registrat, així que crec que aquesta dada dona moltes pistes sobre els objectius de la Torre: un lloc on tothom es podia entendre, un lloc amb cabuda per a tothom i un lloc on la cultura està a l’abast de tots. La Torre, per tant, també la van construir totes i cadascuna de les persones que han treball, col·laborat o passat un temps important de la seva vida aquí. Per a mi és crucial que aquesta filosofia es mantingui en la nova etapa.
– Va tancar i ara torna a obrir? Per què? Quines diferències hi ha entre ambdues?
– La Torre va tancar per moltes raons: principalment perquè la meva mare va començar una nova etapa que li impedia seguir amb aquest projecte. Des de llavors, moltes persones han estat interessades a tornar a activar el projecte, i fins i tot l’han intentat, però mai ha acabat de quallar. Jo no m’havia plantejat agafar La Torre: per a començar, perquè de literatura jo entenc poc – encara que sembli contradictori havent crescut dins d’una llibreria!- A més, sempre m’ha semblat una cosa tan de la meva mare que em costava imaginar que fora de ningú més. Després de veure-la tants anys tancada i a les fosques, m’he adonat que el que necessita La Torre és algú nou que pugui crear la seva pròpia versió del projecte, però que la conegui bastant per a entendre els seus límits i els seus potencials; la seva mal·leabilitat, diguem. En aquest sentit, crec, sóc una bona candidata.
– Què la diferencia de la resta de llibreries de Ciutadella i de l’illa?
– La màgia de les llibreries independents és que són un reflex directe de qui la porta. Es creen, així, petits mons o ecosistemes, cadascun amb les seves virtuts i fortaleses. Quan penses en una llibreria no penses només en coses pràctiques com a quins títols ha rebut o quin horari té. Penses en qui t’atén, quina música hi ha posada, quina olor fa… La Torre, per tant, és un altre món més. El món que heu conegut fins ara, i que no fa falta que us el descrigui perquè ja el teniu gravat dins del cor per sempre. El món que crearem després, ja l’anireu coneixent.
– Què podem triar? Què tens al cap, si hi ha res de nou que estigui encara per arribar?
– Ara mateix estem en procés de liquidació. Trobareu La Torre una mica com la recordeu, però sense Mae. A la fi d’any vindran els canvis: La Torre s’especialitzarà en arts visuals. Continuarà sent una llibreria, però estarà especialitzada en llibres artístics de primera i segona mà. També tindrem peces d’art, artesania i decoració i mantindrem la zona de llibres infantils amb la incorporació d’algunes joguines. Per sobre de tot vull que La Torre continuï sent un espai viu, per la qual cosa vull poder oferir també esdeveniments i col·laboracions regularment. I, abans que m’ho demani ningú més, ara com ara la part de bar-cafeteria està descartada! (riu).
– Aquesta aficción pels llibres és heretada?
– Realment no és que no m’agradi llegir, encara que llegeixo moltíssima teoria i assaig… M’agrada fer recerca i gaudeixo aprenent. La narrativa ja és un altre tema… En part és culpa del meu pare i la meva mare (que fàcil és culpar als pares de tot, eh!) per saber llegir contes i contar històries tan bé; així mai m’ha fet falta obrir un llibre per a accedir a històries increïbles i personatges estrambòtics. D’altra banda, sempre he tingut una imaginació hiperactiva: cada vegada que escolto o llegeixo una descripció, el meu cap ja està fent un “render”. Pot semblar bonic, i ho és, però sobretot és esgotador. Quan estic molta estona amb gent parladora acabo atordida; i quan intento llegir una novel·la, acabo perdent el seny en la pàgina 48 quan ja he hagut de fer set pauses per a redissenyar la casa de la protagonista, i just ara esmenten que estem a 1927 i no en 1950 com m’havia imaginat?! Per això, des de molt petita, sempre m’he sentit més atreta cap a les arts visuals – cinema, fotografia, pintura, il·lustració. L’estètica, els materials, els colors ja et venen daus. Només queda sentir i interpretar.
– Qui pot venir a la llibreria?
– La Torre sempre ha estat de tot el món que vulgui fer d’aquest espai una extensió de la seva casa. Cada època de la Torre ha atret a diferents perfils de gent. Una cosa que em fa molt feliç de tenir aquest període de liquidació és que tot el que vulgui es podrà acomiadar de l’anterior etapa amb una mica més de calma. En la pròxima etapa espero poder crear un ambient que faci que les persones creatives – per interès o per vocació – se sentin a casa. Especialment, les persones joves creatives que tenen tan pocs espais a Menorca. Tinc molt clar que la cultura ha d’estar a l’abast de qualsevol, no hi ha gens d’interès a crear un espai elitista ni un quadrat blanc.
– L’espai té una energia espectacular. No és casual haver obert, de nou, en el mateix lloc, veritat?
– No hi ha cap dilema entre l’ou i la gallina: el lloc va venir abans de la idea. Si ara, per la qual cosa fora, no pogués desenvolupar el meu projecte aquí l’acabaria fent en un altre lloc, però realment està fet a mida per a aquest espai.
– Hi havia moltes ganes i expectació quant a la reobertura. Com està sent l’acolliment?
– La gent m’està rebent amb una quantitat d’amor que no m’hagués pogut ni imaginar! M’emociona molt escoltar les històries de com cadascun va venir a parar aquí, i què recorda. A Menorca, a més, crec que tots estem eixeregats per nous projectes. Per això, les reaccions a la nova idea, a pesar que suposa el canvi d’un lloc tan emblemàtic, han estat tan positives. La inauguració de l’espai cultural serà al desembre, i anirà acompanyada d’activitats i esdeveniments per a presentar als artistes que participaran. Us mantindré informats a través de l’Instagram (@latorredepapel) i a la botiga! Moltíssimes gràcies a tothom per les paraules d’ànim i amor i moltes gràcies a l’Iris i, especialment, a Mary per aquest espai.
