Itziar Lecea/Ciutadella – El pròxim 13 de juny Lluís Fernández penja la gorra que ha duit durant gairebé 44 anys com a membre del cos de la Policia Nacional. Alguns d’ells, com a cap de la comissaria de Ciutadella. Coneix molt bé quins són els problemes del nostre municipi, que qualifica de tranquil i bastant segur. Però durant els quasi 44 anys d’experiència, alguns d’ells fora de Menorca, ha vist com la societat canviava cap a un tipus de problemàtiques socials molt diferents de les que tenim ara. Però comença aquesta conversa assegut al seu despatx, enmig d’obres, contant algunes de les darreres actuacions que veurà com a cap de la comissaria.
– No agafa la pena, ara que acaba?
Seguiré en contacte amb els companys, clar que si! Però he de dir que aquest darrer any ha estat molt intens, perquè m’he preocupat de deixar una comissaria en condicions. Per exemple, un dels temes que tenim en marxa és poder deixar la nova instal·lació de fibra òptica enllestida. També hem aconseguit climatitzar-la a través del MITECO, el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb el qual ens ha ajudat la Direcció Insular. Així hem pogut posar un sistema de climatització en condicions, que vaig insistir en què funcionés a través del sistema d’aerotèrmia fancoils, el que vol dir un desembors més important de doblers a l’inici, però és molt més sostenible i barat a la llarga. I a finals del 2023 ja ens han concedit, també a través de
l MITECO, el pressupost de més de 400.000€ per la instal·lació de plaques solars. Un altre gran tema és el catàleg de llocs de feina. Sabem que hi ha manca de policies, però hem aconseguit que ampliïn el catàleg en 8 funcionaris més, que fan falta. En aquests moments, damunt paper, hi ha 83 places a la comissaria, hi hem aconseguit ampliar-la fins a 91. El que no vol dir que tots puguin ser al mig del carrer.
– Rallam de seguretat. És Ciutadella un municipi per estar tranquil?
Ciutadella, dintre de Balears, és una de les ciutats que menys delinqüència té. Durant aquests dos estius de pandèmia, a més, ha baixat perquè ha minvant l’afluència turística i hi ha hagut menys robatoris. Si comparam amb Maó, sí que tenim més casos, però també tenim moltes més urbanitzacions turístiques, el que suposa més problemes. Un inconvenient que tenim aquí, especialment quan hem de fer casos d’investigació, és que tothom ens coneixem, i és complicat fer segons quins tipus d’investigació. Tenim la sort que els delictes que més passen són tipus furts. Els robatoris han baixat molt, no només tenint en compte la pandèmia, sinó també comparant els primers mesos de 2022 amb l’any 2019. També tenim estafes per internet, que n’hi ha moltíssimes i és un problema mundial, tot i que fem campanyes de conscienciació a través de patronals per evitar aquest tipus de fenòmens.
– Com han canviat els problemes que tracta la policia nacional durant aquests 44 anys?
Han canviat molt, evidentment. Especialment a causa de les tecnologies. Em va tocar viure la malaurada època de l’heroïna, durant els anys 80, quan hi havia moltíssims de robatoris de màquines de joc per poder comprar droga. El que suposava molts de robatoris a bars. I durant l’estiu havíem de lidiar amb els robatoris a urbanitzacions, que continuen existint. El delinqüent s’ha especialitzat més, és més tecnològic, i és més complicat tractar-hi. També perquè s’han tornat més agressiu, i és més complicat agafar-los. El que tampoc teníem fa anys era l’ocupació d’habitatges. En el cas d’una segona residència, tenim clar que és una intrusió i es detén a la persona directament. Però tenim moltes cases abandonades que pertanyen a fons bancaris, i són llocs que empren les màfies per poder fer el negoci. En aquest cas, és el legislatiu que s’hauria de ficar dintre d’aquest tema, perquè va a més.
– Comenta que durant la pandèmia, les intervencions han minvat. Ens hem comportat bé els ciutadans?
La ciutadania, en general, ha tingut un comportament exemplar. Sempre hi ha casos aïllats, però no ens podem queixar. El que sí que hem notat és un estat de crispació, lògic, per altra banda, perquè moltes persones s’ho han passat malament. En aquest sentit, han augmentat les denúncies per insults, agressions, danys menors, etc. I són persones que mai havien fet res. Però les conseqüències psicològiques les estem notant.
– Es deslliura de Sant Joan per poc.
No em tocarà en actiu, però sí que estem en contacte amb la junta de seguretat. I fins que acabi.
– Hi ha algunes feines invisibles dintre de la comissaria que troba que s’haurien de reivindicar?
El control de drogues, per exemple, perquè la investigació és complicada al ser una ciutat petita. Són feines que no es veuen de cara a públic. I són feines que feim a diari. Tot el tema de policia científica també és una altra tasca que no es veu, però que és molt important per poder tancar investigacions i executar detencions. Cultiu de droga només tenim marihuana, però tampoc hi ha grans plantacions. Si una persona té 20 o 30 plantes i no es pot demostrar que s’empren per traficar, no hi podem fer res. Així i tot, l’any passat vam llevar bastantes plantacions. Pel que fa a altres drogues, tant la cocaïna com l’heroïna venen de fora, i molta droga entra per tornar a sortir. Dintre de l’illa no tenim un gran consum, però n’hi ha que passa per arribar a altres destinacions i perdre la pista.
– I pel que va a la violència domèstica, també competència seva?
Ha augmentat bastant, per desgràcia. La pandèmia ha ajudat, però ja ho veníem notat d’abans. Tenim funcionaris especialitzats, com és la Unitat Familiar i de la Dona; tenim un equip d’investigació que s’encarrega de les denúncies i també tenim personal dedicat a protecció, que són els que atenen a la víctima, la gran majoria de vegades protegint a dones. Un dels temes que més ens preocupa són les denúncies de violència de fills cap a pares i mares. I molts de casos que coneixem que no es denuncien. Tot i que ens toca intervenir, és un tema molt complex que s’ha de tractar abans que la solució sigui repressiva, sinó que s’hauria de fer consciència preventiva, com s’ha fet amb la violència cap a les dones.
– Quins moments diria que l’han marcat més durant la seva trajectòria?
Un tema que ens va marcar molt va ser l’assassinat de na Veronique Bousbib, l’any 1987. Va aparèixer un empleat de l’Ajuntament que feia feina a l’abocador de Faro Nati, dient que s’havia trobat un cos calcinat, que va resultar ser el d’aquesta dona francesa que estiuejava a Menorca. Averiguar què havia passat amb els mitjans tècnics que teníem en aquell moment, no va ser fàcil. Així i tot, vam poder tirar la investigació endavant i vam poder detenir l’autor del crim. Fets com aquest, marquen. Per l’excepcionalitat, però també perquè la complexitat de la investigació va fer que no fos fàcil tancar el cas. Com a fet que també va marcar una fita a la meva carrera va ser la inauguració de la nova comissaria. Que podria semblar un fet menor, però veníem d’unes instal·lacions, al costat de l’Ajuntament, molt precàries. I, així i tot, podem dir que en només 16 anys ens ha quedat petita. Esperem poder-la fer créixer com toca.
