Marina Vargas Tur / Ciutadella – A partir d’aquest diumenge 22 de maig i fins el pròxim dissabte 28, la capital espanyola acollirà l’exposició ‘El Toro y su mundo’ on Mª Isabel Fernández, pintora resident a Ciutadella, presentarà les seves darreres obres a la Sala Antonio Bienvenida, a la plaça de bous de Las Ventas de Madrid. A Ciutadella, la pintora ens obra la porta de casa seva i ens mostra la col·lecció d’obres que viatjaran a Madrid dies abans del seu trasllat. A més a més, l’artista ens explica el seu lligam amb la pintura i l’illa de Menorca, com neix la idea d’aquesta col·lecció d’obres que arriba a Madrid després de dos anys de pandèmia i quines peculiaritats hi trobaran els assistents a la mostra.
– Com es presenta Mª Isabel Fernández Ponseti?
Som nascuda a València, però he viscut molts d’anys a Ciutadella, d’on era originaria la meva mare. Els meus pares varen emigrar a Argentina quan jo era petita i en la dècada dels 70 vam venir tots a Menorca. Em consider una persona curiosa amb molts d’interessos. El dibuix i la pintura sempre havien estat dues tasques pendents a les quals em volia dedicar plenament alguna vegada de la meva vida; sempre m’ha agradat pintar i considerava que se’m donava bé. Després de dotze anys vivint al Regne Unit, el 2005, vaig tornar a Ciutadella on vaig conèixer el Centre Municipal d’Art i em vaig animar a seguir les classes del mestre Rafael Jofre, de qui vaig aprendre molt. Encara que anava a classes, també pintava a casa; he estat un poc prolífera en aquest sentit.
– Com comença el seu interès pel dibuix del món taurí?
Tot comença quan casualment, un dia mentre era a una cafeteria prenent un cafè, arriba a les meves mans una revista on apareix una foto d’Enrique Ponce amb un aspecte que em va fascinar. Vaig decidir així, dibuixar la meva pròpia obra arran d’aquella foto. Tenia ganes de dibuixar coses espanyoles, sobre el meu país i la seva cultura, ja que encara que he crescut a Argentina, sempre m’he sentit espanyola i d’alguna manera, sense buscar-ho ni voler-ho, em vaig endinsar en aquesta temàtica ‘taurina’, per dir-lo d’alguna manera.
– A partir del 22 de maig podrem trobar la seva darrera col·lecció d’obres a l’exposició “el Toro y su mundo” a la Sala Antonio Bienvenida, dins la plaça de bous de Las Ventas de Madrid. Què hi trobarem a la mostra? Quina és la temàtica?
Del 22 al 28 de maig les diferents sales del museu presentaran vàries activitats (mostres, conferències, presentacions de llibres…) d’una mateixa temàtica: el bou. Pel que fa a la Sala Antonio Bienvenida, on tindrà lloc l’exposició titulada ‘El Toro y su Mundo’, coneixerem les meves obres a més de les creacions de na Consuelo Gamarro, artista càntabra que utilitza una tècnica molt diferent de la meva, l’acrílic i l’aquarel·la, però que juntes formen un lligam perfecte. Els elements que apareixen en les meves obres estan relacionades amb la cultura hispana i el món taurí com la trilogia anomenada ‘Silencio’, on apareixen tres toreros diferents, tots ells molt expressius, que transmeten aquella concentració i aquell moment íntim que tenen amb el bou.
– Quantes obres hi veurem a l’exposició? Quines característiques tenen?
Són vuit obres de diferents mides però totes elles amb un format gran (1,30m x 1m , 2m x 1’40m…).
– Com va sorgir la idea de fer aquesta exposició a Madrid?
El gener de 2020 tornava d’Argentina on havia estat visitant a les meves filles i fent escala a Madrid vaig aprofitar l’ocasió per anar a donar una volta pel barri de Las Ventas, conèixer la seva plaça de bous i també el seu museu. Per un moment, vaig imaginar una de les meves obres dins d’aquell espai. Així, em vaig dirigir a la responsable oferint una de les meves obres gratuïtament, ja que em feia especial il·lusió. En comptes d’acceptar-la, em va proposar presentar el meu book i el meu CV per veure si així, podia mostrar totes les meves obres en una mateixa mostra. El museu compta amb tres sales d’exposicions molt grans on a partir del mes d’abril celebren moltes activitats culturals com conferències, exposicions… Per tant, quan vaig tornar a Menorca, el primer que vaig fer va ser preparar tot aquest material. Tenia els quadres pintats, excepte un, que vaig dibuixar arran d’aquella visita al museu, anomenat ‘La Puerta del miedo’. Després va arribar la pandèmia i va deixar tot això ‘congelat’ per dos anys. Aquest gener, vaig telefonar per saber si aquest any organitzarien novament activitats i exposicions a les seves sales, però em van dir que tenien moltes propostes i molts d’artistes, sense donar-me massa esperances. Al mes següent em van telefonar dient que havia estat seleccionada per presentar les meves obres al mes de maig. Quasi em dona un infart (riu), no m’ho podia creure. Al març vaig rebre a casa la invitació oficial i aleshores em va quedar tan sols pensar el mode més fàcil per poder traslladar totes les meves obres de Menorca fins a Madrid.
– Quin estil i quins colors hi predominen en aquesta col·lecció? I en les seves altres obres?
Generalment, el meu estil es basa en el realisme. A partir d’una fotografia intent dibuixar una nova obra amb un valor afegit. Els colors que he fet servir en aquesta col·lecció són colors vius, intensos i molt atraients.
– Te pensat presentar les seves obres a Menorca?
A Menorca m’encantaria algun dia poder donar a conèixer les meves obres, però no tinc suficient volum per omplir una sala. Al març de l’any passat vaig fer part d’una mostra a Alaior amb motiu del dia de la dona on vaig vendre diferents pintures sobre dones, parelles… però al moment no tinc pensat poder fer una exposició a l’illa encara que en alguns restaurants de Menorca hi podem trobar alguna de les meves pintures.
– Quins són els seus projectes futurs?
Segueixo pintant, estic fent feina des de fa un any i mig per una nova exposició que tindrà lloc a Barcelona sobre una temàtica molt diferent d’aquesta que hi trobarem a Madrid, però que malauradament, encara no puc desvetllar massa detalls.
