La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, han presentat avui la primera actualització en 17 anys del Pla Especial de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals, INFOBAL, en exposició pública des de dissabte.
Aquest Pla té com a objecte garantir una resposta coordinada, àgil i eficaç de totes les administracions públiques per fer front als incendis forestals i les emergències derivades d’aquests que s’originin en l’àmbit territorial de les Illes Balears, així com l’establiment de mesures preventives.
Per a la consellera Garrido, s’aprova un pla «consensuat, necessari i treballat amb totes les administracions implicades per prevenir situacions d’emergència provocades per un incendi forestal, coordinar tots els efectius que participen en l’extinció dels incendis, delimitar quines són les zones de més risc, incorporar la perspectiva del canvi climàtic i renovar-lo d’acord amb la normativa aprovada des del 2005 i l’experiència acumulada».
Per al conseller Mir, l’actualització de l’INFOBAL «consolida l’eficàcia d’un model d’extinció interinsular i d’èxit com és el de les Illes Balears, a més d’afegir-hi el compromís de destinar recursos per a la prevenció dels incendis forestals, una tasca que ja es fa des de la Conselleria. Amb aquesta normativa reforçam la implicació interinstitucional, clau per fer front a un dels efectes més greus de l’emergència climàtica: incendis forestals cada vegada més intensos i extensos».
Una vegada s’hagi superat el període d’exposició pública, el Govern estudiarà les al·legacions presentades per aprovar el Pla a través del ple de la Comissió d’Emergències, després s’enviarà a Madrid perquè obtengui el vistiplau del ministeri i, finalment, serà aprovat definitivament pel Consell de Govern.
En qualsevol cas, l’INFOBAL arriba a tramitació amb un alt nivell de consens, treballat conjuntament, i recull les aportacions de tots els cossos de bombers, l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, la Delegació de Govern, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, Protecció Civil, els policies locals, la Conselleria de Medi Ambient i Territori i l’ens que en depèn, l’Institut Balear de la Natura (IBANAT).
La primera novetat del nou INFOBAL és que defineix dues èpoques de perill d’incendis forestals:
- Època de perill alt, compresa entre l’1 de maig i el 15 d’octubre.
- Època de perill baix, compresa entre l’1 de gener i el 30 d’abril, i entre el 16 d’octubre i el 31 de desembre.
Aquesta definició és fonamental per a la planificació dels mitjans i recursos operatius, així com la resta de mesures de lluita contra els incendis forestals.
La direcció per a l’aplicació del Pla correspon a la Direcció General d’Emergències i Interior, des de la màxima coordinació amb l’IBANAT, que és l’encarregat de controlar i extingir l’incendi forestal. Per tant, és una actualització de l’INFOBAL que millora la coordinació, des de l’experiència adquirida, per actuar de manera ràpida, eficaç i amb els mínims riscs possibles.
Els incendis forestals es classifiquen en funció de les característiques del terreny afectat, de les circumstàncies ambientals, de la seva evolució, dels mitjans i recursos necessaris per controlar-los, de la possible simultaneïtat d’incidents i del perill per a la seguretat de les persones, els seus béns i per al medi ambient.
Igualment, per a cada foc s’estableix l’estat de l’incendi en funció de com es progressi en el seu control i el tipus de desplegament de mitjans que resulti necessari despatxar per gestionar-lo:
- Índex de gravetat potencial 0: són els incendis que no suposen cap amenaça per a persones ni per a béns, amb un dany forestal esperable molt reduït.
- Índex de gravetat potencial 1: són els incendis en els quals es preveu la necessitat de mesures per a la protecció de persones alienes al dispositiu d’extinció, quan el foc amenaci infraestructures sensibles o xarxes de subministrament o quan el dany forestal sigui considerable.
- Índex de gravetat potencial 2: són els incendis que amenacen seriosament nuclis de població o infraestructures d’especial importància. També els que poden suposar un dany forestal molt important.
- Índex de gravetat potencial 3: són els més greus, als quals s’afegeix que els dispositius d’extinció no puguin fer la seva feina per controlar l’incendi.
Depenent de la gravetat de l’incendi, es poden declarar diferents situacions operatives que permetin sol·licitar un reforç dels efectius, per exemple, a la unitat militar d’emergències.
Si l’incendi és de nivell 0 o 1, la gestió de l’emergència correspon a la conselleria competent en matèria forestal o ambiental, en aquest cas el conseller de Medi Ambient i Territori. Quan l’incendi passa a nivell 2, la gestió és assumida per la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.
Una altra de les novetats rellevants de l’INFOBAL és la millora de la cartografia del risc, en la qual es defineix quines són les zones d’alt risc d’incendi. Per definir-les, s’integren tres factors: la perillositat potencial, la importància de protecció i la dificultat d’extinció, de manera que s’estableix una zonificació que permet discriminar les diferents àrees de defensa prioritària.
Amb l’objectiu de millorar l’eficiència del Pla es dona prioritat i atenció especial a certes infraestructures, equipaments o serveis que es consideren d’especial importància per a la població o poden donar lloc a efectes catastròfics. La seva ubicació respecte a l’incendi forestal afecta la gestió de l’emergència.
Una altra novetat de l’INFOBAL és la incorporació de plans d’actuació d’àmbit local, que hauran de redactar determinats municipis que tenen més risc d’incendi forestal o urbanitzacions en perill d’incendi forestal. L’hauran de desenvolupar un total de 31 municipis: 21 a Mallorca, 6 a Menorca i 4 a Eivissa.
Aquests plans d’àmbit local els hauran de fer i aplicar aquests 31 ajuntaments, amb l’objectiu de delimitar zones d’actuació, definir els equips locals que seran els primers a arribar a l’incendi, establir mesures d’informació i protecció per a la població i engegar mesures d’autoprotecció de nuclis urbans i edificacions.
Com a darrera novetat, s’incorpora l’autoprotecció com a eina de prevenció contra els incendis forestals. D’aquesta manera, els municipis també hauran de desenvolupar plans d’autoprotecció amb l’objectiu de complementar les tasques de prevenció i vigilància, organitzar els mitjans humans que hi hagi fins a l’arribada dels cossos superiors, facilitar les tasques d’extinció i garantir la possible evacuació o confinament de persones en cas que sigui necessari.
Per garantir-ne la implantació, l’INFOBAL crea un grup tècnic permanent que servirà per millorar la coordinació i la constant revisió de protocols d’actuació comuns. De fet, s’estableixen una sèrie de mesures i tasques concretes per a la millora de la coordinació entre les administracions.
Característiques dels incendis forestals a les Illes Balears
Per preveure una resposta més bona davant un incendi forestal, l’INFOBAL recull les principals característiques relacionades amb la formació d’aquests. D’aquesta manera, les Illes Balears tenen vocació forestal. Actualment, els espais forestals ocupen aproximadament 220.786,34 ha de superfície, una xifra que suposa un 44,3 % de la superfície total insular.
Pel que fa a les temperatures, les dades indiquen augments generalitzats en totes les estacions des de 1976, a raó de 0,4 ⁰C i 0,5 ⁰C per dècada en el cas de les màximes i les mínimes respectivament. Es detecta una ràpida transició entre les estacions fredes i càlides i menys presència de temperatures moderades, així com un augment de la freqüència de temperatures extremes càlides.
Les precipitacions oscil·len entre els 350 mm de Formentera i els més de 1.500 mm a les zones més altes de la serra de la Tramuntana, a Mallorca, si bé generalment es tenen uns valors mitjans d’entre 450 i 650 mm a Mallorca, 650 mm a Menorca, 380 a Eivissa i 350 a Formentera.
Respecte al nombre de sinistres, la mitjana en la sèrie esmentada és de 103,7 sinistres per any a la comunitat autònoma, principalment a les illes de Mallorca i Eivissa. Pel que fa a la superfície afectada, la mitjana és de 522,3 ha, encara que amb moltíssima variabilitat entre anys, i també principalment a les dues illes esmentades anteriorment. De la superfície forestal afectada per incendi en aquests quinze anys, un 47 % ha estat terreny forestal arbrat i la resta, un 53 %, desarbrat.
Des del punt de vista de la causalitat dels incendis produïts des de l’any 2000, el 54 % dels sinistres són negligències i causes accidentals, amb diferents tipologies dins aquest grup de causes. Per a la resta de grups, el 33 % es correspon amb incendis intencionats (amb diferents motivacions), el 8 % a causes naturals (llamps), el 4 % a causes desconegudes i l’1 % a reproduccions de focs ja extingits.
