Marina Vargas Tur /Ciutadella – L’actual campiona mundial de pàdel femení, Gemma Triay Pons, es proclama ambaixadora per quart any consecutiu de la marca Menorca. La jugadora d’Alaior ens explica amb emoció l’orgull que sent de poder tornar a casa i celebrar amb els menorquins un any més, un dels esdeveniments més importants del món del pàdel: el World Pàdel Tour, que presentarà una de les seves tapes el pròxim mes d’octubre a Menorca.
– Personalment, quin significat té per tu esser l’ambaixadora de la marca Menorca per quart any consecutiu?
Soc una afortunada de poder continuar rebent el suport de Menorca en la meva carrera esportiva; ja són quatre anys i és una satisfacció molt gran. Aquest nomenament coincideix amb la presentació del World Pàdel Tour (WPT), un dels esdeveniments més rellevants del món del pàdel que a més a més assenyala Menorca per quart any consecutiu com escenari d’una de les seves etapes. Això personalment és molt significatiu. Tot el que pugui aportar a Menorca ho faré. Porto molts d’anys vivint fora, des dels 14 anys, i crec que quan marxes tan jove de la teva terra fa que la consideris sempre més especial i et faci més il·lusió tornar, sobretot amb aquest suport tan fort per part de les empreses i de les institucions.
– Com compagines aquesta funció amb els entrenaments de pàdel?
Treballar per les firmes que em sostenen i em patrocinen és part de la meva feina. A més a més dels entrenaments, em dedic a mostrar Menorca mitjançant les xarxes socials o en algun esdeveniment puntual. Per exemple, l’any passat vaig fer un spot publicitari per Turisme Menorca que després també va ser retransmès al WPT. Intentoorganitzar-me el millor possible per poder complir amb les tasques definides al meu calendari. Al final crec que amb una bona organització aconsegueixes compaginar les coses i treure temps per tot.
– El pàdel és un esport jove que en els darrers anys està incrementant el seu nombre de practicants. Fa quan et dediques tu al pàdel?
Quan tenia quasi 4 anys vaig començar a jugar al tenis. Amb 14 anys vaig marxar a Mallorca a un centre de tonificació, però arran d’una forta lesió que vaig sofrir amb 19 anys, vaig deixar de jugar a tenis i vaig decidir anar a Barcelona a estudiar sense cap intenció de fer cap esport. Després de dos anys sense fer cap classe d’activitat esportiva trobava la necessitat de fer alguna cosa i jugar a pàdel en aquell moment estava un poc de moda, tothom jugava. Vaig decidir provar-ho ja que considerava que era un esport similar al tenis i que no m’exigia haver-hi que partir des de zero. D’aquesta manera vaig començar a competir cada vegada en més torneigs i circuits a Catalunya, prèvies també al WPT i així fins ara, que consider que el pàdel ja no és una moda, sinó una realitat.
– És fàcil ser dona en el món del pàdel?
Com en tots els esports, esser dona és sempre més complicat que esser home. Estem lluitant per aconseguir més visibilitat en aquest aspecte i la veritat és que estem fent passes i crec que ho estem fent bé. Fa anys el pàdel femení era menys atractiu per al públic i ara mateix estem omplint grades com també ho fan els homes. En els mitjans, nosaltres per exemple sortim en la televisió dos partits menys respecte al nombre de partits que retransmeten dels homes. Pel que fa al nombre de sponsors, patrocinis i premis, la categoria femenina continua estant eclipsada per la masculina però aquet darrer any crec que ha estat molt rellevant pel món del pàdel femení. Jo he tingut el canvi de marca i estic lluitant molt per rebre aquesta igualtat, crec que estem retallant distancia perquè en un futur les joves promeses del pàdel femení tinguin les mateixes condicions i drets que tenen ara els homes.
– Entre les accions de promoció de la marca Menorca com a destinació esportiva es troba una de les tapes del World Padel Tour, que tindrà lloc a Menorca el pròxim mes d’octubre. En què consistirà? Hi haurà alguna novetat en aquesta nova edició?
És una tapa més del World Padel Tour que cada cop té més mèrit perquè s’està convertint en un torneig sempre més internacional. Enguany hi haurà més proves internacionals que nacionals i que un dels escenaris d’aquestes proves sigui Menorca és increïble, per mi és un orgull. A més a més també hi haurà a Mallorca un segon torneig, un challenge de pàdel. El fet què dues de les tapes del WPT se celebrin a les Illes Balears significa que alguna cosa bé estem fent (riu).
– Quina imatge creus que vol donar Menorca celebrant un any més el WPT?
Jo crec que l’objectiu principal és allargar la temporada, ja que Menorca està molt explotada en els mesos d’estiu i aquests esdeveniments donen l’oportunitat de mostrar que podem visitar Menorca durant tot l’any. El fet de que aquest any també es celebri el torneig em fa pensar que està funcionant i reben la resposta esperada.
– Que en pensen els participants sobre el fet que sigui Menorca l’escenari d’aquest torneig? Que creus que opina el públic?
Menorca és un destí que agrada molt i els participants estan encantats de venir a jugar aquí. Pel que fa al públic, l’any passat va funcionar molt bé, si no vàrem fer sold out vàrem estar molt a prop i enguany jo crec que també anirà bé si les restriccions i l’avanç de la pandèmia ho permeten; ja que també ve molta gent també de fora, no només per presenciar un torneig de pàdel sinó que aprofiten l’ocasió per pot ser fer també negocis, contactes empresarials…
– En quines altres accions esportives promocionals estàs o t’agradaria treballar aquest any?
Encara no tenim res definit, però estic oberta a tota classe de proposta. L’any passat vaig fer un spot publicitari per Turisme Menorca i fa dos anys vaig visitar el club de Tenis d’Es Mercadal i el club de Sant Lluís. Aquest any esper també poder aportar alguna nova activitat, però com he dit anteriorment, encara no tenim res concret.
– T’agradaria poder viure del pàdel a Menorca?
Si, m’encantaria en un futur poder obrir l’acadèmia Gemma Triay a Menorca igual que en Rafa Nadal ha fet a Manacor. Són idees que s’han d’anar pensant i planificant amb temps; també crec que és oportú fer-ho quan estàs en el punt bo de la carrera i no quan et retires que potser resulta més complicat.
