Marina Vargas Tur/Ciutadella – Els efectes i les conseqüències de la pandèmia també les trobem al teatre, un component d’un dels sectors més perjudicats en aquests darrers dos anys, la cultura. Feim visita a una de les joies institucionals de Menorca, el teatre d’òpera més antic d’Espanya: el Teatre Principal de Maó on parlem amb la seva gerent, Àngela Vallés.
– Tant la seva carrera com la seva formació ha girat sempre entorn de la cultura. El projecte final d’un dels seus postgraus estava relacionat amb la gestió del Teatre Principal de Maó. Per què va elegir aquest títol?
La veritat no ho sé (riu). Imagin que en aquell moment considerava relativament més fàcil fer-ho sobre un lloc que ja coneixia. Havíem de fer una anàlisi d’una fundació cultural pública i la meva referència era el Principal, però realment els meus interessos no anaven cap a la gestió de les arts escèniques, en aquell moment m’interessava més la gestió de patrimoni, la museologia… Va ser una casualitat, pot ser una espècie de senyal (riu).
– Quin valor personal té per vostè ser la gerent del Teatre Principal de Maó?
És un honor per a una maonesa. En aquests sis anys com a gerent del teatre crec que he assumit el càrrec amb molta humilitat. La cultura és un bé públic que consider que ha de ser accessible a tota la ciutadania i m’he sentit sempre molt honorada en tenir aquesta ocupació. Som nascuda just d’aquí darrere, som filla de sucrers i des de ben petita record que la meva mare no em deixava pujar al terrat i d’amagades sempre aconseguia trobar les claus i sortir a veure què hi trobava. Allà veia dos edificis molt grans que no entenia que eren. Un era una torre vermella que era ca n’Oliver, molt important també en la meva carrera professional; i l’altre era la part de darrere del teatre. El fet que ara ocupi aquesta funció dins d’aquell edifici que jo veia de petita des del terrat és molt significatiu. Jo crec que seré més conscient d’haver ocupat aquest càrrec quan deixi de ser gerent del Principal. Ara mateix no hi pens, tenc molta feina, he de dirigir un equip, mantenir una programació, hem d’optimitzar els recursos que tenim, que no són molts, per a poder fer molt. Ara no és moment de fer balanç perquè em posaria molt ‘moña’ (riu).
– Quins reptes es troba en el dia a dia?
Quan estudies gestió cultural t’ensenyen a planificar, organitzar, redactar projectes i macro projectes i, tot això és el que no fas quan t’enfrontes en la gestió del dia a dia d’un teatre com aquest. Som un equip molt petit i això significa que tots hem de poder fer de tot en qualsevol moment, inclosa jo mateixa i això fa que no arribi a redactar macro projectes, a planificar i a fer tantes altres coses. Per un gestor això acaba sent frustrant. El dia a dia és un repte com per exemple ho és lluitar contra el temps. Cada setmana tenim coses noves al teatre, cada setmana s’alça el teló i el ritme no atura mai. Has d’estar al present, però també en el futur programant tot el que vindrà, ja que sempre fem feina amb mig any en vista. El repte és seguir el dia a dia, motivar a un equip i sobretot pensar molt bé el que la gent espera del teatre i que una vegada vengui, ho trobi i surti contenta d’aquí.
– Quin considera que és el seu punt fort per assumir aquesta professió?
Molta paciència, vocació, passió i molta capacitat de feina per un teatre com aquest. Paciència, estima i respecte són tres paraules que són necessàries pel Principal i per qualsevol altre espai.
– Com a teatre municipal, un dels seus objectius és atraure el públic menorquí, però també que el visiti el públic de fora. Quina estratègia seguiu per poder fer-ho?
El teatre és un atractiu cultural molt important a Menorca i ens estem beneficiant molt d’aquesta política que duen les institucions tan clara, orientada a allargar la temporada i que exalta aquests atractius més enllà del sol i la platja de Menorca. Parlo d’atractius gastronòmics, esportius, culturals… i aquí hi trobem el teatre, que és una joia que tenim i que a la gent agrada molt conèixer, sigui com a visita guiada o directament per veure un espectacle. Tenim un públic estable i molt fidel durant tot l’any i també tenim un públic molt fluctuant; tota aquesta població nacional amb segona residència a Menorca, que ens visita a l’estiu i cerca una programació de gran qualitat per poder ocupar el seu temps d’oci. Per aquest motiu, intentem fer un calendari que també pugui ser d’interès per aquest perfil de públic i ens beneficiem d’aquesta campanya que des de les administracions públiques es porta a terme. Tenim molt de contacte amb touroperadors i intentem promocionar-nos en publicacions nacionals. Pel que fa a la nostra programació més internacional també intentem obtenir el nostre espai en les gires dels artistes internacionals i això fa que també ens coneguin des de fora del territori i que quan passin per Menorca ens venguin a veure al teatre. És una feina de llarg termini, que es fa ‘picant pedra’ però que a poc a poc va aconseguint bons resultats.
– Tenim artistes a Menorca?
A Menorca tenim moltíssims en tots els àmbits artístics. Hi ha un talent molt alt per exemple en els musics, també d’actrius que giren per tot el món, i que malauradament exportem perquè han de fer carrera fora de l’illa, ja que Menorca en aquest aspecte és molt limitada; però des del teatre tenim el deute d’obligar aquests grans talents a tornar al nostre espai almenys per trepitjar-lo un cop a l’any. També tenim artistes amateurs que venen gràcies a les institucions que són les que els proposen i això brinda l’oportunitat a aquells que des de ben petits amb un cert atractiu per les arts, puguin trobar al Principal el seu espai on poder mostrar els seus pulmons culturals.
– L’estiu passat vau rebre molts d’artistes de renom, tant d’escala nacional com internacional, amb els que vau poder oferir una programació molt variada. Que teniu preparat per aquest estiu?
Tornarà el Splendid Festival que marca molt la nostra programació, tornaran els plats forts de cada any. Estem fent feina ara i no podem encara avançar res, només diré que tindrem una programació molt variada. El 50% de la nostra programació la programa el teatre i l’altra meitat són cessions d’espai. Cedim aquest espai a entitats culturals i institucions de l’illa que elaboren unes propostes artístiques pròpies. Aquesta política d’espais que seguim és molt avantatjosa perquè d’aquesta manera aquestes figures, que també són el cor de la cultura de l’illa, tenen un espai on poder mostrar la seva feina i això resulta molt motivant, ja que també ells poden trobar-se amb el seu públic.
– Quin problema existeix avui en dia amb la dansa? Per què és tan difícil portar companyies professionals de fora al teatre?
És difícil en la dansa i en tots els camps artístics. Jo sempre dic que nosaltres programem des de la perifèria de la perifèria, però el problema és que a més del caché per la companyia, tenim uns costos afegits en allotjament, en trasllats, que fan que el cost de portar un grup de fora sigui molt alt. En el cas de la dansa, les companyies solen ser més nombroses, tant en la clàssica com fins i tot en la més urbana. No m’agrada dir-ho, però la dansa és la germana pobra de les arts escèniques, és la disciplina que menys es programa en un teatre. A més a més del cost, requereix un públic més especialitzat, capaç d’entendre un llenguatge corporal i cultural molt estètic on les llums també hi tenen una participació ben forta i que al final no resulta tan atractiu per al públic en general i, això fa que es programi menys. Nosaltres al teatre intentem incloure la dansa des de diferents estils en el nostre calendari, però és cert que encara així es programa poc. A l’abril tindrem al ballarí Pep Ramis, codirector artístic de la companyia de dansa Mal Pelo, presentant el seu primer solo; i a l’estiu et puc avançar només que tornarem a tenir a l’escenari grans estrelles de la dansa gràcies a 7,8 i… Gala d’estrelles de la dansa – Fundació Rubió, que enguany presenta una nova edició amb grans artistes de gran renom i que un any més no podien faltar dins del nostre calendari.
– Sabem que el sector de la Cultura ha estat greument abatut a causa de la pandèmia, heu hagut de tornar a programar molts espectacles, però segurament també heu hagut de cancel·lar algunes dates… que ens podries contar?
La pandèmia… Han estat dos anys molt complicats per tothom. Al teatre, el 2020 va ser l’any de les cancel·lacions, reprogramacions, de les mesures de seguretat sanitària tant a la sala com al backstage, dels aforaments reduïts… no es respirava l’alegria que s’ha de respirar dins d’un teatre. L’any 2021 vam començar a demanar el certificat Covid i això generava unes cues llarguíssimes, la gent arribava crispada… Han estat dos anys molt llargs, on la Fundació del Teatre Principal de Maó també ha patit pèrdues econòmiques, però ha rebut sempre el suport de les institucions, que no ens han abandonat mai. A l’hora de reprogramar un espectacle ha estat molt més difícil, t’ho miraves tot molt més, estaves alerta de qualsevol detall i paties fins el darrer moment. Ha estat un patiment horrible. Intentaves no pensar-hi gaire i fer com si no passés res, això si, respectant sempre les mesures com ningú, havíem de ser exemplars en aquests dos anys i això ho hem aconseguit.
– Quina ha sigut la resposta del públic de cara a la pandèmia?
El 90% ha estat excel·lent. L’altre 10% ,15% i fins i tot 20%, ja que aquest percentatge augmenta a la mateixa vegada que la pandèmia s’allarga, ha estat més feixuc.
– Quines restriccions trobem avui dia al Teatre Principal de Maó?
Les restriccions que fan referència a l’aforament, el certificat covid i la distància de seguretat ja no les trobem. És curiós però el fet de tenir permès, des de finals del 2021, l’aforament al 100% està afectant l’afluència del teatre i es que la gent no està preparada per a seure i compartir llotja amb un desconegut. Hi ha un component psicològic contra el qual haurem de lluitar, sigui amb campanyes de comunicació o d’altra manera, però sigui com sigui ho hem de fer. Intentam fer les entrades i les sortides esglaonades per evitar aglomeracions a més a més d’oferir gel hidroalcohòlic per tot l’espai. Demanam molta paciència, molta estima i respecte tant al públic com a tots els treballadors.
