Aquest dimarts, el Parlament de les Illes Balears ha pres en consideració la Llei de Reserva de la Biosfera de Menorca, una llei que cerca consolidar els objectius i valors naturals, principals motors de desenvolupament de Menorca. Aquesta llei promou la funció de conservació i protecció dels recursos genètics, espècies, ecosistimes i paisatges, promou el desenvolupament humà i econòmic de forma sostenible i, no menys important, dona suport a les activitats d’investigació. Aquesta és, a més a més, una setmana peculiarment important per a tractar aquest tema al Parlament degut a la proximitat del Dia Mundial pel Medi Ambient (el qual se celebra el 5 de juny des de 1973, i va ser promogut per la UNESCO l’any 1972).
Menorca és, segons Pablo Jiménez (EUIB), «l’illa que ha lluitat perquè la massificació turística no acabés amb l’equilibri socioambiental del seu territori». I que, per això, des de fa dècades gaudeix d’una imatge internacional molt positiva, tot gràcies a les imatges de les seves platges verges, cales recòndites i pinars baixos. Però, aquesta bona imatge també és fruit de la gestió ambiental i cultural que s’ha fet des de les institucions menorquines, un fet molt relacionat amb la forma de ser dels seus habitants, però també amb la seva història.
Durant la seva intervenció, el diputat menorquí ha fet una ràpida repassada pel passat històric i cultural de l’illa, des de les menys conegudes com els fenicis, grecs, romans i vàndals, passant per l’ocupació musulmana, fins arribar a les més conegudes èpoques d’ocupació anglesa i francesa. «Hem de recordar ara que som la suma dels nostres passats, de tots els nostres passats», ha remarcat Pablo Jiménez.
A nivell polític, Menorca ha estat castigada durament durant dècades amb la mancança d’inversions i l’ostracisme del franquisme pel seu alineament amb el republicanisme, un fet que, per coses del destí, va servir per limitar l’accés al turisme massiu que proliferava ja als anys seixanta del segle passat. «El retard en l’arribada del turisme i l’oposició social són la base perquè Menorca sigui avui dia un espai diferenciat de la resta de les Illes Balears», ha proseguit Jiménez.
A Menorca l’aigua és també un bé secular, on el seu aprofitament ha deixat petjada als sistemes de captació, conducció i emmagatzematge, amb una xarxa de séquies, nòries, aljubs i pous, que entren en joc permanentment degut a la creixent demanda d’aigua, relacionada també amb problemes de contaminació i depuració que tampoc es troben en una situació òptima.
I, parlant de turisme, EUIB ha aprofitat també el debat al Parlament per recordar com de evident és la necessitat de limitar el creixement indefinit, de canviar el pensament que «quant més, millor», i apostar per la qualitat i sostenibilitat. I és que la Cimera Mundial de Turisme Sostenible, celebrada el 2015 a Vitoria-Gasteiz, ja va redactar la Carta del Turisme Sostenible, arran de detectar efectes negatius del turisme massiu sobre els recursos naturals i culturals dels territoris on es desenvolupa. «Un fet que, per suposat, no pot succeir a Menorca baix cap concepte», ha afegit Jiménez.
La Reserva de la Biosfera de Menorca se sosté en 5 eixos que pretenen complementar-se entre sí: medi ambient, economia, cultura, turisme i benestar social. L’any 2008 es crea l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera, com una entitat administrativa del Consell de Menorca, la qual, en els seus primers moments, també tania com a fita impulsar la llei que aquest dimarts s’ha debatut al Parlament.
Una llei específica, treballada i consensuada durant molt de temps pels dos partits i la coalició que han estat al capdavant del govern insular, que pretén donar resposta des de l’àmbit local als reptes derivats de l’amenaça del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, la protecció dels espais naturals i l’aprofitament sostenible dels recursos, entre d’altres.
Per tot això, i després d’un al·legat històric, memorístic i de resum de polític i legal dels darrers trenta anys, el grup parlamentari d’Unides Podem, del qual en forma part el diputat menorquí Pablo Jiménez (EUIB), ha votat a favor de la proposició de llei.
