El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha presentat aquest dimecres a representants de Polígons Industrials de les Illes Balears la línia P5.L4 del Pla d’Inversions en Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB) per a establir comunitats energètiques per a polígons, tal i com s’està fent a municipis com Sant Lluís a Menorca o Marratxí a Mallorca.
Aquesta línea està recollida en el cinquè programa del PITEIB, que preveu la inversió de 68 milions d’euros per a generació i emmagatzematge de renovables distribuïdes i que siguin socialment justes. Concretament, la línia 4 d’aquest programa preveu un pressupost de 20 milions d’euros per a establir comunitats energètiques, unes instal·lacions clau per a seguir amb el procés de democratització de l’energia a les Illes Balears i que té com a objectiu l’apoderament de la ciutadania com a partícip d’aquest procés.
El vicepresident Yllanes ha explicat que les comunitats energètiques són una figura especialment útil per a àrees amb grans cobertes com els polígons industrials i ha asseverat que «amb aquests 20 milions d’euros disponibles procedents del PITEIB es poden dur a terme accions perquè els polígons siguin més verds i que abarateixin la factura de la llum de les empreses i ens allà situats. En uns moments on la crisis energètica està a l’ordre del dia, la democratització de l’energia ha d’agafar impuls per tal de no dependre de l’exterior». Així mateix, el vicepresident ha indicat que «aquesta línia té un doble vessant: segueix el full de ruta de prioritzar l’ús dels espais urbans i antropitzats, i també promou la participació social i local, fet que fa que s’avanci cap a un sistema energètic participat per més consumidors i agrupacions».
Per la seva banda, el director general d’energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha apuntat que «els polígons industrials ja caminam cap a la sostenibilitat i veiem com a Sant Lluís o Binissalem ja s’han constituït dues comunitats energètiques a polígons, i molts altres tenen la voluntat de fer-ho. Aquesta línia d’ajuts del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, és essencial, no només per cobrir de plaques les cobertes, sinó també per millorar l’eficiència energètica i la mobilitat elèctrica. Una comunitat energètica a un polígon industrial és la millor manera de promoure la indústria que volem a Balears: verda, productiva i pionera».
El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són una peça clau en l’impuls de la democratització de l’energia, en la mesura en què permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, de manera que faciliten la resposta a dues problemàtiques importants, com són l’emergència climàtica i el cost elevat de la factura energètica. Així, aquestes no només faciliten l’accés a una energia més barata, sinó que contribueixen a fer arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menor capacitat d’inversió. Amb aquest projecte es pretén augmentar notablement la resiliència de les empreses del sector industrial i aconseguir no només un abaratiment dels costos, sinó també una cultura de col·laboració entre aquestes.
A la reunió també hi han assistit el director general de Transició Energètica i Canvi Climàtic, Pep Malagrava; el director gerent de l’IBE,Ferran Rosa; el director general de Polítiques Industrials, Toni Morro, i representants de l’Associació de Propietaris i Usuaris del Polígon de Manacor, com el seu president Domingo Martí o la gerent Marta Mesquida. Així mateix, han participat Yolanda González, de PIMEEF; Daniel Ramón Costa, del Polígon Industrial de Ca na Palava (Santa Eulària des Riu); Catalina Hernández Traid, com a tècnic de PIME Menorca i secretària de l’associació empresarial del polígon industrial de Ciutadella de Menorca, així com el president d’Asima, Francisco Martorell Esteban, i el director d’Asima, Alejandro Sáenz de San Pedro García.
Comunitats Energètiques a les Illes Balears
A les Illes Balears actualment hi ha tres projectes de posada en marxa d’una comunitat energètica. Un es troba a Sant Lluís (Menorca) i els altres dos estan situats a Calvià i Marratxí (Mallorca).
La comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís és la primera que s’ha constituït a Menorca i compta amb la participació de 13 empreses, de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat.
Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE, organisme adscrit a la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears. Els 15 socis inicials que conformen la comunitat han posat a disposició de la comunitat energètica 7.990 metres quadrats de superfície a les seves cobertes per acollir instal·lacions de generació d’energia renovable.
A Mallorca, per la seva banda, es va signar el passat mes de novembre un conveni de col·laboració entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i ASINEM per al desenvolupament de comunitats energètiques al polígon industrial del municipi.
Així mateix, a Calvià es va constituir la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament la ciutadania de tota una zona residencial gràcies a un projecte impulsat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, a través de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Calvià, i que s’ubicarà a la urbanització des Galatzó.
Aquesta comunitat energètica instal·larà panells fotovoltaics a diferents espais de la urbanització com són l’institut, l’escola o el poliesportiu, a més d’altres cobertes residencials i aparcaments. Els càlculs inicials indiquen que en aquests espais es podran instal·lar més de 900 kW de potència, de manera que els veïnats puguin abaratir la factura de la llum fins a un 40 %, pagant a preu de cost l’energia en hores de producció i sense necessitat de fer cap inversió inicial. Prop del 80 % del consum de la urbanització es podria abastir amb l’energia fotovoltaica que s’instal·li sobre les cobertes, i es beneficiarien tant els espais públics com els particulars.
