Diumenge des Be de 1992, recordat com “S’any de s’aigua o s’any des paraigües” pel fet inusual de que va ploure aquell dia en el moment en que sonava el primer toc de tambor i fabiol des de Can Saura Mariño i va seguir ploguent tot el matí des Dia des Be, presidit aquell any per Fernando Saura Cantallops. L’horari de matí es va retardar per mor de la pluja, i també va ser el darrer Sant Joan que va viure el llavonces degà dels caixers senyors, Gabriel Saura Mariño, avi de l’actual caixer senyor, Borja Saura.
