El dissabte passat María i jo vam anar a dinar a Monte Toro, amb l’illa als nostres peus. El dia anterior havíem preparat menjar, i quan vaig acabar de treballar cap a allà que vam anar. Tupper, bones vistes i per a postres un gelat! Moments així són felicitat, afortunadament nosaltres els valorem molt, som conscients, i ens sentim riques.
Després vam continuar ruta, teníem entrades per a anar al cinema a veure Live is Life, una pel·lícula de Dani de la Torre amb guió d’Albert Espinosa. 5 joves i les seves aventures d’estiu, un estiu dels quals et canvien la vida, i fa que ja no tornis a ser el mateix. En mirar la cartellera em va semblar súper xulo compartir amb María aquestes dues hores, també sabia que no anàvem a sortir sense haver-nos sentit remogudes; i així va ser. Tal vegada aquesta era la intenció de tots dos, director i guionista, en el nostre cas van ser dues hores de gaudir: els paisatges són preciosos, la banda sonora també, i els personatges tendres i molt humans. Què dir de la història en si, un estiu que canviarà la vida d’aquests cinc joves i, de rebot, les persones que giren al seu voltant.
Tornant a casa, mentre escoltàvem música i fèiem el nostre personal karaoke en el cotxe, la comentem, María i jo. Ambdues coincidim en la importància de les coses no materials de la vida, ja sé, direu que és obvi… però realment valorem aquests petits moments en el nostre dia a dia?
En la pel·lícula un toc molt personal d’Espinosa, la mort és present constantment; d’això, som també conscients? Creiem tenir data de caducitat, i no a curt termini. Si sabéssim la data exacta, canviaria aquesta la nostra manera de viure? Les nostres prioritats i objectius?
Vull creure que en el meu cas no; m’explico: vull creure que visc sense pensar en el munt d’anys que encara em queden per viure, sinó que visc esprement al màxim cada dia, sabent molt bé que l’important de cadascun d’ells és el que faig, i sobretot amb qui ho faig, mai el que tinc.
El dissabte passat forma ja part del meu àlbum de vida: María, un tupper i l’illa als nostres peus. Perquè viure és vida!
