Continuant el tema de les relacions íntimes, aquest cop vull parlar del que passa durant l’embaràs i el postpart en relació amb aquest tema.
EMBARÀS: ÉS BO O NO ÉS BO TENIR RELACIONS?
Abans d’entrar en el gruix de l’entrada crec que és important diferenciar entre desig sexual i excitació. El primer el podríem definir com la motivació o interès en el sexe, en canvi l’excitació és la resposta física que acompanya a un acte sexual. En el cas dels homes l’excitació és bastant visible, però en el cas de les dones no.
Els factors que poden influir en la manca de desig sexual són problemes amb la parella, disgustos laborals, falta d’educació sexual, preocupacions familiars, estrès, entre altres factors més externs. En canvi, els factors que influencien en la manca d’excitació poden ser problemes de salut com per exemple problemes cardiovasculars o metabòlics. En el cas de les dones, els canvis hormonals poden tenir un paper més rellevant del que ens pensem.
Durant l’embaràs les hormones que estan més altes i estrògens i progesterona són les hormones més protagonistes. Si revisem la seva participació durant l’acte sexual veurem que són hormones que ajuden amb el desig sexual, és a dir, que la dona durant la gestació pot no notar canvis respecte a les ganes de tenir relacions amb la seva parella. Malgrat això, la dona també podria nota menys ganes de tenir relacions perquè existeixen molts altres factors que també hi influencien.
El cos de la dona sofreix una vertadera metamorfosis durant la gestació. Tots aquests canvis poden fer que la futura mamà no se senti còmode amb el seu nou cos, sobretot al final de l’embaràs per la manca de moviment i la sensació de pesadesa. Aquest és el moment on la imaginació per buscar noves postures per mantenir relacions i la comprensió de la parella han de ser molt importants.
La següent pregunta que em sorgeix és: què sent el bebè durant les relacions? Si recordem, durant l’orgasme les hormones que més brillen són les endorfines i l’oxitocina. Doncs amb la gran unió que hi ha entre el bebè i la mamà, també notarà els seus efectes, és a dir, l’efecte d’hormones de l’amor, del plaer, de la unió…
POSTPART: QUÈ PASSA SI NO TINC GANES DE TENIR RELACIONS?
La resposta a aquesta pregunta és: lògicament RES!
No és una etapa fàcil per una dona per molts motius: el cansament, les poques hores de son, la incomoditat cap al nou cos, el còctel hormonal, els comentaris de l’entorn, entre altres. Si a més l’acompanyant exigeix o insinuat que vol tenir relacions sexuals pot derivar amb un sentiment de culpa molt intens. I això pot acabar, per part d’algunes dones, amb relacions sexuals sense tenirne ganes i, fins i tot, amb dolor… El que toca en aquests casos és dir NO, ARA NO ÉS EL MOMENT.
L’explicació d’aquesta manca de libido també la trobem a les hormones. L’hormona protagonista durant la lactància és la prolactina, la gran inhibidora del desig sexual. Imaginem la intensitat del seu efecte que augmenta durant l’orgasme i es manté durant el període refractari. Com llavors hem de voler tenir relacions?
I, si ens mirem el regne animal, no hi ha cap femella que es posi en zel durant la criança. Llavors, per què nosaltres, de forma biològica, ho hauríem de fer? Així i tot, si alguna dona en té ganes, que gaudeixi al màxim perquè això serà beneficiós per ella, pel bebè i per la relació
