Silve Pons / Ciutadella – Els voluntaris de Sant Joan continuen aportant solucions als problemes que amenacen la festa. L’entitat, hereva dels Amics de Sant Joan, manté el seu compromís i presenta un seguit de propostes a l’Ajuntament i a la Junta de Caixers del bienni, encaminades a garantir el normal desenvolupament dels actes protocolaris amb la major seguretat possible.
Tot i l’absència de festes durant els dos anys passats, l’associació de voluntaris de Sant Joan no ha deixat de cercar alternatives als problemes que afecten la festa. Encara no s’havia obert la possibilitat de recuperar-la enguany, quan els voluntaris van elaborar un escrit, dirigit a l’Ajuntament, on s’identifiquen moments de la festa seriosament perjudicats pel notable increment de persones que se concentren en els mateixos espais de sempre, i on es detallen algunes actuacions que podrien rebaixar l’impacte sobre l’acte que s’hi celebra.
Es Caixer entra al galop
Diuen els voluntaris, que l’aforament de la plaça des Born durant la celebració del primer gran acte de les festes de Sant Joan ha estat molt positiu. Hi ha més espai i, sobre tot, manco perills per a cavalls i cavallers. Conscients de les millores, creuen que encara es pot fer un poc més per a augmentar el lluïment de la qualcada i reduir el perill. Per aconseguir-ho, han proposat a l’Ajuntament, i aquest ha acceptat, que just abans de l’entrada del Caixer Senyor i del Caixer Capellà a la plaça, s’adverteixi per megafonia i es demani a la gent que obrin pas a la carrera dels dos cavalls al galop.
No totes les propostes són acceptades. Els voluntaris saben dels inconvenients, alguns insalvables de moment, que presenten algunes de les seves iniciatives. Però no és, diuen, feina seva reprimir-se. Ells analitzen, valoren, consulten i, finalment, proposen a qui té la responsabilitat d’organitzar la festa. Quan són qüestions que afecten únicament a la qualcada, es plantegen al caixer senyor i a la seva junta de caixers.
Els Jocs des Pla
As Pla va començar tot. L’accident patit per l’amo de Binigafull mentre corria s’ensortilla, l’any 2004, va reunir un grup de cavallers amb un grup de santjoaners preocupats per la situació, i van crear els Amics de Sant Joan que, anys més tard, el 2014, registrarien l’Associació de Voluntaris de Sant Joan de Ciutadella.
Expliquen els promotors, que des del primer dia, el gran repte va ser recuperar la vistositat dels Jocs. En el joc de s’Ensortilla, ho van intentar primer, col·locant-se a banda i banda del carrerany que obria el cavall a la carrera, intentant mantenir-lo obert per a la carrera següent, cercant la complicitat de la gent que tenien al costat. Asseguren els voluntaris que, tot i la col·laboració aconseguida, no van arribar mai a cumplir del tot l’objectiu.
Fins que va passar el que mai hauria d’haver passat: l’accident mortal als Jocs des Pla de 2014. Un abans i un després, a les festes de Sant Joan.
A més de la redacció i aprovació del Pla d’Autoprotecció dels Jocs des Pla, que suposava, entre altres coses, l’aforament de la zona i el control dels accessos, l’Ajuntament i la Junta de Caixers d’aquell bienni van acceptar una vella proposta dels voluntaris de Sant Joan: pintar un passadís prou ampla per on puguéssin correr amb tranquil·litat els cavallers participants en els Jocs des Pla.
De llavors ençà, ses ensortilles es corren a bon ritme i no s’ha hagut de lamentar cap accident important.
Pendents
Expliquen els voluntaris que són ben conscients sobre quina és la situació de les festes de Sant Joan, que hi ha moltes coses a fer encara per a recuperar tot allò que hem perdut en els darrers anys, que hi ha coses, fins i tot, que ja no es recuperaran mai.
En els Jocs des Pla, no s’han resolt encara els perills, totalment gratuïts i evitables, que se generen en el joc de rompre ses carotes. Recorden els voluntaris que l’any 2019, a instàncies de l’associació i en col·laboració amb el caixer senyor del bienni passat, es va provar un sistema nou per a confeccionar els escuts de fusta on se pinten ses carotes, un sistema que facilitava més “trofeus” per a repartir entre els que lluiten per aconseguir-ne. Diuen els voluntaris que enguany no hi ha hagut tanta sort i que el caixer senyor ha decidit no donar continuitat a la iniciativa. També han insistit, expliquen, en que els cavallers que hi participin facin com en anys passats i les rompin a alçades diferents de la carrera per a evitar que els trossos caiguin sempre allà mateix.
Afegeixen que, més enllà des Pla, hi ha un altre punt de la festa que els preocupa: ses Corregudes a sa Plaça del Dissabte de Sant Joan. Conten els voluntaris que, aquell dia, en aquella zona, la coincidència de la festa tradicional amb la que fa la gent als bars amb la música, fa que l’acte es massifiqui i esdevengui més perillós del necessari. Han presentat propostes a l’ajuntament per a intentar que la festa dels bars se retiri d’aquella zona durant unes poques hores. Però no han trobat encara l’interlocutor disposat a fer la prova.
La massificació
És inevitable, a partir d’aquí, que la conversa amb els voluntaris de Sant Joan se centri amb la massificació. Creuen que, efectivament, és un problema important per a la festa. Al respecte, apunten que les solucions que ells plantegen son possibles, aplicables, ajustades a la legalitat vigent. Fa anys que saben, perquè fa anys que hi treballen, que la massificació no es pot evitar si no és amb control. Els aforaments son una bona mesura, assenyalen, com s’ha comprovat a Es Born i a Es Pla. Una mesura que, si s’escau, es podria aplicar en altres espais i moments de la festa.
La implicació de tots
Però no només és la massificació el que posa en perill la festa de Sant Joan de Ciutadella. Hi ha una amenaça segurament major per a la pervivència de la festa: el desconeixement d’allò que la fa diferent, especial. Els voluntaris insisteixen molt en la necessitat d’explicar a les generacions més joves la festa de Sant Joan, el com i el perquè d’una tradició que, si no hi posam remei entre tots, perdrà el seu lligam amb la història. No es pot estimar allò que no es coneix, afirmen.
Els voluntaris lamenten haver d’existir. Recorden que el seu objectiu final és desapareixer, fer-se innecessaris. Serà senyal que tot el poble, cadascú dels santjoaners i les santjoaneres, haurà pres consciència de la seva responsabilitat amb la seva festa. Una responsabilitat que cadascú ha d’assumir segons quin sigui el seu paper a la festa.
