Avui resseguiré en part el que ja dic en el volumen II dels quatre que he escrit amb el títol principal: “SI CERQUES REFERENTS, AQUÍ SÓN”.
Un dels fets més meravellosos de la nostra existència és que, abans de néixer, quan el si de la mare era el nostre refugi, érem ja algú per a Déu. El prefaci propi del dia de sant Joan expressa excel·lentment la missió de Joan Baptista. Tota la seva vida va ser donada a Crist. En ell mateix s’acompleix el que ell va anunciar referint-se a Jesús: “Convé que ell creixi i que jo minvi” (Jn 3,30).
Joan Baptista és el precursor del Messies, aquell que convida el poble a ben rebre el Senyor. Home auster i totalment entregat a la seva missió, per la seva rectitud serà detingut i executat per Heròdes. La data de dia 24 de juny, sis mesos abans de Nadal, es correspon amb la notícia que trobam a Lc 1,36, on es diu que quan Maria va concebre el seu fill Jesús, Elisabet, la mare de Joan, ja estava al sisè mes d’embaràs. Joan dóna testimoni de Jesús fins i tot des d’abans de néixer -estant al si de la seva mare Elisabet-, i fins al seu martiri.
Que la nostra manera de viure dignifiqui les entranyes de les nostres mares. Ser honrats i valents, com Joan Baptista, honra qualsevol mare que ens ha portat al món. El cor d’una mare, diu Paolo Mantegazza, antropòleg italià, “és l’únic capital espiritual que mai no fa fallida i amb el qual tothom pot comptar sempre amb tota seguretat. Mai trobarem millor tendresa que en la mirada i l’acompanyament de les nostres mares”. Honrem, respectem i acompanyem pare i mare.
La festa del naixement de Joan Baptista coincideix, més o manco, amb el solstici d’estiu. Moltes tradicions i ritus anteriors al cristianisme celebren aquest dia el goig de la llum i la força de la vida. La fe cristiana ha vestit de nou aquesta jornada amb el record d’aquell que, segons el cristianisme, va anunciar la Llum vertadera i va oferir la seva vida en absoluta fidelitat a qui és la Font de la Llum, de la Bellesa, de la Vida. St. Agustí diu: “L’Església celebra el naixement de Joan com alguna cosa sagrada. Ell és l’únic dels sants que es festeja el seu naixement”.
I el mateix sant Agustí ens segueix il·lustrant: “El fet de que en el naixement de Joan s’obre la boca de Zacaries té el mateix significat que l’estripar-se el vel morint Crist en la creu. Si Joan s’hagués anunciat a ell mateix, la boca de Zacaries hauria continuat muda. Si es desferma la seva llengua és perquè ha nascut aquell que és la veu; en efecte, quan Joan complia ja la seva missió d’anunciar al Senyor, li van dir: -Tu qui ets?. I ell va respondre: -Som la veu que crida en el desert”. Joan era la veu; però el Senyor era la Paraula que “en el principi ja existia”. Joan era una veu passatgera, Crist la Paraula eterna des del principi”.
Quan un anyell és polit
amb més de dues bugades
i a Migjorn o Tramuntana
en llargues nits festejades
es torna blanc com la neu,
ha arribat Sant Joan!
Quan a la Catedral es viu
ampla abraçada altruista
i el tambor i el fabiol
amb el seu so tan festiu
dignifiquen el Baptista,
ha arribat Sant Joan!
