Bep Al·lès/Ciutadella – Quan les altes temperatures ens fan sentir que arriben l’estiu, Sant Joan i les vacances escolars, els consellers i conselleres de Menorca comencen el darrer any de legislatura. Entrevistam a Cristina Gómez, consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca, qui afronta el final de la seva segona legislatura al govern insular, per Unides Podem, amb molts projectes en marxa i molta energia per a desenvolupar-los.
– Aquesta temporada tenim previsió de rebre molts turistes, Cristina, i superar la crisi de la pandèmia. L’ocupació laboral a Balears a l’abril ja ha estat de rècord històric: 518.282 afiliats a la seguretat social mentre que a Menorca els 33.808 afiliats superen els 31.703 de l’abril de 2019. Com valores aquestes xifres?
Són unes dades històriques i Menorca també va tancar el mes d’abril amb la xifra més baixa d’aturats des del 2008 i la més alta en contractació indefinida. Crear feina i ocupació estable és la millor manera de defensar Menorca i als menorquins i menorquines. També l’augment del salari mínim interprofessional, que ha passat de poc més de 600 euros a 1.000 euros al mes, ha permès a moltes persones i famílies una millor perspectiva de les seves vides. Queda clar que les mesures anomenades d’escut social dels Ministeris d’Unides Podem – Yolanda Díaz al de Treball i Ione Belarra al de Drets Socials – van ser decisions tàctiques en context pandèmic totalment endevinades: els ERTO, per exemple, ens van permetre aguantar contractes, nacionalitzant els salaris de quasi tot el país. També el Pla de Xoc per l’Ocupació que el Govern Balear va aprovar pels anys 2020-2021, anomenat «Pacte de Reactivació de les Illes Balears» va permetre treure de l’atur a moltes persones. Totes aquestes mesures ens han permès arrencar amb una fortalesa mai vista i Balears està liderant en tot l’Estat espanyol. En quant a les previsions turístiques, el que està clar és que la feina de creació d’un producte específicament lligat a la sostenibilitat ambiental, ha fet de Menorca un destí referent i preferent per a molta gent, tot i els obstacles que hem de superar, com ara connexions aèries més cares i minses que altres destinacions. El repte és repartir aquest turisme durant més mesos de l’any i que no es concentri en dos mesos perquè aquest fet esdevé insostenible, tant des de la percepció de saturació com d’adequació de serveis, infraestructures i equipaments públics i privats.
– D’altra banda, no tot és turisme, què contempla el Pla Estratègic d’Ocupació Local presentat fa 6 mesos pel Departament d’Ocupació del Consell?
Com he dit abans, tot i les accions polítiques de caire tàctic a que la pandèmia ens va obligar, no hem deixat de fer feina en mesures de tipus estratègic i el Consell Insular de Menorca de la mà del SOIB, ha aprovat el Pla Estratègic per l’Ocupació Local 2021-2023 (PEOL), la vocació del qual és millorar el paradigma de l’economia local, encara bàsicament enfocat al turisme. Es vol apostar per altres sectors previsiblement necessaris en el futur, com les energies renovables, el cicle de l’aigua, les noves tecnologies i l’atenció a les persones. Tenim prevista la incorporació també de nous nínxols de mercat com la rehabilitació energètica, que ve reforçat per diversos projectes europeus que esteim liderant des del Departament d’Habitatge, com són REGENERATE, que obrirà en breu oficines de barri especialitzades, i Next Generation, que permetrà subvencionar moltes de les obres del parc residencial privat.
– Proper dissabte 4 presenteu a Can Saura un cinefòrum sobre els drets laborals de les treballadores de la llar amb l’impactant documental “Overseas”. Què voleu aportar amb l’audiovisual i el posterior debat?
Sí, aquest és un esdeveniment que surt de la nostra àrea d’Ocupació. Veim molt important recordar que algunes persones assalariades estan fora del règim general de la seguretat social i estan excloses de prestacions com l’atur i manquen de les condicions de descans i vacances d’altres treballadors i treballadores. Hem convidat a persones especialitzades en aquest àmbit laboral, precari i totalment feminitzat, perquè pensam que és molt important treure a la llum aquest tipus de relacions laborals; també explicar que gràcies de nou a ministres d’Unides Podem, Espanya a la fi ratificarà el Conveni 189 de la Organització Internacional del Treball que reconeix la importància i la contribució de la feina domèstica a l’economia mundial, tot i la infra-valoració que afecta a un col·lectiu especialment vulnerable, dones migrants bàsicament, que són objecte de discriminació respecte de les condicions de treball. El documental tracta de treballadores de la llar originàries de Filipines però, des d’un punt de vista pedagògic i de reivindicació de drets, és absolutament traslladable a persones migrants d’altres països que a Menorca entenem són majoritàriament dones sudamericanes. És una realitat que les cuidadores dels nostres avis i àvies són elles i és de justícia, no només reconèixer la seva tasca i com no agrair-la, però també especialment lluitar per a que tenguin els mateixos drets que la resta de treballadors i treballadores.
– Parlam ara d’habitatge. Quins reptes i projectes afronteu en l’any que queda de legislatura?
Efectivament entram en el darrer any de legislatura, la llista de fites no és curta: la nova licitació de la Oficina Insular d’Habitatge, a on com bé sabeu s’ofereix a tota la ciutadania acompanyament social i assessorament jurídic en temes d’habitatge; consolidar el programa de Lloguer Ètic; conveniar amb l’IBAVI la cessió d’habitatges per a estades temporals per tal d’incorporar-los a la xarxa insular que esteim licitant; acabar les obres del Centre de Baixa Exigència (CBE) i licitar el servei; impulsar la rehabilitació energètica d’habitatges a través dels programes europeus REGENERATE i Next Generation; impulsar noves convocatòries d’ajuts econòmics contra la pobresa energètica amb subvencions per a accions de tipus tàctic com canvi d’electrodomèstics o petites obres d’aïllament, etc.
– El programa de Lloguer Ètic és potser encara molt pioner i poc conegut. Pots explicar-nos quins avantatges ofereix als propietaris d’habitatges que es plantegin llogar-los o que ja els tenen llogats?
El programa de Lloguer Ètic té un gran objectiu que és captar habitatge privat i posar-lo a disposició de famílies interessades a un preu assequible i no abusiu. No és lloguer social perquè com he dit, els habitatges provenen del mercat privat. El que aconseguim és – amb ajuts econòmics als propietaris, subvencionant algunes despeses entre 500 i 2000 euros l’any i també acompanyant a propietaris i llogaters – generar confiança a totes dues parts, de tal forma que el propietari es veu compensat d’uns hipotètics guanys a canvi de la seguretat de tenir llogaters d’un perfil econòmic adequat a la renda que han de pagar. El segon gran objectiu del programa és crear cultura de preu just, el mecanisme que hem creat és l’anomenada «calculadora ètica», que permet aproximar preus en funció de les característiques de cada immoble. Aquesta és una eina que vam crear amb caràcter de temporalitat, a l’espera de que s’aprovi la Llei estatal d’habitatge, que permetrà el topall dels preus del lloguers. Aquesta llei és imprescindible, en especial per evitar que tots els ajuts econòmics que es donen als llogaters, no acabin en mans de propietaris que inflin els preus en paral·lel als ajuts dels seus llogaters.
– Al Departament on treballes us encarregueu també del Servei d’Animals. Quins són els animals a càrrec del Consell Insular i quines mesures heu pres darrerament per millorar el seu Benestar?
Els centres d’acolliment d’animals del Consell Insular de Menorca, estan dirigits a moixos i cans vagabunds o abandonats, amb sa finalitat de proporcionar-los alberg d’acord amb els períodes legals establerts; altres objectius del servei són potenciar la responsabilitat ciutadana en la tinença d’animals i fomentar l’adopció. Voldria destacar la fita de que des d’ aquesta legislatura, el servei insular l’estan gestionant les Protectores d’animals de Maó i Ciutadella i en pocs mesos ja són visibles les millores, tant en el manteniment dels centres, com, especialment, en el benestar dels animals, destacant la feina de moltes persones voluntàries que ajuden en diferents tasques. Tenim convenis amb altres associacions que es dediquen a altres animals, com ara el Trebalúger Equine Rescue Center, entitat de voluntariat que té cura de cavalls i ases que han patit maltractament. També feim molta feina en la conscienciació ciutadana amb campanyes de publicitat sobre la necessitat de posar xip als moixos i tenir controlades les colònies felines.
– I per acabar, com dus la teva nova tasca de coordinadora de Podem Menorca?
Efectivament des de fa uns mesos duc el doble barret de consellera d’Unides Podem al Consell Insular de Menorca i el de Coordinadora de Podem Menorca. És un orgull ser al front del partit a Menorca en un moment cabdal a on la nostra coalició té quatre ministres a Espanya, dos consellers al govern balear, representació al Consell Insular i diversos regidors a ajuntaments de Menorca. Podem va néixer i créixer de forma molt ràpida, renunciant inicialment a l’aterratge local, i aquests són des del meu punt de vista els deures principals a complir per part meva: impulsar la creació de cercles a tots els pobles que no en tenen i potenciar el creixement dels existents. Sempre he defensat un partit a on les bases i la gestió horitzontal ha de permetre una veritable implantació local; tenc sa sort d’estar acompanyada d’un gran equip de persones alineades amb aquest objectiu i amb la convicció de fer més gran l’espai d’Unides Podem i d’ajudar a impulsar el projecte de Front Ampli de Yolanda Díaz.
