Quan molta gent està ansiosa per veure els nous capítols de Stranger Things, jo em sento òrfena en haver-me acabat Amor i anarquia.
Ho he intentat, i diverses vegades, però algunes de les sèries preferides per la majoria no arriben a enganxar-me. Fa algun temps em forçava: si a tothom li agrada, com seré jo diferent?! Perquè ho soc; he acabat acceptant que en unes certes reunions no podré parlar de la sèrie de moda del moment, però que no és necessari per a formar part del grup de gent convidada a l’esdeveniment. Obvi, veritat? Doncs a segons quines edats, segons en quins entorns, per molt que sigui blanc i en ampolla no sempre és llet.
Amor i anarquia és una sèrie sueca que gira entorn del personatge de Sofie, una mestressa de casa que estrena treball i amb ell, d’alguna manera, vida: el seu petit cercle comença a fer-se més gran i també els pensaments i ideals que fins ara governaven aquesta. Sofie, com la resta de personatges d’Amor i anarquia, no encaixa en uns certs estàndards; no ho fan ni ella, ni el seu pare, tampoc Max, un company de treball bastant més jove que la protagonista amb el qual entaula una relació anàrquica en la qual tots dos es repten a superar situacions i limitacions imposades. Una relació que serà el desencadenant de moltes altres.
Veiem a Sofie masturbant-se en el bany de la llar familiar mirant vídeos porno al mòbil, mentre el marit i els nens estan berenant en la cuina. Sofie apareix nua en públic en més d’una ocasió, en senyal de rebel·lia i com a resposta natural al que no li ve de gust ni li fa sentir bé (no és l’única que es lleva la roba com a metàfora d’aquesta llibertat robada).
L’evolució dels personatges és meravellosa; totes són persones reeixides, respectables, amb un cert estatus, això sí, terriblement infeliços. Persones que són infidels a si mateixes, no coneixen l’honestedat amb un mateix fins que la vida els porta a enfrontar-se a situacions límits. Cadascun d’ells arriba a la seva essència de maneres molt diferents: un viatge de ayahuasca, la mort d’un familiar, una relació lèsbica, l’enamorament…
Jo també he estat Sofie. Vull creure que ara són poques les ocasions en les quals deixo de ser-me fidel, en les quals perdo aquesta honestedat cap a la meva persona.
La veritat és que cada vegada m’importa menys estar nua en públic.
