L’embaràs es va desenvolupant sense que nosaltres puguem posar-hi control. El fetus s’implanta a l’úter i crea la placenta, fa el seu propi sistema circulatori, les hormones es disparen, l’úter va creixent i buscant lloc entre les diferents vísceres… i tot això ho fa sense que la futura mama pugui intervenir massa. Pot fer activitat física, alimentar-se correctament, treballar-se per estar tranquil·la; però el desenvolupament del bebè es va produint lliurement. Aquesta llibertat de la naturalesa també es veu reflectida en la posició del bebè.
L’evidència científica ens diu que el 94% dels bebès tenen una presentació cefàlica, és a dir, que quan neixen primer apareix el cap i després el cos, però no és la única opció. La posició podàlica és molt menys freqüent, només succeeix en un 4% dels embarassos.
La sanitat pública, davant aquesta situació, recórrer a una cesària programada. La incidència de cesària en un part de natges és del 69-100% dels casos. Quin és el motiu d’això? Molts cops és la falta de formació dels professionals que acompanyen a les dones durant el part i perquè existeix certa evidència científica que demostra que el part vaginal de natges comporta un augment de mortalitat i morbiditat natal.
Què fer abans del part per ajudar?
Normalment, a l’ecografia de la setmana 30 és quan es poden veure la posició del bebè i quan es diagnostica que, en aquell moment, el bebè està de natges. Aquest diagnòstic preocupa a les mares perquè podria tirar per al terra la il·lusió d’un part vaginal. Tot i això, fins a la setmana 33 de gestació no caldria alarmar-se i, hi ha literatura que exposa que fins a la setmana 37 de gestació el bebè es podria tornar a girar.
El moviment de girar-se depèn exclusivament del bebè, forma part d’aquells fets que no es controlen. Tot i això, hi ha algunes accions que podrien ajudar.
– Moxibustió i acupuntura: La moxibustió, una tècnica de la Medicina Tradicional Xina, consisteix a cremar l’herba de moxa, també coneguda com a artemisa, sobre alguns punts d’acupuntura.
– Versió cefàlica externa: La versió cefàlica externa és un procediment mèdic que consisteix en la manipulació externa del cap i el cul del bebè amb l’objectiu de provocar un gir de 180° del bebè. Generalment, s’ofereix a partir de la setmana 36 en les nul·lípares o a partir de la setmana 37 de gestació en les multípares. La taxa d’èxit és del 50%, augmentant un 10% en aquelles dones que ja havien tingut fills.
– Moviment: No he trobat evidència científica que parli sobre la importància del moviment per aconseguir que el bebè es mogui, però la lògica afirma que tots aquells moviments i tècniques que permetin donar espai al bebè seran d’ajuda.
El ioga, la fisioteràpia obstètrica o l’osteopatia són opcions molt interessants que permetran alliberar teixits i estructures per facilitar el gir. Les zones de treball s’haurien de centrar a obrir el diafragma, estirar el múscul psoes i allongar els lligaments uterins, així com també realitzar moviments en plans a favor de la gravetat o gatejar.
Conclusions
La posició de natges també podria ser provocada per factors com un cordó umbilical curt, una placenta baixa o nivells d’hormona tiroides, entre altres. Aquests són factors no modificables on la confiança en la sàvia naturalesa del bebè és bàsica.
Davant una notícia com aquesta, la tranquil·litat també serà important. Existeixen algunes accions que es poden desenvolupar per ajudar al bebè a girar-se, però, com he dit al principi, hi ha coses que no podem controlar i segurament seran els primers aprenentatges que ens permet
la maternitat
